La vida interior d¡¯un taller art¨ªstic

El taller d¡¯un artista sol ser una trampa. Les cases convertides en museus que ensenyen el lloc on treballava tenen una as¨¨psia i una polidesa que dif¨ªcilment traslladen cap fragor creatiu. ?s que l¡¯artista ho tenia tot ben endre?at, abans de posar-se a pintar o escriure? Una casa museu ¨¦s un espai congelat que es rebel¡¤la contra el temps i els seus estralls. En aquesta empresa rebel, el Mas Mir¨®, la casa d¡¯estiueig de Joan Mir¨®, a Mont-Roig del Camp, ¡°lloc d¡¯origen i d¡¯inspiraci¨®¡± de tota la seva obra, es troba amb un boicot. L¡¯AP-7 li passa pel costat i a l¡¯estiu, quan les finestres de la casa s¨®n obertes, un r¨¨tol d¡¯autopista treu el cap per una d¡¯elles. Sembla una superposici¨® mironiana feta amb mal gust. Tanmateix, el boicot no se sortir¨¤ amb la seva.

A Mont-Roig del Camp Mir¨® va decidir dedicar-se a la pintura, d¨¨cades abans que hi arrib¨¦s el brogit de l¡¯autopista, que mal dissimulen unes pantalles. Mir¨® afirmava que on era m¨¦s feli? era ¡°a Mont-Roig, que ¨¦s on crec que ¨¦s m¨¦s Catalunya¡±. Des del punt de vista de la trinxada indiscriminada que suposa qualsevol infraestructura en aquest pa¨ªs, com un fet inevitable, tenia ra¨®. Quan l¡¯AP-7 es va fer, fins i tot va amena?ar d¡¯aterrar la masia.

La visita amb audioguia ¨¦s convincent, amb explicacions al punt, cosa remarcable perqu¨¨ no ¨¦s tan corrent. Al final arriba la cirereta, el taller de l¡¯artista, ¡°un taller al camp¡±, tal com el va concebre als anys quaranta. Abans d¡¯entrar-hi se m¡¯activen els prejudicis indicats. Per¨° a dins, de bracet de la llum zenital que hi entra, s¡¯evaporen. Llum per tot arreu, finestres a totes les parets. Les escultures havien de rebre llum de tots cantons, ben b¨¦ com si fos al mig del camp. El taller ¨¦s com un hort. Les obres, les verdures. Una bata, utensilis, taules, pots, pinzells, dos retrats de Picasso, un full de calendari, guixots en dues parets, terra de rajola vermellosa i la llum que ho inunda i ho abra?a tot. ?s com el va deixar l¡¯¨²ltim estiu que hi va venir, el 1976. El visitant, per poc que hi posi algun sentit, se sent abra?at per la llum i per la for?a que despr¨¨n l¡¯espai. La sensaci¨® ¨¦s molt evocadora, d¡¯invitaci¨® a contemplar i veure-hi clar: aqu¨ª s¡¯hi ha envolat un geni creatiu, una vida interior hi sura, s¡¯hi ha quedat, no ha marxat per l¡¯autopista. Dif¨ªcil de transmetre-ho sense sonar esot¨¨rica. Si el taller captiva ¨¦s perqu¨¨ no s¡¯hi tiren focs d¡¯artifici, la cantarella del geni tocat per la vareta, tan diferent del seu amic Picasso, m¨¦s donat a l¡¯exhibicionisme. El breu pis de dalt, amb un llit auster, consolida l¡¯aire contingut i prec¨ªs del lloc de feina de Mir¨®. Dona la idea del treballador disciplinat, que espera el moment de cada cosa, com el pag¨¨s. Per aix¨°, quan viatjava, posava a la maleta unes garrofes dins d¡¯un sobre. En sortir, n¡¯agafem un grapat del terra i ens les enduem.