La prosa de Mandelstam

La literatura russa ¡ªcomen?ant pel ¡°fundador¡± Puixkin, fins als grans poe?tes, ai!, del temps de Stalin¡ª sempre ha estat molt ben representada a Catalunya. Encara que les traduccions solien fer-se de les interm¨¨dies versions franceses, Dostoievski i Tolstoi, Gontxarov i Tx¨¦khov han tingut, tard o d¡¯hora, lectura en catal¨¤.

?ssip Mandelstam (1891-1938) no ¨¦s cap excepci¨®: conv¨¦ recordar l¡¯antologia que Helena Vidal va fer de la seva poesia (Quaderns Crema, 2009), aix¨ª com la m¨¦s ampla, completa traducci¨® de Jaume Creus (Edicions de 1984, 2014). Ell mateix ha fet ara p¨²blic un recull molt significatiu de la prosa d¡¯aquest escriptor: ?ssip Mandelstam, La remor del temps i altres proses, edici¨® i traducci¨® de Jaume Creus (Edicions de 1984, 2023). El llibre recull les 14 proses que donen t¨ªtol al llibre, m¨¦s ¡°El segell egipci¡±, ¡°La quarta prosa¡± (text important¨ªssim) i ¡°Estiu fred¡±.

D¡¯en?¨¤ que Puixkin va demostrar les possibilitats musicals de la pros¨°dia i la fon¨¨tica de la llengua russa, aquell pa¨ªs ha estat el lloc m¨¦s versificant de la terra, quasi superat per Catalunya, lloc en qu¨¨, entre Aribau i el final del modernisme, va produir-se una de les inflacions m¨¦s sensacionals dins el panorama po¨¨tic del continent ¡ªla pega ¨¦s que fins a Verdaguer no es pot dir que hi hagi grans poetes a la Catalunya contempor¨¤nia: qu¨¨ hem de pensar de Lo Gaiter del Llobregat?, qu¨¨ dels autors amb pseud¨°nim: Lo Gaiter de la Muga, del Ter i del Francol¨ª? Va anar aix¨ª, i no es pot dir que la Renaixen?a sembr¨¦s una llavor d¡¯import¨¤ncia per a la nostra poesia ¡ªpatri¨°tica, segur¡ª, per¨° una part important de la que encara es fa es basa m¨¦s en els models i les inflacions sentimentals del segle XIX que en la llavor sembrada per Verdaguer i Maragall, i despr¨¦s per Carner, Riba o Foix en especial. El fet ¨¦s aquest: Catalunya ¨¦s molt amiga de la poesia, bona o dolenta. No ho distingeix.

Tamb¨¦ a R¨²ssia hi va haver un gavadal de poetes despr¨¦s del pio?ner que hem esmentat, i gaireb¨¦ podria dir-se que la nostra revoluci¨® noucentista va tenir a les terres russes un equivalent en la dita generaci¨® dels acmeistes ¡ªd¡¯acm¨¦, que en rus vol dir ¡°cim¡± o ¡°zenit¡±¡ª essent Mandelstam mateix i Anna Akhm¨¤tova o Mikha?l Kouzmin els primers i m¨¦s importants representants del moviment. (Vegeu-ne el gran article de Jane G. Harris a Handbook of Russian Literature, editat per Victor Terras, Yale UP, 1985.)

Aquest llibre de proses que comentem avui ¨¦s tan exemplar com la poesia de l¡¯autor pel que fa a la innovaci¨® de Mandelstam en mat¨¨ria de versificaci¨® i d¡¯estil. Com a Catalunya, l¡¯empremta dels poetes simbolistes, francesos i no, va ser determinant en aquest autor ¡ªtrobareu escrit que els acmeistes es van desmarcar del simbolisme, per¨° aix¨° nom¨¦s ¨¦s cert pel que fa a la ¡°claredat¡± o ¡°concreci¨®¡± que aquests demanaven a la poesia i a la prosa; no ho ¨¦s pel que fa al treball a fons sobre la llengua. Mandelstam va experimentar noves formes de versificaci¨®, com va impregnar la seva prosa d¡¯un moviment in¨¨dit en la prosa russa: d¡¯aqu¨ª, sembla, l¡¯originalitat estil¨ªstica de Joseph Brodsky ¡ªque va con¨¨ixer Akhm¨¤tova¡ª, tant en vers com en prosa: ve a ser una mateixa cosa quan la prosa actua musicalment. (Aix¨° s¨ª que t¨¦ molt pocs representants en la prosa catalana de qualssevol temps, a pesar que el catal¨¤ t¨¦ una amplada en l¡¯escala musical for?a superior a la que t¨¦ la llengua castellana.)

All¨° important de La remor del temps ¨¦s justament aquesta mixti¨® dels elements que suposem propis de la poesia i els que atorguem a la prosa: Mandelstam hi sintetitza l¡¯efecte est¨¨tic amb la informaci¨® autobiogr¨¤fica; hi reuneix la met¨¤fora amb la descripci¨® realista; suma la metaf¨ªsica a la conting¨¨ncia, l¡¯aspiraci¨® religiosa (era jueu, encara que es va fer batejar a l¡¯esgl¨¦sia metodista) a la conting¨¨ncia. Per aix¨° molts cr¨ªtics han assenyalat que aquestes proses posseeixen una ¡°estrat¨¨gia poeticonarrativa¡± que les agermanen amb les proses urbanes de Walter Benjamin: aquest les va dedicar a Berl¨ªn, Mandelstam a Peterburg.

Aquest home de lletres berlin¨¨s no degu¨¦ con¨¨ixer el seu col¡¤lega rus durant els dos mesos que va passar a Moscou, al tombant dels anys 1926-1927, per¨° segur que en va tenir not¨ªcia, almenys a partir de l¡¯any 1922, quan a Berl¨ªn es van editar dues antologies de poesia i de prosa del rus en traducci¨® alemanya, i encara m¨¦s despr¨¦s del 1933, quan Mandelstam va publicar una ¡°Oda a Stalin¡± ¡ªmillor que molts poemes pol¨ªtics escrits en circumst¨¤ncies similars¡ª, poema pel qual va ser detingut per primera vegada. La segona, l¡¯any 1938, va ser la definitiva: Mandelstam va ser castigat amb l¡¯ostracisme: els russos d¨ªscols solien anar a parar a Vladivostok, per¨° ell va morir abans d¡¯arribar-hi. Molt de temps despr¨¦s de l¡¯estalinisme, la seva viuda, Nadezda, va escriure unes mem¨°ries que s¨®n el millor document per entendre la vida de Mandelstam i les ang¨²nies dels escriptors amb geni en la R¨²ssia de Stalin i del censor Lunatxarski: Contra tota esperan?a (Quaderns Crema, 2012). Llegiu-ho tot.