Tria: llibre o hotel

Odio les persones que han dissenyat els hotels on m¡¯he allotjat aquest ¨²ltim any. Les odio perqu¨¨ no llegeixen. I em direu: cadasc¨² que faci el que li roti. D¡¯acord. Per¨° si ets interiorista del sector hoteler, hauries de pensar en les necessitats dels hostes, per m¨¦s que no siguin com tu.

A molts hotels, a la tauleta de nit hi ha una mena de quadre de comandament per governar els llums de l¡¯habitaci¨®. No s¨¦ vosaltres, per¨° jo amb m¨¦s de dos interruptors em foto uns embolics que cada cop que he de tancar un llum em passo cinc minuts fent discoteca. Per¨° el problema no ¨¦s agafar un atac d¡¯epil¨¨psia per l¡¯efecte estereosc¨°pic, sin¨® que cap dels sis interruptors enc¨¦n un llum decent per llegir. S¨ª que poden encendre una t¨¨nue llum d¡¯un blau sideral sobre el cap?al, la qual m¡¯imagino que est¨¤ pensada per crear un ambient lum¨ªnic ¨°ptim per mirar la tele (activitat que es nota que l¡¯interiorista de torn practica de gust). Poden encendre tamb¨¦ llums que pengen elegantment de fils invisibles i que nom¨¦s serveixen per veure el que hi ha sobre la tauleta.

A banda de tenir la certesa que l¡¯interiorista no llegeix, tinc dues hip¨°tesis m¨¦s. La primera: que l¡¯interiorista no ¨¦s l¡¯¨²nic que no llegeix, sin¨® que ¨¦s una cosa general i que per aix¨° no tenen en compte els clients lectors, perqu¨¨ s¨®n una minoria (igual que no tenen en compte els jugadors de mahjong i no disposen de taulers per jugar-hi). La segona: que potser saben que hi ha gent que llegeix, per¨° no conceben que llegeixin estant de vacances, com si lectura i relax fossin incompatibles.

L¡¯altre problema gros ¨¦s ludicodecoratiu. Costa trobar hotels amb llibres disponibles per endur-te¡¯ls a l¡¯habitaci¨® (idea: tenir llibres de contes perqu¨¨ el client no hagi de deixar una narraci¨® a mitges). I quan en tenen solen ser: a) llibres que els hostes han abandonat a l¡¯hotel (ho s¨¦ per l¡¯estranya barreja de lleng¨¹es que hi regna; que els abandonin no ¨¦s precisament garantia de qualitat liter¨¤ria), o b) llibres tronats sense gaire inter¨¨s amb una mida de lletra il¡¤legible (per entendre¡¯ns, els que totes les ¨¤vies del pa¨ªs tenen a casa, amb especial menci¨® dels llibres que regalava La Caixa). En resum, llibres que no fan venir llegidera.

Per ¨²ltim, hi ha el drama que ens va arribant: els llibres falsos. ?s a dir, els hotels que, com el Seventy de Barcelona, llueixen un vest¨ªbul amb parets folrades de llibres, o m¨¦s aviat d¡¯objectes que semblen llibres, perqu¨¨ no ho s¨®n. S¨®n una superf¨ªcie encolada de lloms falsos, que tenen l¡¯avantatge que ¨¦s facil¨ªssim treure¡¯ls la pols. Tamb¨¦ hi ha les capses disfressades de llibres. El llibre d¡¯attrezzo. Es veu que aquesta moda fa furor entre els decoradors (n¡¯he llegit articles al New York Times i a l¡¯Spectator).

Ja m¡¯ho veig a venir: una habitaci¨® d¡¯hotel decorada amb falsos llibres on ser¨¤ impossible llegir un llibre aut¨¨ntic estirada al llit. Quin naufragi, tot plegat.