¡®Tres anys¡¯, d¡¯Anton Tx¨¦khov: Anar vivint i anar veient

Llegim Tres anys (1895), el relat de les perip¨¨?cies gens espectaculars d¡¯un home bastant lleig i una dona bastant bella que es coneixen, es casen i s¨®n infeli?os, i en tot moment tenim la impressi¨® d¡¯estar davant d¡¯un teixit viu que es va impregnant de min¨²cies insignificants que al mateix temps s¨®n sagrades, com aquella estampa que figura a ¡®La senyora del gosset¡¯, en qu¨¨ alg¨² ¡ªpotser un vigilant¡ª s¡¯acosta a la parella d¡¯amants mentre s¡¯estan asseguts en un banc a prop de l¡¯esgl¨¦sia, els mira un moment i se¡¯n va, i ¡°aquest detall tamb¨¦ els va semblar enigm¨¤tic i bell¡±. I s¨ª, llegim Tres anys, que tamb¨¦ es pot contemplar com la cr¨°nica de les vergonyes, les perplexitats i les resignacions de la fam¨ªlia L¨¤ptev, enriquida gr¨¤cies al comer? a l¡¯engr¨°s de vetesifils, sense cessar topem amb el misteri de la po¨¨tica de l¡¯esporgada que practicava Tx¨¦khov ¡ªfets exposats sense cap judici, amb una objectivitat absoluta, amb concisi¨®, amb descripcions breus, i sense entrar mai en l¡¯estat d¡¯¨¤nim dels personatges¡ª, i tenim la temptaci¨® d¡¯explicar-nos-la recordant una seq¨¹¨¨ncia m¨ªnima de ¡®Casa amb mansarda¡¯: un convidat gesticula, bolca una salsera i es fa una taca molt grossa a les estovalles, per¨° ning¨² demostra advertir-ho, i no ¨¦s fins havent sopat que un personatge comenta que la bona educaci¨® no consisteix a no escampar salsa per les estovalles, sin¨® a no fer-ho notar si li passa a alg¨². ?s aix¨ª com procedeix Tx¨¦khov: la salsa sovint taca les estovalles, per¨° com que ell no atorga cap import¨¤ncia a la incid¨¨ncia, i prescindeix de tota voluntat melodram¨¤tica o exuberant, a vegades costa entendre de qu¨¨ va la hist¨°ria ¡ªno estranya gens, per exemple, que Richard Ford expliqu¨¦s que no va ser fins a la tercera lectura que va ser capa? de captar les inc¨°gnites que envoltaven ¡®La senyora del gosset¡¯¡ª, com si en comptes de la trama o el prop¨°sit l¡¯important fos el comp¨¤s mel¨°dic de la lentitud extrema dels dies que passen, el formidable patetisme de la in¨¨rcia humana, ¡°anar vivint i anar veient¡±, conclou el protagonista de la novel¡¤la.

I no ¨¦s que a Tres anys Tx¨¦khov hi escatimi els episodis dolorosos: la germana de l¡¯home lleig, que accepta que el marit tingui una fam¨ªlia paral¡¤lela a la mateixa ciutat de prov¨ªncies on resideixen, acaba sucumbint a un c¨¤ncer, el germ¨¤ embogeix, el pare es comporta amb ¡°despotisme asi¨¤tic¡±, la filla del matrimoni es contagia de dift¨¨ria i mor, i, per damunt de tot, la naturalesa de les circumst¨¤ncies i el pes exacte de l¡¯atmosfera ¡ªels desprop¨°sits, les disson¨¤ncies, els xocs lleugers i les crispacions t¨¨nues, les pauses i els silencis, l¡¯acumulaci¨® de malencolia¡ª d¡¯un home i una dona que viuen junts i no s¡¯estimen. A Tres anys arreu s¡¯hi respira angoixa i preocupaci¨®, per¨° no es nota amb estrid¨¨ncia ¡ªhi sona un quartet de corda, no una simfonia¡ª perqu¨¨ Tx¨¦khov ¨¦s el mestre de l¡¯artifici de la simplicitat n¨ªtida, situat sempre ben lluny de la pesadesa de la grandiloq¨¹¨¨ncia, capa? d¡¯aconseguir que l¡¯¨¤nima de l¡¯objecte m¨¦s com¨² ens sembli radiant ¡ªper exemple, el paraigua apeda?at que juga un paper tan central en el desenrotllament de les emocions de Tres anys¡ª, i de fer que p¨¤gina rere p¨¤gina tot se¡¯ns transformi en la bellesa eterna de la lectura, una mica a la manera de la protagonista, que contempla un quadre i pensa que ¡°all¨¤ on es fonia la claror del capvespre hi reposava, reflectida, alguna cosa eterna i de fora d¡¯aquest m¨®n¡±. La literatura de Tx¨¦khov, inexplicable i incomprensible, enigm¨¤tica i bella, ¨¦s aix¨ª.