Miniatures de ci¨¨ncia-ficci¨®

Lola (Filmin) i Misi¨®n a Marte (espor¨¤dicament projectada en algunes sales valentes com Mald¨¤ o Zumzeig) s¨®n dos films, dues minia?tures cinematogr¨¤fiques, amb innegables aires de fam¨ªlia. Tots dos estan fets amb pel¡¤l¨ªcula anal¨°gica de 16 mm ¡ªuna textura quasi oblidada¡ª, tenen poc pressupost (Misi¨®n a Marte, en particular), s¨®n en blanc i negre, fan 80 minuts, s¡¯inscriuen en el g¨¨nere de la ci¨¨ncia-ficci¨® (o ho sembla) i van ser revelades amb m¨¤quines que ja s¨®n peces de l¡¯arqueologia del cinema.

Lola, d¡¯Andrew Legge, est¨¤ constru?da amb els trossos de cintes que van trobar-se, figuradament, a una casa de Sussex l¡¯any 2021. Recorre, doncs, a la t¨¨cnica del metratge trobat o found fottage. Els primers bocins s¨®n del 1941 i ens mostren com les germanes Thom i Mars tenen a casa una m¨¤quina que pot captar imatges i filmacions del futur. Aix¨° els permet, per exemple, guanyar apostes h¨ªpiques de carreres que ja han vist a l¡¯artefacte, o gaudir de la m¨²sica, aleshores inexistent, de Bob Dylan o David Bowie. La Segona Guerra Mundial fa que aprofitin aquesta capacitat d¡¯anticipaci¨® per assenyalar a l¡¯ex¨¨rcit brit¨¤nic els imminents moviments de les tropes alemanyes. Per¨° un error del giny, de nom Lola, dona una important vict¨°ria als nazis, que finalment, despr¨¦s d¡¯altres desgraciats episodis, ocuparan el Regne Unit. Una col¡¤laboraci¨® inicial de Thom amb els feixistes ¡ªHitler visita Lola- consolida el seu poder. Finalment, Thom mor a mans de la soldadesca alemanya. Mars s¡¯escapa. Qui recull els trossos de pel¡¤l¨ªcula on hem vist aquesta perip¨¨cia ho fa amb la intenci¨® que Thom, amb la Lola que t¨¦ a casa als anys quaranta, els vegi, comprengui els errors comesos, i canvi? de conducta¡­ per canviar la hist¨°ria. Les dues germanes van descobrir aquesta possibilitat un dia que una mala maniobra va esborrar per sempre m¨¦s el seu estimat Bowie, que des de llavors mai, mai ha existit sobre la terra. Si ets un privilegiat testimoni del futur pots provocar un imprevist capgirell de la hist¨°ria.

Amb un to encertat i amb textura documental, el film t¡¯endinsa en l¡¯ang¨²nia ¡ªo el goig¡ª, en la responsabilitat que demana respectar o modificar una hist¨°ria, fr¨¤gil, de la humanitat. No hi hem somiat alguna vegada? Som conscients de les conseq¨¹¨¨ncies? El film contradiu, en algunes escenes, la l¨°gica que ell mateix s¡¯imposa (s¨®n les germanes, les que filmen la seva pr¨°pia perip¨¨cia). Ingenu i intel¡¤ligent alhora... ens fa somiar en una segona oportunitat que, ja sabem, no tindrem mai. Una pe?a po¨¨tica.

Misi¨®n a Marte, d¡¯Amat Vallmajor del Pozo, est¨¤ protagonitzada per tres membres de la fam¨ªlia Del Pozo, dos germans i una germana. Els personatges viuen en una Terra podrida on cal portar una m¨¤scara antig¨¤s a la butxaca per protegir-se d¡¯una calitja t¨°xica que fa aparicions peri¨°diques. Un d¡¯ells rep l¡¯enc¨¤rrec d¡¯anar a Mart per avaluar les possibilitats de superviv¨¨ncia dels humans. Hi ha, per una banda, una hist¨°ria dom¨¨stica (baralles entre germans, malaltia, ganes de fugir), i per una altra, amb aquests mateixos protagonistes, una epopeia c¨°smica (el seu viatge a Mart per carreteres secund¨¤ries i pobles bascos i empordanesos). El final recol¡¤loca la inversemblan?a de la perip¨¨cia. M¨¦s que davant d¡¯un film de ci¨¨ncia-ficci¨®, el que hem vist ¨¦s una road movie, amb m¨²sica hard rock de Hertzainak, grup basc dels vuitanta del qual un dels oncles protagonistes va ser lletrista. Amb engrunes de di¨¤legs radicals. Amb dos personatges que no renuncien a la seva llibertat... El final desf¨¤ un dels simulacres del film mateix: semblar de ci¨¨ncia-ficci¨®, per explicar-nos una hist¨°ria senzilla, massa senzilla, per¨° hipn¨°tica en la seva austeritat visual. No ¨¦s estrany que un curt anterior seu i de Mi?reia Schr?de (La perversi¨®n del signo) l¡¯encap?ali una cita de Roland Barthes sobre qu¨¨ desemmascara la ¡°impostura¡± del mite.