¡®Hannah Arendt: el m¨®n en joc¡¯, de Fina Birul¨¦s: Portar al m¨®n un m¨®n

?s cert que ni el gremi dels fil¨°sofs substantius ni el pensament feminista no han vist mai Hannah Arendt (1906-1975) com ¡°un dels nostres¡± o ¡°una de les nostres¡±. La seva filosofia ha estat sovint denunciada com a dispersa, legitimadora del liberalisme, del neoaristotelisme o del patriarcat. Cap de les cr¨ªtiques li generaria a la fil¨°sofa jueva un motiu de disgust o enuig, perqu¨¨ mai es va considerar una aut¨¨ntica fil¨°sofa ni una pensadora feminista. No s¨®n pocs, per¨°, els que han vist amb just¨ªcia en l¡¯autora alemanya una fil¨°sofa en maj¨²scules, una pensadora atenta a la difer¨¨ncia i la pluralitat, en especial a partir del seu concepte de ¡°natalitat¡±, de la seva an¨¤lisi dels totalitarismes, de la seva reflexi¨® sobre la ¡°banalitat del mal¡±, o sobre les revolucions; en definitiva, de la seva vita activa com a potencialitat inesgotable per ¡°portar al m¨®n un m¨®n¡±.

Fina Birul¨¦s ha estat pertina? a defensar la legitimitat de l¡¯ingr¨¦s d¡¯Arendt a l¡¯Olimp del fil¨°sofs, b¨¦ des de la paraula escrita, b¨¦ des de les aules de la Universitat de Barcelona durant 40 anys; una paraula, la de Birul¨¦s, que qui l¡¯hagi llegida o sentida sap que ha estat sempre l¨²cida i harm¨°nica, mai v¨ªctima de la ira o la crispaci¨®, tan sols entestada a estimular un pensament cr¨ªtic i inclusiu que ens ajudi tamb¨¦ a portar un m¨®n al m¨®n. Tot plegat com si Birul¨¦s hagu¨¦s apr¨¨s d¡¯Arendt la mem¨°ria del logos, del llenguatge i la narrativitat, que sempre pensem a partir de les paraules, de les noves i de les heretades, i que sempre hem de preguntar-nos, com diria Wittgenstein, pel seu ¨²s i pel seu ab¨²s en el llenguatge.

Hannah Arendt: el m¨®n en joc no ¨¦s una aproximaci¨® oportunista al pensament d¡¯una fil¨°sofa rehabilitada en els darrers anys. Birul¨¦s, entre molts altres treballs, ja ens havia regalat dos excel¡¤lents llibres: Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007) i Hannah Arendt. El orgullo de pensar (2018). Aquesta fil¨°sofa gironina i cosmopolita ens ha ensenyat que a qui fou alumna de Heidegger i Jaspers, companya de classe de Marcuse o amiga de Benjamin, li agradava aquell fascinant anar i venir entre la tradici¨® i la modernitat, en la l¨ªnia de la tradici¨® geneal¨°gica del pensament germ¨¤nic, que li agradava escoltar atentament aquell acord pregon i fonamental que ¨¦s tot comen?ament, tret definitori de l¡¯aut¨¨ntica filosofia.

Per¨° el m¨¨rit de l¡¯autora de La condici¨® humana (1958) va ser entendre que tota filosofia ha de ser filosofia pol¨ªtica, un di¨¤leg ininterromput com a ¨²nic model v¨¤lid de tota pol¨ªtica vertadera, de gran pol¨ªtica, perqu¨¨ fora de la vida pol¨ªtica la vida dels homes i les dones no ¨¦s veritable vida. Arendt sabia, com Ant¨ªgona, que una polis que pertany a un sol home no ¨¦s una veritable polis, que sense vida comunit¨¤ria no podem parlar tampoc de ciutat, que les filosofies de la soledat desvirtuen la veritable naturalesa humana i que nom¨¦s una vida activa en una societat plural i oberta garanteix que no ens resignem que tots els ¨¦sser humans s¨®n mortals, sin¨® que celebrem que tots els ¨¦ssers humans som natals, capa?os de portar mons al m¨®n, mons inclusius sense segons sexes. Birul¨¦s ens recorda com Arendt s¡¯interrog¨¤ sobre com ha pogut passar que la filosofia s¡¯hagi interessat m¨¦s per la mort que per la vida, que hagi abandonat l¡¯¨¤gora, oblidant que la pol¨ªtica ¨¦s l¡¯¨²nica activitat que condueix a una vida justa i bona, a una vita activa, sempre que es respecti l¡¯esfera p¨²blica com l¡¯¨¤mbit privilegiat perqu¨¨ els ¨¦ssers humans puguin mostrar qui s¨®n i qu¨¨ s¨®n capa?os de fer, des de l¡¯amor al m¨®n i desviant-se del cam¨ª sense sortida de l¡¯a?llament, construint un m¨®n com¨² productor de difer¨¨ncia dins de la igualtat, per a tothom i entre tothom.

Hannah Arendt: el m¨®n en joc?

Fina Birul¨¦s?
Arc¨¤dia
288 p¨¤gines. 24 euros