La brometa del fals documental

La hist¨°ria dels falsos documentals ja comen?a a ser llarga i la tem¨¤tica, bigarrada. Des que el creador del cinema va ser un australi¨¤, o que ¡ªem¨¨s per la televisi¨® p¨²blica¡ª els flamencs s¡¯havien independitzat de B¨¨lgica i el monarca havia abdicat, fins que l¡¯home no ha arribat a la lluna. La guerra dels mons (Orson Welles, 1938) era teatre radiof¨°nic que va aconseguir terroritzar la part de l¡¯audi¨¨ncia que va arribar tard a sintonitzar el programa i no va sentir l¡¯advert¨¨ncia inicial que era una ficci¨®, ni va fer cas del t¨ªtol de la s¨¨rie: The Mercury Theatre on the Air. D¡¯altra banda, El projecte de la bruja de Blair (David Myrick i Eduardo S¨¢nchez, 1999) era una pel¡¤l¨ªcula, per¨° van ser les maniobres de m¨¤rqueting les que van instal¡¤lar una sospitosa ambig¨¹itat sobre la seva veracitat.

A Espanya hi ha hagut exercicis com els de Basilio Mart¨ªn Patino i Camale¨® (1991, Manuel Delgado i Miguel ?ngel Mart¨ªn). Aquest darrer ¨¦s una producci¨® de TVE en qu¨¨ es relatava un premonitori cop d¡¯estat contra Gorbatxov. I si va despertar pol¨¨mica va ser, com va manifestar Delgado, perqu¨¨ feia broma sobre un g¨¨nere period¨ªstic que no admet bromes: els telenot¨ªcies i el seu paper lit¨²rgic com a fonts de la veritat. Un altre cas notori i pol¨¨mic va ser Operaci¨®n Palace (La Sexta, 2014), de Jordi ?vole. Aquest fals documental relatava que el cop d¡¯Estat del 23-F va ser una pantomima organitzada per la monarquia i els partits democr¨¤tics per anticipar-se a un cop real i desmuntar-lo. No es va presentar com un episodi m¨¦s de Salvados per evitar homologar-lo amb espais informatius, com el de l¡¯accident del metro de Val¨¨ncia. A l¡¯inici del programa es feia una pregunta que volia donar pistes sobre de qu¨¨ es tractava: ¡°Pot una mentida explicar una veritat?¡±. Va tenir m¨¦s de cinc milions d¡¯espectadors. I?aki Gabilondo, que era cap d¡¯Informatius de TVE el dia del cop d¡¯Estat, hi va participar. Anys despr¨¦s va manifestar que ara no ho repetiria davant l¡¯auge de la mentida informativa.

Ara TV3 proposa una s¨¨rie, El teorema del mico, que juga a ser un fals documental. Ara b¨¦, no s¡¯esfor?a a aconseguir enganyar l¡¯espectador. Mimetitza un documental, per¨° les ganes de broma ¡ªvol ser un programa d¡¯humor¡ª s¨®n evidents massa aviat per fer trontollar les conviccions de l¡¯espectador sobre el que est¨¤ veient. La tria de situacions ¨¦s clarament una entremaliadura. La marihuana com a cultiu substitutori de l¡¯arr¨°s al delta de l¡¯Ebre; l¡¯obligaci¨® de ser c¨¨libes per pert¨¤nyer a una colla castellera; el fracassat projecte municipal vigat¨¤ d¡¯organitzar una gran orgia p¨²blica o convertir Montserrat en el Rushmore catal¨¤ esculpint-hi el rostre de la Rosal¨ªa¡­. s¨®n algunes de les trames. Participen en la mentida personatges molt coneguts i periodistes en exercici ¡ªpodria discutir-se sobre la conveni¨¨ncia de participar-hi d¡¯aquests darrers. La debilitat formal dels documentals, amb poc joc d¡¯imatges d¡¯arxiu i una excessiva successi¨® d¡¯entrevistes fake, fa que sigui f¨¤cil desxifrar la t¨ªmida voluntat d¡¯enganyar del programa. Aix¨° s¨ª, hi ha hagut algun final contundent, com les vinyes del Priorat que hereten els seus treballadors i que pot convertir el territori ¡°en la comuna anarquista m¨¦s gran d¡¯Europa¡±.

Com ha teoritzat Fernando de Felipe, la intenci¨® del mockumentalista responsable no ¨¦s enganyar el p¨²blic, sin¨® reactivar la seva cons?ci¨¨ncia cr¨ªtica sobre els codis emprats, fer-lo m¨¦s h¨¤bil, mitjan?ant la ironia, en el seu desxiframent. Per¨° per aix¨° cal jugar m¨¦s i millor amb les narratives simulades. El teorema del mico ¨¦s una brometa simp¨¤tica, oportunament col¡¤locada els dijous d¡¯humor de TV3 fent parella amb Pol¨°nia. En una ¨¨poca tan empastifada de fakes amb mala intenci¨®, fabricar un fake innocent, rialler, f¨¤cil de desmuntar, no ensenya gaire sobre la dolenteria dels que van amb mala fe.