Idealisme human¨ªstic

Arran de la Primera Guerra Mundial, o Gran Guerra, les il¡¤lusions que la humanitat s¡¯havia fet sobre el seu progr¨¦s interminable i el progressiu benestar de les societats van patir un cop del qual, en realitat, Europa encara no s¡¯ha refet: va ser l¡¯escenari de la guerra i tamb¨¦ el continent que posse?a el llegat m¨¦s imponent de la tradici¨® human¨ªstica, reblada a la seva hist¨°ria per tres esdeveniments de gran import¨¤ncia: l¡¯Humanisme renaixentista, la Il¡¤lustraci¨® i la Revoluci¨® Francesa.

Malgrat les conteses entre Pr¨²ssia i Fran?a al llarg del segle XIX, Europa va viure una belle ¨¦poque molt optimista: una ¨¨poca en qu¨¨ va semblar que s¡¯havia aconseguit la ¡°pau perp¨¨tua¡± anunciada per Kant un segle abans. Per¨° el batzac va ser tan gran, i les conseq¨¹¨¨ncies del Pacte de Versalles tan desastroses, que si despr¨¦s de la Primera Guerra ja es van al?ar veus contra la degradaci¨® dels costums, la pol¨ªtica, la moral i la cultura, durant o despr¨¦s de la Segona el pessimisme entre la classe intel¡¤lectual va assolir un zenit que no ha estat igualat, entre altres raons a causa de la desaparici¨® mateixa de la classe intel¡¤lectual. Quedaven George Steiner i Nuccio Ordine, per¨° van morir.

Els clams sobre aquesta degeneraci¨® ¡ªtan exagerada als nostres dies que Emilio Lled¨® projecta fer un llibre sobre el ¡°deg¨¨nere hum¨¤¡±¡ª van reflectir-se a La muntanya m¨¤gica, de Thomas Mann, a l¡¯infaust La decad¨¨ncia d¡¯Occident, d¡¯Oswald Spengler, a diversos llibres d¡¯Alfred i Max Weber, a la novel¡¤la gran de Robert Musil, a les reflexions pol¨ªtiques de Paul Val¨¦ry, a les mem¨°ries d¡¯E?lias Canetti, o als debats promoguts per l¡¯Institut International de Coop¨¦ration Intelectuelle, entre 1932 i 1938, amb el suport engrescat de la Societat de Nacions (amb volums monogr¨¤fics dedicats a Goe?the, ¡°L¡¯avenir de l¡¯esperit europeu¡±, ¡°La formaci¨® de l¡¯home modern¡± o ¡°Cap a un nou humanisme¡±), i, com a magn¨ªfic colof¨®, al gran llibre del su?cida Stefan Zweig, El m¨®n d¡¯ahir (Quaderns Crema). Molt m¨¦s tard, el tema va ser abordat en un llibre de Mar¨ªa Zambrano, en un di¨¤leg mantingut entre Eugenio Tr¨ªas i Rafael Argullol (El cansancio de Occidente) o al llibre Sin ¨¢nimo de lucro, de Martha Nussbaum. I centenars de llibres m¨¦s, articles, col¡¤loquis i reunions, arreu: ¨¦s un subg¨¨nere literari. Tot plegat, segurament, en el deixant de la filosofia pessimista de Nietzsche i de Schopenhauer, alba de l¡¯era contempor¨¤nia.

Com era d¡¯esperar, ni la cultura ni l¡¯esperit d¡¯Europa van fer cap tomb a causa d¡¯aquestes publicacions, ni el far¨¤. La hist¨°ria sempre l¡¯han mogut els homes d¡¯acci¨®, no els homes d¡¯estudi. Ni tan sols la Revoluci¨® Francesa va ser fruit dels llibres de Rousseau, de l¡¯Enciclop¨¨dia de Diderot i D¡¯Alembret o dels opuscles reganyosos de Voltaire. Aix¨° no vol dir que no hi hagi, encara, pensadors amo?nats pel dest¨ª que espera al nostre continent per culpa de l¡¯auge de la tecnologia, el descr¨¨dit de la paraula bella i bona, la puixan?a de la mentida i l¡¯ascens imparable de l¡¯estupidesa, tema tan antic com el Coh¨¨let b¨ªblic: ¡°Infinitus est numerus stultorum¡±. Erasme tamb¨¦ se¡¯n va adonar: llegireu amb profit el seu Elogi de la ximpleria.

En aquest marc s¡¯inscriu el llibre que l¡¯editorial Arc¨¤dia acaba de portar a les llibreries: Rob Riemen, L¡¯art d¡¯esdevenir hum¨¤. Quatre estudis (Barcelona, 2023). L¡¯autor ¨¦s el fundador i spiritus mouens d¡¯un institut anomenat Nexus, amb seu a Amsterdam, ciutat oberta des de fa segles (van liquidar els germans De Witt, per¨° no Spinoza) que es defineix com a ¡°contrap¨¨s de la societat unidimensional basada en la tecnologia i els valor comercials¡±, i dedicada a ¡°fer accessible a una audi¨¨ncia general la cultura i la filosofia de l¡¯exist¨¨ncia propis de la tradici¨® human¨ªstica europea¡±. El prop¨°sit no pot ser m¨¦s noble, per molt ingenu que ens pugui semblar.

Ho diu Riemen en aquest llibre ¡ªque no s¡¯equivoca en el diagn¨°stic de l¡¯assumpte, per¨° s¡¯estalvia d¡¯entrar en les solucions, llevat del cas obvi de l¡¯educaci¨®, que considera arru?nada¡ª: estem m¨¦s desencantats que mai (aix¨° venia d¡¯un terme de Max Weber: Entzauberung); l¡¯estupidesa ha guanyat un terreny que obligaria Flaubert a afegir dos o tres volums al seu Bouvard i P¨¦cuchet; les noves tecnologies han estat molt ¨²tils en la ci¨¨ncia, per¨° devastadores en les relacions humanes i la comprensi¨® (o mera acci¨®) lectora; el poder pol¨ªtic ja no es basa en l¡¯enraonar dels sofistes i socr¨¤tics de Gr¨¨cia, sin¨® en la mentida, la fal¨°rnia i la farfolla, i la societat europea navega en fr¨¨vola barca.

Potser Jordi Gr¨¤cia anomenaria Riemen un ¡°intel¡¤lectual melanc¨°lic¡±, per¨° sempre ser¨¤ benvingut tot el que es pugui fer per subratllar que la humanitat podria caminar per viaranys m¨¦s pac¨ªfics, m¨¦s il¡¤lustrats i amb m¨¦s perviv¨¨ncia. Al final d¡¯Els mots i les coses Foucault ja insinuava que el concepte tradicional d¡¯home (o dona) podria desapar¨¨ixer de l¡¯horitz¨® de la cultura. De fet, nom¨¦s desapareixer¨¤ l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯hum¨¤; l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquest g¨¨nere animal anir¨¤ tirant fins que ja no es pugui respirar.