¡°No a la guerra¡±, encara?

La commemoraci¨® del Dia Orwell, el 7 de juny, em va oferir la possibilitat de rellegir un article de l¡¯autor escrit el 1942. Es tracta de la rememoraci¨® de la seva experi¨¨ncia en la Guerra Civil espanyola, on va intervenir com a voluntari a les files del POUM. En aquest text Orwell ens recorda que la imatge del soldat heroic ¨¦s senzillament una construcci¨® per acomodar-nos a l¡¯exist¨¨ncia de les guerres. Tots els soldats, ens diu, siguin del b¨¤ndol que siguin, comparteixen l¡¯experi¨¨ncia de la fam, la por i l¡¯esgotament, i tant els acaben fent els ideals pels quals se suposa que estan lluitant.

Fins ara, els memorials als ¡°soldats caiguts o desapareguts¡± s¡¯havien alimentat d¡¯aquesta ret¨°rica heroica, tan ¨²til per als sentiments patri¨°tics. D¡¯aqu¨ª que sigui tan dif¨ªcil, i de vegades fins i tot sospit¨®s, introduir la perspectiva pacifista en el disc¨®rrer sobre les guerres. No ¨¦s per casualitat, en tot cas, que els memorials hagin deixat ¡°fora de camp¡± el patiment de la poblaci¨® civil i en concret el de les dones de qualsevol b¨¤ndol, objectes sistem¨¤tics de la viol¨¨ncia sexual, a mig cam¨ª entre el trofeu i el c¨¤stig a l¡¯enemic. Per¨° tamb¨¦ el dolor de les persones que es neguen a fer la guerra. Cal afegir-hi en aquesta exclusi¨® memorial l¡¯impacte ecol¨°gic que ocasionen els conflictes b¨¨l¡¤lics.

A Europa ¨¦s indubtable que la invasi¨® d¡¯Ucra?na ha suscitat, al marge innegable de l¡¯estupor i la solidaritat amb el dolor de la poblaci¨®, reflexions sobre la manera com reaccionar davant dels agressors. Per¨° crec que n¡¯haur¨ªem de parlar m¨¦s. Com a directora d¡¯un centre cultural configurat espacialment a partir dels estralls d¡¯una guerra, i que a m¨¦s t¨¦ com a mandat ocupar-se dels temps de les representacions memorials, vaig pensar des del primer moment en la responsabilitat de fer un pas per facilitar l¡¯intercanvi de paraula. El meu objectiu va ser donar espai a les persones que s¡¯han destacat per la seva tasca en favor de la pau.

A mesura que han anat passant els mesos, i davant la complexitat de l¡¯entramat b¨¨l¡¤lic, sembla que ens hem acomodat a la situaci¨®, una reacci¨® que es renova amb cada conflicte i que ens facilita el prejudici de pensar que les guerres s¨®n inevitables. Per tal de poder-nos des?viar d¡¯aquesta pressuposici¨®, cal fer-se la pregunta de com trobar les eines per sostenir un conven?ut ¡°No a la guerra¡±, tot i recon¨¨ixer que, per regla general, una de les parts del conflicte sempre ¨¦s la m¨¦s perjudicada, o la reactiva.

El Born ¨¦s un dels pocs centres, em sembla, que mant¨¦ un s¨ªmbol contra la guerra. Vam penjar la pancarta a la fa?ana poc despr¨¦s de la invasi¨® russa a Ucra?na. La mantenim com a mostra d¡¯una insist¨¨ncia que a alguns els pot semblar ing¨¨nua, extremament simb¨°lica. Per¨° crec que la insist¨¨ncia d¡¯aquesta pres¨¨ncia, i una certa incongru?tat respecte de la inutilitat dels esfor?os antibel¡¤licistes, fan que aquest ¡°No a la guerra¡± es pugui llegir com un martelleig ¨¨ticament imperatiu. La pancarta es va fent malb¨¦. Un indicador tamb¨¦ de la perman¨¨ncia de la pulsi¨® de mort que Freud va considerar inherent a l¡¯¨¦sser hum¨¤.

El ¡°No a la guerra¡± a la fa?ana del Born va volgudament contra corrent de la realitat, certament. Amb tot, vol ser una invitaci¨® descarada a rebatre les teories dels savis. A produir perplexitat, a adonar-nos que la guerra ens fa, mai m¨¦s ben dit, la vida impossible. Exigir, al cap i a la fi, que la pol¨ªtica estigui al servei de la pulsi¨® de vida. Sense flors ni violes.

Marta Mar¨ªn-D¨°mine ¨¦s directora del Born Centre de Cultura i Mem¨°ria