?cid i ulls de brau en el t¨²nel del temps

Cada dissabte al mat¨ª, el violoncel de Pere Busquets despertava el net de Joan Barbar¨¤. El solista de l¡¯Orquestra Simf¨°nica del Gran Teatre del Liceu feia classes particulars a la casa-taller que el c¨¨lebre gravador va fundar l¡¯any 1973 als baixos d¡¯un edifici de Gr¨¤cia. ¡°Coses de fam¨ªlia¡±, explica Om Barbar¨¤. I somriu. Ell ¨¦s el nen a qui estripaven els dissabtes a base d¡¯arquets tremolosos fregant quatre cordes. La seva habitaci¨® estava just al pis de dalt de la sala de m¨²sica de l¡¯avi. Om, artista i gravador, tamb¨¦ s¡¯encarrega de donar a con¨¨ixer el llegat familiar de Taller46. I ho fa a trav¨¦s de visites guiades que comencen en aquesta sala, que en el seu dia va estar presidida per un piano de cua. Ara, el seu lloc l¡¯ocupa una taula de fusta d¡¯1 x 2 metres, la dimensi¨® m¨¤xima d¡¯un gravat. Les parets estan folrades d¡¯obres. La que m¨¦s impressiona ¨¦s la del Liceu redu?t a cendres. L¡¯endem¨¤ de l¡¯incendi, Busquets va fer entrar d¡¯amagatotis el seu sogre de 67 anys ¡ªl¡¯avi Barbar¨¤¡ª al cor del desastre. Va fer-ne un dibuix que despr¨¦s va convertir en un espectacular gravat d¡¯1 x 2 metres. Coses de fam¨ªlia.

Quan el torero est¨¤ a punt d¡¯entrar a matar, el toro abaixa el cap com si ja hagu¨¦s pres consci¨¨ncia del seu dest¨ª. Els seus ulls s¡¯allargassen i es fonen a negre sota l¡¯esquitx de la sang. Aquest ¨¦s un dels primers records d¡¯inf¨¤ncia de Julia?na Plexxo, filla d¡¯un cr¨ªtic taur¨ª colombi¨¤. L¡¯assassinat del seu pare per motius pol¨ªtics la va apartar de les places, fins i tot del seu pa¨ªs natal. Despr¨¦s de viure a Quito i a Londres, va aterrar a Pamplona per estudiar periodisme. ¡°Segurament com a homenatge al meu pare¡±, afirma. Acabada de llicenciar, va venir a treballar a Barcelona. I un dia la van convidar a una festa on s¡¯havia de lluir vestit de gala i m¨¤scara veneciana. I ella va improvisar. De qui ¨¦s aquesta m¨¤scara? L¡¯he feta jo. Ets artista? Podria veure la teva obra? Juliana encara recorda com la va interpel¡¤lar una galerista fascinada amb aquella m¨¤scara decorada amb els ulls que dibuixava des de petita, i que tamb¨¦ estan pintats als pantalons de treball que porta avui.

La sala de m¨²sica ¨¦s la primera parada de la visita a Taller46. Abans, ens han ensenyat un t¨°rcul que va pert¨¤nyer al pintor Francisco de Goya, i tamb¨¦ hem badat davant d¡¯una pancarta de teixit rosegat del 1909 on s¡¯hi llegeix ¡°Societat Protectora dels Animals i les Plantes de Catalunya¡±. ¡°?s una rel¨ªquia, aquestes s¨ª que duraven, no com les pancartes d¡¯ara¡±, fa broma Om. Baixem unes escales i entrem al taller de gravat pr¨°piament, a l¡¯espai de treball on ja no hi ha rajola hidr¨¤ulica i l¡¯aire es fa m¨¦s esp¨¨s. Per all¨ª tragina en Virgili, un altre gravador expert, la baula gen¨¨tica entre Om i Joan Barbar¨¤. ¡°Jo era petit, per¨° recordo quan an¨¤vem a Cadaqu¨¦s a veure Dal¨ª. Quin personatge! Ara b¨¦, segons el meu pare, Dal¨ª era m¨¦s conservador que Picasso¡±. Virgili parla amb tota la naturalitat del m¨®n. De fet, ell va criar-se en aquest mateix taller entre els clients del seu pare, molts d¡¯ells artistes tan reconeguts com Antoni T¨¤pies, Modest Cuixart, R¨¤fols-Casamada i, sobretot, Joan Mir¨®, amb qui Joan Barbar¨¤ va establir una gran amistat des que van coincidir a Par¨ªs als anys seixanta.

¡°M¡¯agrada humanitzar el toro, el considero un ¨¦sser suprem, un animal noble, molt m¨¦s que nosaltres¡±, diu Plexxo

Soc artista? Soc artista. Aquella galerista curiosa va obrir una porta que Juliana Plexxo no s¡¯havia plantejat creuar mai. I ¨¦s aix¨ª com el 2019 va aterrar a Taller46 sota la tutela art¨ªstica de Virgili Barbar¨¤. ¡°Ha sigut el meu mestre, ho he apr¨¨s tot d¡¯ell. La meva base ¨¦s el gravat, per¨° m¡¯agrada experimentar, mesclar colors i textures. De fet, nom¨¦s conservo una planxa de coure, la primera que vaig fer. ?s all¨° que en diem una escultura plana. Les altres les destrueixo perqu¨¨ vull mantenir l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯obra ¨²nica, no vull repeticions, m¡¯interessa m¨¦s el proc¨¦s¡±, assegura. ?s per aix¨° que els retalls d¡¯aquestes planxes trencades, ja siguin de coure, de fusta o de pl¨¤stic, els reutilitza per fer els seus collages. ¡°Dibuixar aquests ulls ¨¦s com una catarsi. M¡¯agrada humanitzar el toro, el considero un ¨¦sser suprem, un animal noble, molt m¨¦s que nos?altres¡±, continua Plexxo, un nom emergent que acaba de presentar ?ter, una s¨¨rie on segueix indagant en aquests ulls de toro a vegades m¨¦s egipcis, a vegades m¨¦s alien¨ªgenes, per¨° dels quals costa apartar la vista.

Planxes, burins, ¨¤cids, vernissos, t¨°rculs, papers, tintes, pin?zells, aiguaforts... Sortim del ventre d¡¯aquest monstre fascinant que ¨¦s l¡¯espai de treball i, escales amunt, continuem la visita trepitjant de nou rajola hidr¨¤ulica. ¡°Ara entrarem a l¡¯estudi de l¡¯avi¡±, anuncia Om. Al fons s¡¯aprecia la figura d¡¯un senyor de mitjana edat absort en una tasca manual minuciosa. Es diu Gwilym Hughes i ¨¦s un dissenyador gr¨¤fic de Manchester. ¡°Ens visita cada any i es queda dos o tres mesos per fer gravats inspirats en antics retrats modernistes. Com que fem resid¨¨ncies, ¨¦s possible trobar-se artistes treballant durant alguna visita¡±, assegura. De nou, les parets de la sala estan folrades. Hi ha gravats molt antics i altres m¨¦s recents signats per Hughes, per Plexxo i fins i tot pel mateix Om. La joia de la corona, per¨°, ¨¦s l¡¯obra de Joan Barbar¨¤. ¡°No nom¨¦s era un gravador excel¡¤lent, tamb¨¦ era un artista¡±, rebla el net orgull¨®s mentre fullegem un llibre preci¨®s de paisatges d¡¯Eivissa i Formentera que el seu avi va dibuixar el 1949, quan el van enviar a les illes a fer el servei militar. La visita guiada pel Taller46 s¡¯acaba al punt de partida, a la sala de m¨²sica. ?s el moment de la copa de cava, de m¨¦s an¨¨cdotes, records i curiositats d¡¯una nissaga familiar que porta el gravat a la sang. ¡°Pel meu avi era un art major, com tamb¨¦ ho era per a Goya¡±, afegeix. Sobre la taula de fusta hi ha una pila de gravats antics de diferents mides, estils i autors. ¡°S¨®n els fons del taller, i els venem a preus molt assequibles¡±, explica Om mentre convida a donar-los una ullada. Hi ha paisatges, escenes quotidianes, figurins de moda, i s¨®n el passi per endinsar-se en aquest apassionant viatge pel t¨²nel del temps.