C¨¤ncer contra bon dia

Ja sabem, des del discurs d¡¯investidura mateix, quina ser¨¤ una de les primeres mesures que l¡¯acord del PP amb Vox tirar¨¤ endavant en el nou govern de Marga Prohens a les illes Balears i que suposar¨¤ l¡¯inici de la desconstrucci¨® del proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica: a partir d¡¯ara ja no caldr¨¤ cap mena d¡¯acreditaci¨® del coneixement del catal¨¤ per exercir com a professional de la salut, de manera que tots els metges i infermeres que pensin que ¡°el coi de C1 que se¡¯l tregui ma mare¡± (traducci¨® aproximada de la famosa frase de la infermera de Vall d¡¯Hebron) podran estar m¨¦s tranquils.

Si el fenomen d¡¯haver de con¨¨ixer el catal¨¤ era tan decisiu per a certs sectors (que fa anys que parlen de ¡°imposici¨®n de barreras ling¨¹¨ªsticas¡±) ¨¦s perqu¨¨ posa en q¨¹esti¨® la lliure mobilitat del funcionariat per tot Espanya, la qual cosa equival gaireb¨¦ a q¨¹estionar la unitat d¡¯Espanya mateix. No cal ni dir que la figura del funcionari ¨¦s justament la primera (potser la segona, si comptem els eclesi¨¤stics) que hist¨°ricament s¡¯instal¡¤la en els territoris en qu¨¨ es parlen altres lleng¨¹es i que, per tant, for?a els aut¨°ctons a aprendre castell¨¤ i al canvi de llengua. Si hi ha una cosa que vertebra Espanya i ajuda a estendre el castell¨¤ (despr¨¦s vindrien els mitjans de comunicaci¨® i les migracions interiors) ¨¦s justament l¡¯administraci¨®.

Era doncs el gran cavall de batalla, per a la consecuci¨® del qual han actuat a l¡¯un¨ªson dues ideologies fent pin?a, a dreta i esquerra (alg¨² ha sentit l¡¯esquerra espanyola lamentar-se¡¯n?). D¡¯una banda l¡¯ultraliberalisme actual ha transformat el que s¡¯entenia com un contracte social de drets i deures en un contracte nom¨¦s de drets, entre els quals destaca per sobre de tot la llibertat. Per¨° ja no hi ha deures. ?s all¨° de l¡¯Aznar dient que per qu¨¨ no podia ell c¨®rrer tant com volgu¨¦s amb el cotxe, que qui ¨¦rem els altres per dir-li res. Ara accedir a la funci¨® p¨²blica ¨¦s un dret fonamental de l¡¯individu que, malgrat proporcionar una feina per a tota la vida en qu¨¨ es t¨¦ cura d¡¯un grup de ciutadans administrats, est¨¤ exempt de qualsevol sentit de deure p¨²blic.

Hom hauria pensat que, dels aspirants a exercir d¡¯empleats p¨²blics, caldria esperar una certa dosi de comprom¨ªs de servei, per¨° es veu que no. Ni tan sols si els requisits per obtenir una pla?a de funcionari s¨®n fruit de consensos democr¨¤tics (a trav¨¦s de lleis elaborades per parlaments) s¡¯ent¨¦n que la necessitat de con¨¨ixer la llengua de l¡¯administrat emana de la idea que el ciutad¨¤ t¨¦ el dret d¡¯usar la seva llengua. Aix¨ª, en conseq¨¹¨¨ncia, es produeix un intercanvi de papers: ser¨¤ el ciutad¨¤ qui estar¨¤ al servei del funcionari nom¨¦s perqu¨¨ el funcionari no tindr¨¤ el deure de con¨¨ixer la llengua de l¡¯altre. Curiosament, tant l¡¯Estatut com la Constituci¨® li atorguen el dret de con¨¨ixer-la, per¨° ser¨¤ ben lliure de no exercir-lo.

En aquest punt entra l¡¯encimbellament del company treballador com a figura de?ficada. El funcionari ¨¦s un treballador que tamb¨¦ t¨¦ els seus drets individuals, com ara el dret al treball i a fer ¨²s del castell¨¤, i l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un requisit per exercir la seva feina representa no tan sols un fre per a la seva realitzaci¨® i la possibilitat de millora, sin¨® tamb¨¦ l¡¯expressi¨® d¡¯un privilegi per a aquells que s¨ª que puguin acreditar el nivell de llengua (s¨ª, s¨ª, el treballador biling¨¹e com a privilegiat, qui ho diria). I aix¨°, per descomptat, atemptaria contra el principi d¡¯igualtat de la classe treballadora. La llibertat i la igualtat fent pin?a per situar els drets ling¨¹¨ªstics del treballador p¨²blic per davant dels drets ling¨¹¨ªstics del ciutad¨¤ com¨².

Ara b¨¦, ¨¦s leg¨ªtim que els mateixos drets puguin estar jerarquitzats en funci¨® del subjecte que els exerceixi? La classe treballadora, no podria ser solid¨¤ria amb una classe m¨¦s desfavorida, com ¨¦s la de les persones malaltes? Tothom que va al metge hi va per alguna malura, pensionistes, aturats, criatures, fins i tot treballadors de baixa! Els drets ling¨¹¨ªstics del malalt b¨¦ que haurien de prevaler per davant dels del metge. Si el treballador p¨²blic t¨¦ dret de saber castell¨¤ i nom¨¦s castell¨¤, l¡¯individu administrat es converteix en ostatge: un cop a cal metge, s¡¯haur¨¤ de plantejar si li conv¨¦ ajornar el possible diagn¨°stic de c¨¤ncer terminal perqu¨¨ no li han contestat amb un bon dia. ?s una banalitzaci¨®, esclar, per¨° amb aquesta mena d¡¯arguments juguen quan diuen que qu¨¨ prefereixes.