Tinc vulva i tamb¨¦ dissenyo

Des d¡¯una tauleta del bar del Museu del Disseny em fixo en una dona amb un tall ¨¤ la gar?on que porta un vestit-t¨²nica taronja. Em resulta familiar, per¨° segueixo concentrada en el meu bagel de salm¨®. ?s en marxar quan la veig de cara. ?ngels? Laia? Des d¡¯abans de la pand¨¨mia no hav¨ªem coincidit, per¨° sabia que havia fet una tesi sobre g¨¨nere, premsa musical i feminisme punk. La Bronsoms somriu i em presenta la dona que l¡¯acompanya. ?s la Rosa Franquet, justament la directora de la tesi. Han quedat per anar a veure l¡¯exposici¨® que va inaugurar-se fa uns dies: Som aqu¨ª! Les dones en el disseny. 1900-avui. El t¨ªtol no pot ser m¨¦s eloq¨¹ent. L¡¯has vist? S¨ª. T¡¯ha agradat? S¨ª, feia falta, sobretot per les dissenyadores d¡¯aqu¨ª. I llavors l¡¯?ngels m¡¯explica una an¨¨cdota encara m¨¦s eloq¨¹ent: fa un temps li va preguntar a un conegut seu ¡ªun senyor important amb veu i vot en aquest sector¡ª per qu¨¨ no se¡¯ls feia a aquestes dissenyadores d¡¯aqu¨ª una exposici¨®. I la resposta va ser molt f¨¤cil: perqu¨¨ no existeixen.

Dues hores abans d¡¯aquesta trobada fortu?ta, la Teresa Bastardes i la Isabel Cendoya m¡¯esperen al taulell del museu. Juntament amb la Isabel Fern¨¢ndez del Moral s¨®n les tres comiss¨¤ries locals de l¡¯exposici¨®. I aqu¨ª el terme local pren una gran rellev¨¤ncia. L¡¯exposici¨® que estem a punt de visitar ¨¦s una producci¨® del Vitra Museum Design que ja ha passat per altres ciutats abans d¡¯aterrar a Barcelona. Est¨¤ formada per quatre ¨¤mbits cronol¨°gics que disseccionen la hist¨°ria del disseny ¡ªgr¨¤fic i de producte¡ª des d¡¯un punt de vista femen¨ª i feminista. Al llarg del relat es parla de les primeres sufragistes, es mostra obra ic¨°nica de pioneres com Eileen Gray, Charlotte Perriand i Clara Porset, es reconeixen fites com la de Gunta St?lzl, primera dona a dirigir un taller de l¡¯escola Bauhaus, o la d¡¯Armi Ratia, cofundadora de l¡¯exitosa companyia t¨¨xtil Marimekko, i s¡¯acaba amb una panor¨¤mica del disseny actual i els reptes que hi ha encara en termes de sostenibilitat i perspectiva de g¨¨nere. Una posada en escena rodona en continent i contingut.

Per¨°, com d¨¨iem, on cal posar l¡¯accent ¨¦s amb la valuo?sa aportaci¨® que ha fet el Museu del Disseny. ¡°Fixa¡¯t que en la mostra del Vitra Design Museum, que abra?a tot el segle XX, no hi surt ni una dona d¡¯aqu¨ª. A l¡¯Estat espanyol anem a la cua en molts temes, per¨° en disseny i drets de les dones encara m¨¦s¡±, apunta Bastardes. Les raons podrien ser diverses, per¨° n¡¯hi ha una d¡¯inapel¡¤lable: ¡°No hi ha recerca; per tant, no hi ha publicacions que les citin¡±, assegura. Posar llum a aquesta foscor ha estat l¡¯objectiu de les tres comiss¨¤ries: estirar del fil i anar component el mapa de les dones que van tenir una carrera en el disseny espanyol dels seixanta, setanta i vuitanta. No ha estat una tasca f¨¤cil i ha calgut invertir moltes hores buscant-les i entrevistant-les. Un mural amb 56 retrats en blanc i negre els posa cara i dona la benvinguda a un espai ¡ªperfectament integrat dins del recorregut de Vitra¡ª on es mostra el seu treball: cartells, sof¨¤s, cadires, taules, llums, jocs de caf¨¨, cortines, gerros, inflables... fins i tot uns esqu¨ªs! S¨ª, les dissenyadores d¡¯aqu¨ª existien. I sabien el que es feien. Nom¨¦s calia tindre la sensibilitat de buscar-les i reivindicar la seva aportaci¨®.

Pati Nu?ez, Elisa Arimany, Ana Calvera, Pepa Estrada, Eul¨¤lia Oliver, Marina Vilageliu, Mont Mars¨¤, Rosa Amor¨®s, Maribel Querol... ¡°La resposta de totes elles, de les m¨¦s conegudes i de les que no ho s¨®n tant, ha estat molt emotiva¡±, continua Cendoya. De fet, els 69 objectes exposats passaran a formar part del fons del museu. Per¨° aquesta operaci¨® de rescat no s¡¯atura aqu¨ª: s¡¯ha editat un llibre-cat¨¤leg, s¡¯han programat activitats pa?ral?leles i s¡¯est¨¤ preparant un p¨°dcast. Les tres comiss¨¤ries tamb¨¦ han aprofitat l¡¯ocasi¨® per fer una foto fixa actual i, tot travessant una cortina-vulva de peces cer¨¤miques, em conviden a entrar en el m¨®n de les ¡°coses de dones¡± i rellegir com els dissenyadors d¡¯ara parlen de menstruaci¨®, de viol¨¨ncia, de malaltia, d¡¯erotisme... ¡°Hi ha esperan?a¡±, sent¨¨ncia Bastardes, desitjosa que els estudiants estirin els fils que elles han comen?at a desembolicar. Perqu¨¨ ja no parlem de coses de dones, parlem de coses de tothom.