Merc¨¨ Ibarz: ¡°Rodoreda no ¨¦s en absolut cursi, ¨¦s m¨¦s aviat punk¡±

Merc¨¨ Ibarz (Said¨ª, 1954) ¨¦s una dona que no es resigna en cap dels aspectes de la vida. Observadora, educada, enganxada sempre a l¡¯actualitat, aquesta escriptora i periodista adverteix que vivim en un moment especialment complicat i dif¨ªcil per a les dones. ¡°Continuem sent el cos al qual es pot fer de tot¡±, diu. Aquesta dimarts ha rebut el premi Traject¨°ria.

Pregunta. Qu¨¨ suposa el premi Traject¨°ria?

Resposta. Un premi que es diu Traject¨°ria t¡¯alegra perqu¨¨ reconeix un recorregut, no necess¨¤riament aix¨° que se¡¯n diu una carrera. La creaci¨® liter¨¤ria ¨¦s una cursa de fons, on has de ser-hi i seguint picar pedra. ?s molt agradable perqu¨¨ el decideix la gent del ram.

P. I continuar¨¤ picant pedra?

R. S¨ª, ara tinc tres projectes en marxa. Actualment l¡¯escriptor ha de tenir en compte el calendari de l¡¯editor, i tot i que soc una escriptora que no em puc apressar, ara el temps se¡¯t tira a sobre. Tinc 69 anys, el meu marit va morir fa poc, dos mesos abans de fer-ne 71... No pots descartar res. La vida parla i mana, has d¡¯estar atent al que va manifestant, i de tant en tant et clava una clatellada. Per sort, tinc un ofici, escriure, que ¨¦s un b¨¦ dels d¨¦us.

P. Tr¨ªptic de la terra l¡¯ha convertit en una autora cl¨¤ssica de la literatura catalana. Com ha evolucionat la seva relaci¨® amb Said¨ª?

R. Aix¨° li dec a la Isabel Obiols. La tercera part, que ¨¦s la nova, ¨¦s una continu?tat. Em consideren dins de la literatura rural, per¨° em limito a dir que ¨¦s una literatura entre la ciutat i el camp. ?s Said¨ª, per¨° pot ser qualsevol lloc del m¨®n on hi ha una agricultura activa, no parlo d¡¯una agricultura que ja no existeix. Proclamo que ¨¦s una falsedat parlar d¡¯agricultura intensiva, ¨¦s agricultura industrial.

P. El maig del 2019, el seu germ¨¤ va haver d¡¯arrencar els mateixos presseguers de la terra que havien llaurat generaci¨® rere generaci¨®. La vida ¨¦s pitjor sense aquests arbres?

R. ?s dif¨ªcil de dir. Amb aquests llibres no he fet mai periodisme, no vaig preguntant a la gent. Escolto el que diuen, b¨¤sicament la fam¨ªlia. Als pobles rurals hi ha un sistema comunicatiu de protecci¨® de la comunitat. S¨®n estoics i prudents, callen m¨¦s que no parlen... Tots ho saben tot de tots, per¨° diuen poc dels problemes. Aquesta agricultura industrial, en moltes zones com la meva, a m¨¦s, durant anys ha perm¨¨s fer un gran salt en el nivell de vida que sens dubte mereixien. Anem malament? Per sort no som Fran?a, on un pag¨¨s se su?cida cada dia o dos, i aix¨° passa perqu¨¨ a Fran?a la fam¨ªlia pr¨¤cticament ha desaparegut. No esclata tot perqu¨¨ aqu¨ª hi ha xarxes.

P. Parla molt de la fam¨ªlia. ?s el que ho marca tot?

R. Per descomptat estem molt marcats per la fam¨ªlia; per a la creaci¨® liter¨¤ria no s¡¯acaba mai. Per¨° com a persona estic comprovant que ¨¦s m¨¦s important l¡¯adolesc¨¨ncia i la primera joventut. Un altre tema meu ¨¦s l¡¯amistat.

P. Qu¨¨ s¡¯ha de fer perqu¨¨ Rodoreda sigui llegida per les noves generacions?

R. Ja ho fan. Per sort el p¨²blic de Rodoreda s¡¯ha ampliat i rejovenit fa uns quants anys. En el primer llibre que vaig publicar el 1991, un enc¨¤rrec de l¡¯editor Xavier Folch, estava estupefacta perqu¨¨ tot sovint se la considerava una escriptora cursi, cosa que encara passa. Llegia les seves ¨²ltimes obres i em semblava una punk, per fer servir una imatge exagerada per¨° ben gr¨¤fica que ara tants lectors comparteixen. Rodoreda no ¨¦s en absolut cursi, ¨¦s m¨¦s aviat punk. Tan punk, diguem, com Cormac McCarthy, per exemple. A vegades les obres liter¨¤ries majors no sempre troben el seu p¨²blic de seguida. La pla?a del diamant i Mirall trencat, que indiscutiblement s¨®n grans novel¡¤les, han fet ombra durant anys a totes les altres obres seves. Ella estava molt atenta a com es rebien els seus llibres, per cert. Viatges i flors, Quanta quanta guerra i La mort i la primavera han trigat a ser descobertes, i actualment aquests llibres inspiren altres arts. Ara: em sorpr¨¨n que posin en escena novel¡¤les per¨° no el seu teatre. Tenim en cartellera al Grec, i despr¨¦s anir¨¤ al TNC, una altra adaptaci¨® de La pla?a del Diamant... ?s clar que cada generaci¨® fa i ha de fer-ne la seva lectura, per¨° no estaria gens malament que el seu teatre fos pres seriosament i pug¨¦s a l¡¯escenari, i amb dramat¨²rgia moderna, d¡¯ara mateix. Que l¡¯agaf¨¦s Calixto Bieito, per parlar d¡¯un altre diguem-ne punk. Amb la seva poesia passa el mateix. I amb la seva pintura, que l¡¯hem de veure m¨¦s; m¨¦s ben dit: simplement, l¡¯hem de veure! Rodoreda ¨¦s una artista molt completa.

P. Va ser una mala mare, Rodoreda?

R. Qu¨¨ vol dir, una mala mare? Les mares s¨®n persones, no f¨¤briques sempre en ple rendiment ni m¨¤quines que no s¡¯espatllen mai. Mira, jo mateixa vaig tenir una estupenda mala mare! M¡¯ho preguntava tan sovint que un dia, tipa de sentir-la, li vaig dir: ¡°Has estat una estupenda mala mare¡±. I es va quedar ben tranquil¡¤la, tu! Si tornem a Rodoreda, he d¡¯insistir que no faig biografia (que has de saber-ho tot o el m¨¤xim de tot), miro de retratar-la, faig retrats, sempre a partir de la lectura dels seus llibres. Per qu¨¨ li hauria dedicat tants anys i temps (m¨¦s de 30 anys), si els seus llibres no m¡¯inspiressin, com a lectora i sobretot com a escriptora? ?s clar que l¡¯experi¨¨ncia vital d¡¯un autor compta en la seva obra, molt. Per¨° cal dir i proclamar que Rodoreda va estar en contacte sempre amb el seu fill des de l¡¯exili, fins que es va armar el gran merder de l¡¯her¨¨ncia, com en tantes fam¨ªlies. Podr¨ªem parlar d¡¯altres casos d¡¯escriptors catalans a l¡¯exili, com el mateix Armand Obiols, parella a l¡¯exili de Rodoreda, o Pere Calders, que van deixar el primer una filla i el segon un fill aqu¨ª, per¨° qui gosa jutjar un exiliat? Amb mi, que no hi comptin.

P. Escriptora i periodista. Com es mant¨¦ el pols informatiu al llarg dels anys?

R. Llegeixo cada dia quatre diaris. Hegel deia que per al ciutad¨¤ la lectura del diari era l¡¯oraci¨® di¨¤ria per comen?ar el dia. Per mi es imprescindible. Deunid¨® la bombolla en qu¨¨ vivim la gent que tenim la vida resolta, nom¨¦s faltaria que passis de saber de la vida del m¨®n.