¡®Temps d¡¯una espera¡¯, de Carme Riera: Literatura i maternitat ¡®avant la lettre¡¯

¡°Per qu¨¨ les dones no hem escrit diaris d¡¯embar¨¤s?¡±, es preguntava Carme Riera. Era el 1986. L¡¯escriptora acabava d¡¯assabentar-se que estava embarassada i comen?ava a escriure un diari que l¡¯acompanyaria al llarg dels nou mesos de gestaci¨®. Nom¨¦s onze anys despr¨¦s d¡¯haver-lo escrit, quan la seva filla, destinat¨¤ria d¡¯aquelles p¨¤gines, va poder llegir-lo i expressar la seva il¡¤lusi¨® per veure¡¯l publicat, Riera va decidir donar a con¨¨ixer aquell diari, que ara Edicions 62 reedita amb ep¨ªleg d¡¯Anna Punsoda: Temps d¡¯una espera.

La seva actualitat ¨¦s tan inq¨¹estio?nable com el seu car¨¤cter precursor: en les planes d¡¯aquest diari, escrit sense la vocaci¨® de ser publicat, Riera trenca tab¨²s i, com assenyala Punsoda a l¡¯ep¨ªleg, presenta l¡¯experi¨¨ncia de la maternitat sense edulcorar-la ni tampoc enfosquir-la. ¡°He deixat de llegir llibres d¡¯embarassades i parts feli?os. Totes, en general, s¨®n plenes de cot¨® fluix, carrincloneria de flocs i lla?ades¡±, anota el 23 de gener de 1987. On ¨¦s la maternitat en literatura?, es pregunta tot repassant els mites cl¨¤ssics o fullejant llibres de pintura, interrogant-se sobre com s¡¯ha representat l¡¯experi¨¨ncia de la maternitat al llarg del temps. La mateixa pregunta que es feia Riera el 1986 se la far¨¤, temps despr¨¦s, Laura Freixas, quan el 1993, en assabentar-se que estava embarassada, va comen?ar a buscar novel¡¤les sobre maternitat, sense ¨¨xit: ¡°No les vaig trobar. Tampoc les revistes que llegia abordaven, directament o indirecta, aquest tema, que t¨¦ evidents dimensions pol¨ªtiques, socials o econ¨°miques¡±.

Riera ¨¦s conscient de les dimensions pol¨ªtiques, socials i culturals de la maternitat; per aix¨°, el seu diari no nom¨¦s ¨¦s el relat d¡¯una experi¨¨ncia personal, sin¨® tamb¨¦ una reflexi¨® sobre la maternitat com a experi¨¨ncia col¡¤lectiva, sobre les seves representacions i sobre el paper de la dona. Per aix¨°, i amb una voluntat assag¨ªstica, Riera posa en el centre el cos, perqu¨¨ ¨¦s el territori on es materialitza la maternitat amb totes les seves accepcions. El cos li permet passar de l¡¯experi¨¨ncia individual ¡ªperqu¨¨, com diu Jazmina Barrera, autora de Linea nigra, tota maternitat ¨¦s ¨²nica, perqu¨¨ est¨¤ travessada per l¡¯economia, la personalitat, la fam¨ªlia, el context¡ª a la col¡¤lectiva. ¡°La maternitat no desitjada deu ser com una mena de treball for?at. Nou mesos amb manilles i grillons, primer, despr¨¦s de cadena perp¨¨tua¡±, escriu el 16 de novembre de 1987, conscient que, com va sostenir el 1975 Simone Veil, cap dona recorre a l¡¯avortament alegrement. En les planes de Riera, no nom¨¦s est¨¤ present el debat sobre el dret a l¡¯avortament, sin¨® tamb¨¦ la necessitat de replantejar la maternitat: la dona no ¨¦s el recipient per a la llavor de l¡¯home i la maternitat no ¨¦s ni una obligaci¨®, ni un dest¨ª, ni tampoc ha de ser una condemna. Riera s¡¯allunya aix¨ª de Simone de Beauvoir ¡ª¡±Beauvoir no m¡¯interessa gens. Veu la maternitat amb c¨°lera. La matrof¨°bia ¨¦s una constant en El segon sexe¡±¡ª, no nega que va ser utilitzada com a forma de submissi¨® patriarcal, per¨° justifica aix¨° la matrof¨°bia? ¡°?s evident que el patriarcat va fer de la maternitat la c¨¤rrega m¨¦s monstruosa. Per¨°, tot i que el patriarcat ¨¦s responsable d¡¯aquesta manera d¡¯esclavitud que suposa la maternitat, ¨¦s ra¨® suficient per condemnar-la?¡±, es preguntava Duras.

Riera no t¨¦ cap dubte i, com l¡¯assagista Adrienne Rich, defensa la maternitat com a pot¨¨ncia creadora: ¡°Concebre, generar, produir, gestar, donar a llum, parir. Paraules que s¡¯apliquen tamb¨¦ a la creaci¨® liter¨¤ria¡±, apunta Rie?ra. Les seves paraules ens remeten a les d¡¯Ursula K. Leguin: ¡°Mai m¡¯he atingut a la teoria de ¡®o llibres o nens¡¯: he tingut tres fills i he escrit uns vint llibres, gr¨¤cies a D¨¦u no va ser al contrari¡±. En el cas d¡¯Alice Munro, l¡¯escriptura tamb¨¦ va continuar amb la maternitat: ella va optar per les formes breus, convertint-se en una de les autores de conte m¨¦s rellevants del segle XX, perqu¨¨ per escriure nom¨¦s disposava el breu temps de la migdiada dels fills. Mai va deixar d¡¯escriure, tot i que no va ser f¨¤cil. Sheila Heti amb Maternitat, o Rachel Cusk amb La feina d¡¯una vida ens mostren els dilemes entorn del desig de ser mare, uns dilemes als quals tamb¨¦ va fer front Doris Lessing ¡ªella era conscient que no podia fer-se c¨¤rrec dels seus tres fills si volia dedicar-se a la literatura¡ª, i que tenen a veure amb la possibilitat de no perdre la individualitat, de conservar el mateix espai i la llibertat ¡ªi el temps¡ª per escriure. ¡°Les mares no escriuen, s¨®n escrites¡±, afirm¨¤ Susan Rubin Suleiman. Durant molt de temps va ser aix¨ª. Ho era quan Carme Riera va escriure el seu diari. Ho era quan Jane Lazarre public¨¤ The mother knot el 1976, el mateix any que Adrienne Rich es consolid¨¤ amb el seu assaig Of Woman Born: Motherhood. Tres autores indispensables sense les quals ¨¦s impossible la literatura que va venir despr¨¦s. La reedici¨® de Temps d¡¯una espera reafirma el car¨¤cter avant la lettre d¡¯aquest text, fonamental a l¡¯hora de pensar cr¨ªticament, sense ira i sense edulcorants, la maternitat.

Temps d¡¯una espera?

Carme Riera?
Edicions 62
184 p¨¤gines. 18,50 euros