La Maria, la nova Rosal¨ªa

Estem assistint a un fenomen? Jo crec que s¨ª.

Un terratr¨¨mol musical. Un prodigi que nom¨¦s passa en d¨¨cades. Una Rosal¨ªa per al cant tradicional valenci¨¤. Una anarquista cultural sense temor a posar bombes en els fonaments sagrats de l¡¯ortod¨°xia folk des de l¡¯estima profunda. Un carisma, i una edat, capa? de connectar amb l¡¯era de la viralitat. Un talent addictiu que recorda l¡¯esperit que Nadia Comaneci despertava: fins on podr¨¤ arribar, qu¨¨ ens far¨¤ sentir? La sensaci¨® sublim ¡ªi en eixe abisme es creuen l¡¯esport i l¡¯art¡ª de qu¨¨ tot pot passar. Parle de La Maria.

Esta setmana ha viscut la seua consagraci¨® amb tres premis Ovidi, els Grammy ¡ª¨¦s un dir¡ª de la m¨²sica en valenci¨¤. Un punt d¡¯inflexi¨® i no tan sols per a ella. Fa nom¨¦s dos anys era Maria Bertomeu, una aspirant a mestra d¡¯infantil que estudiava cant tradicional al conservatori i que va pujar una can?¨® a les xarxes. Es va fer viral. Podria haver-se quedat ah¨ª: el somni d¡¯una nit d¡¯estiu. Els quinze minuts de Warhol. Per¨° no. Dos anys despr¨¦s, i amb el seu primer disc enregistrat (L¡¯Assumpci¨®), La Maria va obrir la gala dels Ovidi amb la interpretaci¨® d¡¯una versi¨® d¡¯'Al vent¡¯ que esborron¨¤ tot l¡¯auditori. Que badava la boca, com Maria Arnal. Que acaronava l¡¯¨¤nima, com Silvia P¨¦rez Cruz. Que feia comprensible eixa descripci¨® magn¨ªfica que ha fet del seu cant el music¨°leg Josep Vicent Frechina, un savi mesurat i humil que ho ha escoltat tot, que ho ha escrit tot de quasi tots, que detecta abans que ning¨² els corrents subterranis; el Cruyff de la m¨²sica en valenci¨¤. En el cant de La Maria Frechina hi veu una comuni¨® de forces antigues i modernes amb una veu superdotada. La seua barreja de sons org¨¤nics i electr¨°nics provoca ¡°un di¨¤leg hipn¨°tic que sutura les fractures del temps i crea una impagable il¡¤lusi¨® de continu?tat: l¡¯ahir, l¡¯avui i el dem¨¤ reunits en un espai sense rellotge ni edat pel miracle epif¨¤nic de la can?¨®¡±. Hipn¨°tica: aix¨ª ¨¦s la can?¨® ¡®Mon vetlatori¡¯.

Aix¨° va fer Rosal¨ªa: arriscar i revolucionar ¡ªuna vegada m¨¦s¡ª el flamenc. Convertir-se ¡ªtamb¨¦¡ª en un producte. Una marca. S¨ª, clar, eixe ¨¦s el perill, potser el peatge, el preu que cobra la viralitat. I s¨¦ que La Maria encara est¨¤ ben lluny d¡¯aix¨°, clar. Per¨° el seu potencial ¨¦s tan b¨¨stia, feia tant de temps que no v¨¦iem una cosa aix¨ª, que ¨¦s l¨ªcit somiar. Quan ella puja a l¡¯escenari, pugen amb ella totes les generacions de cantadors i cantadores que han mantingut viu el cant tradicional: roman?os. Amb ella pugen Al Tall, pioners de la riproposta, i tamb¨¦ puja amb ella Pep Gimeno, Botifarra, que fa vint anys va despertar all¨° que la terra duia calladament endins. Sense ells no existiria La Maria. Ara, ella li ha passat la thermomix. Mescla, emulsiona, enlluerna amb un aspecte nou.