Masaomi Iyo: ¡°El fen¨°men hikikomori s¡¯anir¨¤ extenent m¨¦s enll¨¤ del Jap¨®¡±

A Masaomi Iyo, neuropsiquiatra de la Universitat de Chiba (Jap¨®) no li agrada gaire Haruki Murakami, un dels autors nipons de refer¨¨ncia al nostre pa¨ªs. ¡°A vegades sembla literatura per a adolescents¡±, diu. De joves, de les seves dificultats i dels trastorns mentals que afloren cada cop m¨¦s n¡¯ha parlat Iyo aquesta setmana en una confer¨¨ncia a l¡¯hospital de Bellvitge. Especialista en salut mental, avisa que els hikikomori, els joves japonesos que s¡¯a?llen de la societat i es reclouen durant mesos o anys a la seva cambra, seran cada cop m¨¦s habituals arreu. ¡°No s¨®n personatges de ficci¨®. S¨®n ben reals, i viuran en una societat cada cop m¨¦s individualista¡±, diu.

Pregunta. Qu¨¨ porta a un jove a l¡¯a?llament?

Resposta. Diferents factors. Alguns pateixen desordres socials de base, pateixen depressi¨® o tenen un entorn desestructurat. Existeix una c¨¤rrega gen¨¨tica, per¨° les coses han canviat molt en poc temps i no ¨¦s f¨¤cil adaptar-se a aquesta transformaci¨®.

P. Qu¨¨ ha canviat?

R. Principalment el m¨®n laboral i els valors socials. La situaci¨® econ¨°mica i l¡¯acc¨¦s laboral s¨®n un problema per als joves: la pressi¨® per la productivitat ¨¦s asfixiant i no tenen estabilitat. Aix¨° genera un clima d¡¯inseguretat que els afecta. Abans les empreses et feien un contracte i t¡¯hi quedaves tota la vida amb m¨¦s o menys dificultats; ara acabes marxant tu perqu¨¨ no ho aguantes m¨¦s.

P. Els estudis atribueixen un de cada cinc casos de depressi¨® a l¡¯estr¨¨s laboral.

R. ?s que exigim als joves que sempre tinguin ¨¨xit i no els permetem el frac¨¤s. No entrar a la millor universitat, per exemple, pot suposar una gran decepci¨®. Tot s¨®n pressions. Al Jap¨®, l¡¯horari laboral s¡¯ha anat reduint i l¡¯estr¨¨s hauria de ser inferior; per¨° no ha estat aix¨ª. La inestabilitat creix i els joves no veuen futur.

P. Qu¨¨ hem d¡¯oferir-los?

R. Un sistema de suport als que fallen i permetre¡¯ls l¡¯error. Les empreses han de permetre l¡¯error.

P. La societat ¨¦s cada cop m¨¦s individualista?

R. S¨ª. La gent creix cada cop amb aquests valors. Tamb¨¦ ¨¦s propi de l¡¯¨¨xode rural cap a les ciutats. A les ciutats hi passen m¨¦s coses, per¨° estem m¨¦s sols. A les zones rurals sempre tens la fam¨ªlia a prop, alg¨² a qui acudir o una comunitat. Ara els nens estan m¨¦s sols que abans a les ciutats. Sovint no hi s¨®n els avis, els tiets o els cosins. I aix¨° es paga. Cada cop ens comuniquem menys.

P. Qu¨¨ s¡¯ha perdut en aquest proc¨¦s?

R. El suport. Si els pares treballen, qui cuida els fills? Tot plegat porta a l¡¯a?llament, i quan hi ha un trastorn, un dels pitjor quadres s¨®n els hikikomoris.

P. Com es tracten aquests casos?

R. Hi ha molts tipus de situacions. Alguns reben professionals psiqui¨¤trics que van a casa seva fins a una o dues hores a la setmana, per¨° molts d¡¯ells no volen ajuda. Els hi parlem a trav¨¦s de la porta per mirar de guanyar-nos la seva confian?a per¨° no responen. ?s dif¨ªcil. A vegades, no establim un primer contacte fins al cap d¡¯un any. El que volem ¨¦s que expressin el seu malestar i escoltar-los.

P. Quan es troba una soluci¨®?

R. Dep¨¨n de cadasc¨², per¨° potser en dos o tres anys. El Govern japon¨¨s ha creat un sistema d¡¯ajut, per¨° no sempre ¨¦s un ¨¨xit.

P. Qu¨¨ han de fer les fam¨ªlies?

R. Esperar, mai recriminar-los la situaci¨®. Donar-los suport i no criticar-los per haver arribat fins aqu¨ª. No funciona.

La situaci¨® econ¨°mica i l¡¯acc¨¦s laboral s¨®n un problema. La pressi¨® per la productivitat ¨¦s asfixiant i no tenen estabilitat

P. Els hikikomoris s¡¯extenen arreu?

R. S¨ª, cada cop ¨¦s m¨¦s global.

P. Quina influ¨¨ncia han tingut els videojocs i les pantalles en l¡¯a?llament?

R. No diria que ¨¦s un factor clau. ?s cert que a l¡¯escola i als clubs esportius [on ¨¦s habitual formar-hi part al Jap¨® en la joventut] hi ha un tutor que vetlla per ells i que quan arriben a casa es posen a jugar als v¨ªdeojocs. Per¨° els hikikomoris ja existien abans d¡¯Internet. La difer¨¨ncia ¨¦s que ara es poden comunicar amb gent per la xarxa.

P. A Occident cada cop s¡¯intenta m¨¦s allunyar els m¨°bils i les pantalles de les edats primerenques.

R. Arran de la covid, l¡¯¨²s de la tecnologia s¡¯ha accelerat i ¨¦s cert que va existir un pic de casos cl¨ªnics. Per¨° no podem atribuir-ho tot a la tecnologia. El creixement del fenomen hikikomori ha estat gradual.

P. Com ser¨¤ d¡¯aqu¨ª a 50 anys?

R. Haur¨¤ augmentat. Les persones que ho pateixen poden viure molts anys, fins i tot fer diners a trav¨¦s de la tecnologia. I l¡¯individualisme tamb¨¦ creixer¨¤. Amb la pand¨¨mia hi va haver un greu problema de comunicaci¨® per la falta de contacte i l¡¯¨²s de la mascareta. Aix¨° va fer aflorar el patiment dels joves. No sabem les causes amb claredat, per¨° els fets s¨®n aquests.

P. Es deia que en sortir¨ªem m¨¦s forts.

R. (Riu) I al Jap¨® tamb¨¦. All¨¤ estem acostumats a les desgr¨¤cies. Si no ¨¦s una pand¨¨mia, ¨¦s un terratr¨¨mol, i si no, un tsunami. La veritat, crec que som on ¨¦rem i que ning¨² s¡¯ha enfortit. Si de cas han millorat alguns plans p¨²blics, res m¨¦s.

P. Eduquem els joves per ser reeixits o per ser feli?os?

R. Generalment la gent pensa que tenir diners ¨¦s el millor per la vida.