El paisatge antisocial

Qualsevol entrada o sortida en tren a Barcelona ens obliga a veure un paisatge repugnant i acabem evitant mirar per la finestra, com en aquell assaig de W. G. Sebald, Sobre la historia natural de la destrucci¨®n, on explicava que viatjant per l¡¯Alemanya de la immediata postguerra mundial, particularment prop d¡¯Hamburg, es podia saber perfectament qui era o no alemany fixant-se en qui mirava per la finestra. Tal era l¡¯horror que els nadius veien i el dolor que els infligia constatar l¡¯estat en qu¨¨ es trobava all¨° que algun cop havien estimat. Sense ser el dantesc panorama de l¡¯Alemanya cremada per les bombes incendi¨¤?ri?es aliades, la insistent apropiaci¨® de murs, estructures, tanques i tamb¨¦ vagons quan travessem les platges de maniobres ¡ªtamb¨¦ anomenades platges de vies¡ª de les estacions de Rodalies que rodegen la ciutat, transmet una depressi¨® total. ?s el menyspreu absolut per la cosa p¨²blica, que s¡¯est¨¦n cap a l¡¯¨¤mbit privat, en fa?anes d¡¯edificis, portes met¨¤l¡¤liques i elements urbans.

?s l¡¯apropiaci¨® del lleig l¨ªcit, la lletjor honesta podr¨ªem dir, de l¡¯espai que envolta la ciutat. Es tracta d¡¯un espai i uns elements que pertanyen a tothom, que ara veiem utilitzats perqu¨¨ alguns ¡°expressin¡± els seus malsons amb les seves signatures pintades amb grand¨¤ries d¡¯autob¨²s, amb les quals s¡¯apropien dels murs sense cap significat. Noms de guerra, ¡°pixades¡± de gos fetes amb esprai. OLT, SNAK, MASY, LAMIN, ENVE, OBK, BUNES, SLEZ, MOSEK, APES, CHAN, TSK, BUNS, MASK... Noms habitualment de quatre lletres que no tenen cap significat per al com¨² de la gent, la llengua morta que practica la secta a la qual pertanyen els qui ens afligeixen amb els noms amb qu¨¨ s¡¯han batejat. En diuen tags (signatures). Paisatges convertits en una seq¨¹¨¨ncia inacabable de portes de v¨¤ter.

El panorama que ofereixen els espais de maniobra, les boques de t¨²nels, els ponts i murs de contenci¨®, ¨¦s un paisatge dur i aspre, no ¨¦s el d¡¯una capsa de llapis de colors Alpino. Per¨° ¨¦s un paisatge on cadasc¨² pot imaginar una versi¨®, un mot per regalar-li un significat. Potser no ho sembla, per¨° veure¡¯l ens fa pensar, encara que sigui en el significat contrari. Intentem imaginar que som aprenents de Robert Smithson passejant pel que va anomenar els Monuments del Passaic, mentre li semblava veure gegants on hi havia molins, en aquest cas fets de les restes industrials als marges del riu Passaic, al nord de Nova Jersey. Pensem tamb¨¦ en aquells que han buscat les altres formes de la bellesa all¨¤ on uns veuen senzillament alguna cosa lletja i d¡¯altres, pel que sembla, tan sols murs on deixar la pixada. Pensem en fot¨°grafs com M. Laguillo i en els diferents Bes¨°s que fixen les seves fotografies. I tamb¨¦ pensem en el paisatge ¡°poligoner¡± de Rosal¨ªa. Uns paisatges que els tags dels grafiters no ens deixen veure, apropiant-se del que ¨¦s de tots per expressar el seu no res. Tamb¨¦ hi ha persones que es refereixen a aquesta apropiaci¨® dels llocs on mirem, batejant-la d¡¯obra d¡¯art urb¨¤; en difereixo radicalment, no hi veig cap art, amb la mateixa certesa que no veig cap respecte per la resta de la ciutadania.

Diran que ¨¦s un problema d¡¯educaci¨® i cultura, malgrat que no hi veig cap sortida senzilla. Per¨° penso que podr¨ªem tractar d¡¯esbrinar de qu¨¨ est¨¤ fet aquest fenomen. Comen?ant pel seu nul significat col¡¤lectiu i reclamant paraules amb sentit. Recordo que l¡¯artista Susana Solano, al final dels anys noranta, va pintar la paraula QU?, interpel¡¤lant-nos des de la part superior de la mitgera d¡¯un bloc a Bellvitge, visible anant cap a l¡¯aeroport. En una publicaci¨® recent de fragments d¡¯H. D. Thoreau, podem llegir: ¡°Aquest m¨®n curi¨®s on vivim ¨¦s m¨¦s meravell¨®s que c¨°mode, m¨¦s bonic que ¨²til: per tant, cal admirar-lo i gaudir-ne m¨¦s que no pas fer-lo servir?. Pobre Thoreau!