Sre?ko Horvat va passar per La Merc¨¨ a Girona

Sre?ko Horvat, fill de l¡¯antiga Iugosl¨¤via, ¨¦s un vell millenial i tamb¨¦ un home d¡¯acci¨®. ?s cofundador del moviment DiEM25 i membre del consell de la Progressive International. Escriptor, tamb¨¦ bon orador i fil¨°sof que lliga teoria amb praxi: viu en comunitat a l¡¯illa de Vis, on treballa en un projecte social d¡¯autarquia ecol¨°gica. Tot fa pensar que ¨¦s un d¡¯aquells humans amb la rara virtut de l¡¯esperan?a.

Una de les seves parades va ser aquest setembre al Centre Cultural de la Merc¨¨ de Girona, acompanyat de la directora del B¨°lit, Ingrid Guardiola. Si no fos perqu¨¨ sabem que el m¨®n s¡¯acaba, dir¨ªem que amb ells dos a l¡¯escenari la humanitat ha fet prou bona feina. Per¨° no: han vingut per parlar-nos de l¡¯apocalipsi. De la intu?ci¨® escampadissa de final en la subjectivitat del nostre temps. De com, sent conscients de l¡¯estat del planeta, patim de melancolia postapocal¨ªtica quan encara sona l¡¯orquestra a l¡¯embalat. La lletra? ¡°Estudia, treballa, compra (bis), calla, vota, tu rai¡±. S¡¯ha d¡¯acabar. ¡°La devastaci¨® actual del m¨®n ¨¦s possible per mitj¨¤ del proc¨¦s de normalitzaci¨® de la barb¨¤rie contempor¨¤nia. En lloc de tornar a la normalitat, haur¨ªem de tractar la normalitat com l¡¯aut¨¨ntic problema¡±. Aquesta ¨¦s l¡¯actitud de tota filosofia: instar al q¨¹estionament i a l¡¯alternativa. Aix¨° ¨¦s Despr¨¦s de l¡¯apocalipsi, el llibre de Horvat en catal¨¤ a Arc¨¤dia.

Ja heu suposat b¨¦ que no ¨¦s cap esbarjo, la cosa, per¨° hi vaig anar per esplaiar-me i reviure la lectura no liter¨¤ria m¨¦s interessant de l¡¯estiu. El llegia a la platja ¡ªd¡¯acord, no ¨¦s un llibre de platja¡ª. Mentre vigilava els nens de cua d¡¯ull, llegia sobre les diferents amenaces existencials, sincr¨°niques, que vivim (crisi clim¨¤tica, amena?a nuclear, guerra) i em vaig adonar d¡¯una altra sincronia: els meus nens feli?os jugant a la riba. La pau. ?s la percepci¨® necess¨¤ria ¡ªper¨° equ¨ªvoca¡ª que els mals majors del m¨®n sempre queden frenats a la frontera del nostre pa¨ªs. I qu¨¨ hem de fer? Quan el m¨®n s¡¯acabi ¡ªfeia broma l¡¯autor¡ª ser¨¤ bo que anem tots a Viena, on es veu que les coses sempre passen deu anys m¨¦s tard.

Fora bromes. Finalment, el treball de Horvat ¨¦s un intent de connectar dues tensions: una realitat aclaparadora, que ens engoleix amb les seves alertes m¨²ltiples i les seves conseq¨¹¨¨ncies inabastables, i la realitat del que ha de venir. I el que ha de venir estaria b¨¦ que fos una ¨¨tica planet¨¤ria que impliqu¨¦s entendre el temps com a lloc com¨² global, tant si es tracta del passat en el sentit de la hist¨°ria com de la nostra evoluci¨® en el sentit del temps que ens queda. ¡°Quan la ficci¨® postapocal¨ªptica ha estat traslladada a la secci¨® d¡¯actualitat, l¡¯¨²nica alternativa ¨¦s molt senzilla: o l¡¯extinci¨® massiva o una reinvenci¨® radical del m¨®n despr¨¦s de l¡¯apocalipsi¡±. Ep! Que hi som a temps, diu: ¡°Una altra fi del m¨®n ¨¦s possible¡±.