Lectura en peu de guerra

Pocs episodis de la hist¨°ria de la cultura catalana s¨®n tan ¨¨pics com el del Servei de Biblioteques del Front. Poques professions s¡¯han invisibilitzat tant com la de bibliotec¨¤ria. Per aix¨° ¨¦s tan necess¨¤ria una novel¡¤la com la que ha escrit Berta Jard¨ª, La bibliotec¨¤ria del front, que ens apropa a la figura d¡¯Aurora D¨ªaz Plaja: dona de lletres, pionera en el foment de la literatura infantil i juvenil, i bibliotec¨¤ria de trinxera.

Enguany, com cada primer d¡¯agost a Castellter?ol, s¡¯ha homenatjat Enric Prat de la Riba. En aquesta ocasi¨® Carme Mayol, mestra bibliotec¨¤ria, va glossar la figura de Consol Pastor, amb motiu del cinquant¨¨ aniversari de la mort de la que fou la n¨²mero u i primera titulada de la m¨ªtica Escola de Bibliotec¨¤ries fundada per la Mancomunitat. Pastor i D¨ªaz Plaja s¨®n alumnes exemplars d¡¯una Escola amb un ¡°professorat avan?at, liberal i culte¡± abanderada per Eugeni d¡¯Ors i, posteriorment, per Jordi Rubi¨®. Ambdues pioneres amb un perfil molt diferent. Posar en relleu una altra mirada dona una visi¨® completa de l¡¯impacte de les professionals formades en aquella escola, amb diferents posicionaments.

Aurora D¨ªaz Plaja no va ser una bibliotec¨¤ria convencional. Amb una discapacitat f¨ªsica de naixement, desafiant molts l¨ªmits, va tenir la valentia suficient per canviar la pac¨ªfica biblioteca de Canet pel front per posar els llibres en pr¨¦stec a l¡¯abast dels soldats republicans. El bibliob¨²s del front t¨¦ un tractament ampli al llibre, amb un testimoni infantil que ens relata tamb¨¦ com va servir per ajudar a fugir cap a l¡¯exili alguns intel¡¤lectuals catalans. En aquest relat tamb¨¦ t¨¦ un paper destacat la biblioter¨¤pia, que en temps de guerra cobra una singularitat impactant i allunyada de qualsevol menyspreu que el terme pugui causar a ¨¤nimes pusil¡¤l¨¤nimes d¡¯avui en dia.

Per¨° aquest ¨¦s nom¨¦s un dels episodis de la seva vida. Malgrat ser defenestrada pel r¨¨gim franquista, va sortir-se¡¯n compaginant moltes feines alhora i va deixar un llegat maj¨²scul en el camp de la lectura i la ficci¨® infantil. Va ser autora d¡¯una cinquantena de llibres i argent viu de la dinamitzaci¨® lectora. Impulsora de les guies de lectura i les biblioteques als parcs, per posar-ne dos exemples. Aix¨ª m¡¯ho expliquen mestres bibliotec¨¤ries com Teresa Ma?¨¤ o M¨°nica Bar¨®, i tamb¨¦ podem llegir-ho en la semblan?a que va fer la seva neboda Ana D¨ªaz-Plaja Taboada, que ens va deixar fa pocs mesos, amb motiu del centenari del naixement de la nostra protagonista.

El lector veur¨¤ el contrast de la mirada d¡¯Aurora D¨ªaz Plaja en els episodis de treball bra? a bra? amb la senyora Romagosa, directora de la Biblioteca de Canet de Mar. Els estereotips bibliotecaris de l¡¯¨¨poca es desmunten amb una dona de car¨¤cter, riallera, infatigable, insomne, viatjada, mare de fam¨ªlia nombrosa, esposa i germana d¡¯homes de lletres, cul inquiet. Per cert, tamb¨¦ va ser la presentadora d¡¯un programa de TVE dedicat a la literatura infantil i juvenil. Ara que estrenem un nou Pla de Lectura Nacional, seria bon moment per recuperar aquesta proposta. La lectura de La bibliotec¨¤ria del front ¡ªnovel¡¤la un punt desordenada que permetria m¨¦s profunditat¡ª ens convida a pujar al bibliob¨²s del front i seguir l¡¯exemple d¡¯una dona que va dedicar la seva vida a llegir per fer llegir, per¨° tamb¨¦ fa que ens preguntem quins s¨®n els motius pels quals aquestes dones no s¨®n encara uns referents clar¨ªssims i poderosos del nostre imaginari.