La culpa la t¨¦ el xampany. Quan al segle XVII el benedict¨ª Dom Pierre Perignon va donar a con¨¨ixer el vi fermentat mitjan?ant el m¨¨tode champanoise, ja va pensar que les ampolles necessitaven un tap especial per suportar la pressi¨® de les bombolles daurades i, a la vegada, permetre respirar al fabul¨®s l¨ªquid.

De manera parsimoniosa en les d¨¨cades seg¨¹ents, i revolucion¨¤riament a partir del segle XIX, el tap de suro es va convertir en un article de primera necessitat a Fran?a i en un motor de transformaci¨® social, econ¨°mic i pol¨ªtic a la part nord-est de Catalunya.

Perqu¨¨ si es parla de suro, s¡¯ha de parlar de la serra de l¡¯Albera i els seus voltants, una terra a tocar de la Mediterr¨¤nia, on els grandiosos Pirineus encara s¨®n petits. Un espai fer¨¦stec, un territori dur i bell, on extraure l¡¯apreciat material de l¡¯alzina surera ¡ªen grups d¡¯homes armats amb destrals, endinsats en la immensitat del bosc¡ª ¨¦s encara una feina fascinant i estranya. Una cultura, la surera, que es va estendre i industrialitzar massivament en indrets com Palafrugell, Sant Feliu de Gu¨ªxols o Palam¨®s.

Ara, amb Suro, la pel¡¤l¨ªcula de Mikel Gurrea, s¡¯ha despertat l¡¯inter¨¨s per aquests paisatges. ?Nosaltres els tenim interioritzats, perqu¨¨ formen part del que som, per¨° ¨¦s cert que ara s¡¯estan redescobrint una mica?, explica Roser Cuf¨ª, de Can Massot. Durant els 24 dies de filmaci¨®, aquesta masia de Darnius va acollir part de l¡¯equip de rodatge. I no deu ser casualitat, perqu¨¨ entre retrats d¡¯avantpassats es respira la import¨¤ncia del suro a cada rac¨®: en els paratges d¡¯alzines que mostren les finestres, en la decoraci¨® d¡¯estris i en les habitacions, amb noms com La Sureda o El Tap.

Entre el thriller psicol¨°gic i el western rural, Suro explica la hist¨°ria d¡¯Helena i Ivan, dos arquitectes de ciutat que hereten una finca de suredes i opten per canviar de vida i dedicar-se a explotar el suro. Amb aquest pas radical, la parella interpretada per Vicky Luengo i Pol L¨®pez s¡¯enfronta al repte de dependre de la natura ¡ªon la calor, el vent i el risc de foc s¨®n elements palpables¡ª i al desafiament de les decisions de micropol¨ªtica quotidiana relacionades amb la classe social, el masclisme o el racisme.

?A la ciutat vivim desconnectats del medi natural i rural, i a Suro la parella es troba que ha d¡¯estar en contacte amb elements reals, no amb idees?, explica Gurrea. L¡¯inter¨¨s per aquests paisatges i la seva cultura li ve de lluny, quan un estiu va fer la lleva en una sureda i va quedar fascinat. ?El m¨®n del bosc del suro s¡¯assembla al m¨®n del mar: ¨¦s un espai esp¨¨s, amorf, on els treballadors hi estan capbussats?, diu. I amb l¡¯obra ha volgut transmetre ?les textures, els sons i la progressi¨® lum¨ªnica? que es viu en aquestes immersions. La pel¡¤l¨ªcula tamb¨¦ retrata com, a mesura que avan?a la lleva, el bosc es va poblant de troncs de color ataronjat, que ?a vegades semblen escultures i a vegades cossos sense pell?, descriu Gurrea.

El director est¨¤ molt content d¡¯haver pogut filmar entre Darnius, Ma?anet de Cabrenys i Agullana. I si la pel¡¤l¨ªcula porta a fer que la gent s¡¯interessi ?per aquests paisatges i per tot el que comporta l¡¯univers del suro, un univers molt ric, doncs benvingut?, diu.

Un d¨¦u vegetal

El Mikel de can Saguer, llevaire, va ajudar Gurrea a endinsar-se en la cultura relacionada amb el suro. Per a ell l¡¯alzina surera ¡ªque pot arribar a viure m¨¦s de 200 anys i fer vint metres d¡¯al?ada¡ª ¨¦s ?una esp¨¨cie de d¨¦u vegetal, perqu¨¨ dona de menjar a moltes fam¨ªlies des de fa segles?, explica. Nascut de Forti¨¤, de petit mirava els Pirineus i tenia clar que volia viure a la muntanya. I quan un dia va veure dins del bosc, prop de Ma?anet de Cabrenys, un grup de gent amb destrals llevant el suro, va decidir que es dedicaria a fer el mateix.

Trenta anys despr¨¦s d¡¯aquell moment, encara ara troba hipn¨°tica la seva professi¨®. ?Est¨¤s en contacte amb la natura, i ¨¦s dur, per¨° tamb¨¦ delicat. Has de mirar com est¨¤ cada arbre i llevar-lo sense fer-li ferides?, relata. I no es pot c¨®rrer. En aquest treball el ritme l¡¯imposa la natura. Despr¨¦s de cada lleva s¡¯ha d¡¯esperar m¨¦s de deu anys que l¡¯alzina torni a generar suro. ?Els arbres tenen un sentit del temps molt diferent del nostre?, diu.

Per al Mikel no tothom pot fer de llevaire. ?T¡¯ha d¡¯agradar, i si sols penses en els diners no val la pena?. Per¨° el suro ha deixat molts cal¨¦s als propietaris dels boscos de la zona. ??s el petroli de la prov¨ªncia de Girona. Pensa que ¨¦s un regal que donen els arbres, un b¨¦ caigut del cel?, diu.

Lectures de Proudhon al caf¨¨

?s cert. De visita a alguns pobles de la zona, impressiona el patrimoni arquitect¨°nic derivat del suro. Hi ha mansions de fam¨ªlies burgeses il¡¤lustrades, escoles i f¨¤briques modernistes. Tamb¨¦ hi ha preciosos casinos obrers, amb bar i biblioteca amb llibres de Proudhon o Saint-Simon, que alhora eren centres de contractaci¨® de treballadors del suro.

S¨®n espais com La Conc¨°rdia, a Agullana, on parla Enric Tubert, historiador local, fill i net de propietaris de f¨¤brica surera. ?Aqu¨ª al poble l¡¯horari no el marcava el campanar, sin¨® la sirena de les f¨¤briques. I n¡¯hi havia moltes que tenien un lector de diaris per entretenir els obrers mentre treballaven?, explica.

Tubert detalla que el suro ¨¦s un material de propietats fant¨¤stiques, ?un element viu, i dins i fora l¡¯ampolla, a trav¨¦s del tap, estan passant coses?, diu. I recorda que a l¡¯hora de transformar el suro en tap va ser molt important el paper de les dones. Llavors, amb un curt passeig arribem a casa de Maria Palomeras, qui, amb m¨¦s de vuitanta anys recorda el seu temps de treballadora. ?Vaig comen?ar quan tenia setze anys, i vaig ser-hi fins als seixanta. Hi treball¨¤vem moltes dones?, diu, ?i a mi m¡¯agradava la feina, per¨° em vaig fer un fart de pujar i baixar escales a la f¨¤brica!?, recorda rient, mentre els seus ulls semblen buscar el passat. Un temps en qu¨¨ la ind¨²stria surera ja comen?ava a encongir-se, tocada per la Primera Guerra Mundial, la promulgaci¨® de la Llei Seca i la crisi de Wall Street.

Ara encara es lleva el suro, s¨ª, i es necessiten els taps, per¨° el futur no es veu clar. La manca de reforestacions, l¡¯atractiu del turisme i l¡¯aparici¨® de les urbanitzacions fa t¨¦mer a alguns la desaparici¨® de l¡¯univers surer. Aquest ja ¨¦s un altre m¨®n.