¡®Llegir petit i escriure sobre literatura i amor¡¯, de Blanca Llum Vidal: La lectura com a ¨¨tica

El lector t¨¦ consci¨¨ncia de revelar i crear alhora, de revelar creant, de crear per revelaci¨®¡±, escriv¨ª Sartre el 1948 en l¡¯assaig Qu¡¯est-ce que la litt¨¦rature?, d¡¯envejable actualitat. Era conscient que no es pot parlar d¡¯escriptura sense parlar de lectura: ¡°l¡¯acte creador no ¨¦s m¨¦s que un moment incomplet i abstracte de la producci¨® d¡¯una obra¡±. El lector est¨¤ condicionat pel text, per¨°, alhora, el text o el seu potencial depenen del lector. Llegir, com escriure, ¨¦s posicionar-se. Perqu¨¨ llegir ¨¦s dialogar amb el text, ¨¦s, en paraules de la poeta i assagista Blanca Llum Vidal, ¡°una manera de relacionar-se amb el subjecte que escriu: aquell altre diferent (...), aquell altre amb qui no pretenc dissoldre¡¯m perqu¨¨, si ho fes (...) ja no em quedaria espai per mirar-lo, per voler entendre¡¯l i fins i tot desitjar, per ensumar-lo, per estranyar-me de tan singular com sap ser i de tan especial com sap dir¡±. Aix¨ª defineix com s¡¯ha acostat als autors que llegeix en els articles de Llegir petit i escriure sobre literatura i amor, un assaig que recopila articles i textos diversos per¨° posseeix una extraordin¨¤ria coher¨¨ncia i unitat. No ¨¦s una antologia, ¨¦s un veritable assaig que neix de la lectura. L¡¯acte lector s¡¯imposa i dirigeix l¡¯escriptura de Vidal. Per aix¨°, l¡¯autora reivindica les abs¨¨ncies: textos, autors, persones no citades per¨° que graviten en cada cap¨ªtol; pres¨¨ncies invisibles, per¨° determinants per definir la mirada lectora de Vidal, una mirada que no renega de la seva individualitat i subjectivitat i que pret¨¦n obrir-se a l¡¯alteritat.

La lectura de Vidal no ¨¦s identit¨¤ria: busca l¡¯altre en la seva m¨¦s absoluta difer¨¨ncia. I ho veiem clarament en el primer dels textos, dedicat al fil¨°sof jueu Martin Buber, una figura complexa i plena de matisos: ¡°el judaisme de Buber ¡ªd¡¯arrel, sobretot, hass¨ªdica, amb tot el que aix¨° implica d¡¯allunyament (o de relativitzaci¨®) de l¡¯observan?a de certes pr¨¤ctiques o de determinats dogmes en favor d¡¯una exist¨¨ncia social lliure i espont¨¤nia¡ª¡±, explica l¡¯autora, es combina amb el que ella anomena ¡°sionisme universalista, amb l¡¯anarquisme i amb el socialisme¡±. L¡¯escriptora fa propi el crit de Buber ¡ª¡±Necessitem els ¨¤rabs! Els ¨¤rabs ens necessiten!¡±¡ª per defensar la idea del subjecte com un ¨¦sser relacional. Necessitem l¡¯altre, aquell altre radicalment diferent, i l¡¯altre ens necessita a nosaltres. Aquesta idea impregna la resta de cap¨ªtols; apunta, a partir de la lectura d¡¯alguns contes de l¡¯autora de Solitud: ¡°V¨ªctor Catal¨¤ posa dos homes davant per davant i els convida, diguem, a gosar mirar-se. Des de la seva profunda difer¨¨ncia, un i altre s¨®n transformats pel descobriment de l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯altre; un i altre es furguen, es descobreixen a si mateixos i, perqu¨¨ hi ha l¡¯altre, se senten una mica m¨¦s reals i una mica m¨¦s vius¡±.

?s en el reconeixement de l¡¯altre on apareix l¡¯amor, concepte que, com ja ens record¨¤ Llu¨ªs Calvo en el seu ¨²ltim assaig, ¨¦s transgressor i pol¨ªtic. Perqu¨¨ amor ¨¦s comprensi¨®, respecte i necessitat de l¡¯altre. Sobreviure, escriu Vidal a partir de Charlotte Delbo, ¡°t¨¦ a veure amb els altres¡±, perqu¨¨ ¡°compartir la trag¨¨dia ¨¦s compartir les m¨ªnimes possibilitats de sortir-ne¡±. ?s en el respecte de l¡¯altre i en el reconeixement de la seva m¨¦s absoluta individualitat on neix la veritable llibertat, la que abra?a la pluralitat, renegant de dogmes i de tuteles. D¡¯aqu¨ª la reivindicaci¨® de Maria Aur¨¨lia Capmany ¡ª¡±que ens demana de no reduir la pluralitat de pensaments i les vides a un sol relat hegem¨°nic¡±¡ª, de Marguerite Duras i de V¨ªctor Catal¨¤, per a qui ¡°la for?a estriba, doncs, en l¡¯impuls antiescol¨¤stic, antilimitador, en l¡¯esclat centr¨ªfug que romp les lligadures externes en la picada del poll contra la closca que l¡¯empresona¡±. Blanca Llum Vidal tamb¨¦ es desf¨¤ de les lligadures a l¡¯hora de llegir, que es converteix en un acte pol¨ªtic, en una actitud ¨¨tica. Llegir ¨¦s el reconeixement de l¡¯altre i, alhora, la consolidaci¨® de la nostra individualitat. Llegir ¨¦s ser jo amb els altres.