L¡¯humor a ¡®Tristram Shandy¡¯

La reedici¨® de la traducci¨® de Joaquim Mallafr¨¨ de Vida i opinions de Tristram Shandy (Barcelona, Navona, 2023), de Laurence Sterne (1713-1768), ¨¦s una not¨ªcia de primera. Causa estranyesa que aquesta nova edici¨®, revisada, d¡¯una de les m¨¦s grans novel¡¤les del segle XVIII angl¨¨s no l¡¯hagi fet l¡¯editor primer de l¡¯obra, Proa. Per¨° tot s¡¯explica: una editorial que va guillotinar la major part de l¡¯edici¨® de Salamb¨® i Les temptacions de sant Antoni, les dues de Flaubert, i de Candide, de Voltaire, b¨¦ podria trobar cosa inconvenient tornar a donar als seus lectors aquest Tristram Shandy de qu¨¨ parlem avui. ?s sabut, d¡¯altra banda, que el lector catal¨¤ d¡¯avui t¨¦ una tend¨¨ncia que podr¨ªem considerar masoquista a llegir abans una s¨¨rie llarga de novel¡¤les catalanes actuals que els grans cl¨¤ssics ¡ªno tan llunyans; m¨¦s lluny ens queda Tirant lo Blanc¡ª de la literatura estrangera: una conseq¨¹¨¨ncia m¨¦s del nacionalisme astr¨¤bic. ?s una tend¨¨ncia endog¨¤mica que va tenir infaustos representants a les lletres castellanes ¡ªcom Ganivet i Unamuno: ¡°?Que inventen ellos!¡±¡ª, per¨° que a Catalunya no tenia tradici¨®: nom¨¦s cal veure les conne?xions P¨ªndar-H?lderlin-Riba, Rilke-Vinyoli o trobadors-Foix.

Com que la novel¡¤la de Laurence Sterne ¡ªescrita a tongades entre 1759 i 1767; l¡¯¨²nica, de fet, perqu¨¨ el Viatge sentimental correspon a un altre g¨¨nere¡ª ¨¦s el llibre m¨¦s desordenat que mai s¡¯hagi escrit en llengua anglesa, nosaltres procedirem amb ordre cartesi¨¤ a partir d¡¯ara: quins autors van fer possible aquesta mostra de tradici¨® i de genialitat alhora? Qu¨¨ degu¨¦ proposar-se Sterne amb aquest llibre? Qui l¡¯ha preuat al llarg del temps ¡ªel temps de la literatura, que no equival, ni molt menys, al temps de la Hist¨°ria?

Sterne tenia, molt a la vora, diverses mostres del que els anglesos anomenen learned wit, que vindria a ser ¡°l¡¯humor culte¡±, no l¡¯humor barroer, ni el grotesc, que sempre ha tingut, en totes les lleng¨¹es, molts addictes. Les par¨°dies de Swift s¨®n presents en el nostre llibre d¡¯avui, exagerades; Rabelais hi ¨¦s vigent, com ho ser¨¤ en molta literatura fins a les obres, per exemple, de Jarry o de C¨¦line; l¡¯Anatomia de la melancolia, de Robert Burton, llibre mig adre?at als metges, mig als amants de les belles lletres, apareix glosat a moltes p¨¤gines de Tristram Shandy; no hi ¨¦s menys important la influ¨¨ncia de les novel¡¤les psicol¨°giques de Richardson ¡ªque Diderot va preuar tant com el llibre de Sterne¡ª; la teoria de les ¡°associacions d¡¯idees¡± presentada per Locke hi ¨¦s notable, i, per damunt de tot, hi ressona el Quijote, que es va traduir a l¡¯angl¨¨s al segle XVII mateix, font de molt¨ªssima novel¡¤la posterior, per¨° en especial de l¡¯anglesa. (Espanya va trigar quasi tres segles a adonar-se de la import¨¤ncia d¡¯aquest llibre; Catalunya encara no se n¡¯ha adonat, i per aix¨° Riba considerava, el 1925, que no ten¨ªem novel¡¤la.) Al Quijote encara viu, parodiat, el g¨¨nere fant¨¤stic que els anglesos anomenen romance, per¨° a Sterne, que ¨¦s ple de fantasia, aquell deixant es presenta enlla?at amb el que m¨¦s tard anomenar¨ªem novel¡¤la realista.

En aquest llibre, potser sense proposar-s¡¯ho, Sterne va venir a reblar una q¨¹esti¨® que, de fet, ja es trobava al llibre fundador d¡¯aquest g¨¨nere modern, ja esmentat: la novel¡¤la ¨¦s un g¨¨nere proteic en qu¨¨ hi cap tot l¡¯imaginable, tots els procediments que un tingui lleure d¡¯inventar, i totes les dist¨¤ncies ir¨°niques, par¨°diques i sat¨ªriques possibles entre la trama del real i l¡¯ordit de la fantasia. No direu que no ¨¦s estrany que el ¡°protagonista¡± de l¡¯obra, Tristram, no neixi fins al segon ter? del llibre; i ni ¨¦s un heroi ¡ªRobinson Crusoe encara ho ¨¦s¡ª, ni viu ni explica gaires aventures; les viu, amb maquetes inimaginables, un oncle seu, amic de la poliorc¨¨tica i de les conteses militars. Les cont¨ªnues digressions que practica Sterne ¡ªper aix¨° la criatura neix tan tard¡ª encara desorienten els lectors amics de l¡¯ordre cl¨¤ssic ¡ªera el que predominava a mitjan segle XVIII¡ª; amb tot, el llibre va tenir un ¨¨xit fulgur¨®s. Gent benhumorada, els anglesos.

?s f¨¤cil endevinar quins novel¡¤listes nascuts despr¨¦s de Sterne van sentir-se temptats a fer provatures com les seves, o encara m¨¦s valentes: en el m¨®n angl¨¨s la influ¨¨ncia de Tristram Shandy es trobar¨¤ en l¡¯obra de Thackeray, m¨¦s en l¡¯arquitectura experimental de Virgina Woolf o de Joyce, i encara m¨¦s en els seus deixebles. Jacques el fatalista li deu molt; l¡¯obra de Jean Paul, tamb¨¦. Enrique Vila-Matas es va inventar els personatges shandy, com Cort¨¢zar havia inventat els cronopios i les fames.

Tristram Shandy ¨¦s un llibre de lectura interminable, com el Quijote, Proust o Musil: no ¨¦s que sigui una novel¡¤la molt, molt llarga; el que ¨¦s llarg ¨¦s el recorregut que far¨¤ el lector acostant-s¡¯hi amb parsim¨°nia i humor culte, i oblidant els h¨¤bits i els prejudicis (o perjudicis) que pugui haver-li originat la lectura de l¡¯enorme quantitat de novel¡¤les mediocres que es produeixen, arreu, d¡¯en?¨¤ que la poblaci¨® considera que els llibres han de portar un ¡°missatge¡±, o han de ser per definici¨® ¡°alli?onadors¡± o, el que ¨¦s pitjor que tot plegat, ¡°de f¨¤cil lectura¡±.