L¡¯asf¨ªxia intel¡¤lectual

Joyce, doncs, se¡¯n va anar d¡¯Irlanda perqu¨¨ no suportava el clima nacionalista que s¡¯hi havia creat (vegeu el Quadern de la setmana passada). A Catalunya, als ¨²ltims anys, uns quants intel¡¤lectuals tamb¨¦ se n¡¯han anat i uns quants m¨¦s se n¡¯haurien volgut anar ¡ªla resposta d¡¯un fan¨¤tic ara seria: ¡°Bon vent i barca nova, botifler¡±.

No es pot dir que la figura de l¡¯intel¡¤lectual, als nostres dies, frueixi a Catalunya del prestigi que havia tingut als temps del modernisme i del noucentisme: no cal citar noms. Per¨° tampoc en frueix ni a Espanya ¡ªels ¨²ltims potser van ser Maeztu, Ortega, Unamuno, Ganivet o Mara?¨®n, per exemple, de colors molt varis¡ª, ni a Anglaterra ni a Fran?a, havent estat aquest pa¨ªs el darrer en qu¨¨ el pes dels intel¡¤lectuals va ser m¨¦s potent que enlloc entre el Segon Imperi i els anys 1970, quan encara vivien Sartre o Foucault.

No han faltat causes perqu¨¨ aquestes veus singulars manifestessin les seves opinions i influ?ssin poc o molt ¡ªZola va aconseguir que es revis¨¦s la causa contra Dreyfus¡ª, per¨° aquestes veus romanen mudes, o ineficaces, quasi pertot en el panorama actual. Aix¨° no vol dir que no existeixin: de fet, qualsevol persona que pensi les coses m¨¦s a fons que no les pensen i les difonen els mitjans p¨²blics de comunicaci¨® t¨¦ el dret a ser considerat intel¡¤lectual.

El problema, doncs, no ¨¦s que hagi desaparegut aquesta figura p¨²blica: ¨¦s que ha emergit una veu de m¨¦s gran pot¨¨ncia que ha convertit en inaudibles les veus particulars dels que no comparteixen l¡¯opini¨® comuna. En la construcci¨® d¡¯aquesta vasta ¡°opini¨®¡± ¡ªsempre t¨°xica i t¨°pica, cada dia m¨¦s banal, forjada a base d¡¯il¡¤lusions i de mentides¡ª han tingut un paper rellevant unes tecnologies que fa trenta o quaranta anys eren insignificants. Aix¨ª s¡¯ha constru?t un llenguatge ¡°pol¨ªticament correcte¡± ¡ªque ¨¦s d¡¯all¨° m¨¦s incorrecte si es pensa en els procediments d¡¯una sana vida intel¡¤lectual¡ª, que ha abra?at massa causes d¡¯una manera poderosa i obstinada, com ara les q¨¹estions de g¨¨nere, el canvi clim¨¤tic, el reciclatge de les escombraries, l¡¯exaltaci¨® de l¡¯esport, les dietes ben¨¨fiques, l¡¯antitabaquisme i, per afegir-hi encara un lloc com¨² nostrat, la propaganda nacionalista i independentista que s¡¯ha viscut a Catalunya els darrers onze anys: s¡¯han convertit en llocs comuns del discurs p¨²blic ¡ªaix¨° no arriba a relat, com no hi arriba mai una figura ret¨°rica¡ª que no faciliten, sin¨® tot el contrari, que alg¨² alci p¨²blicament una veu cr¨ªtica i discrepant. El contrast entre les frases fetes i el pensament enraonat sobre qualsevol cosa s¡¯ha decantat a les clares a favor de les idees pr¨ºt-¨¤-porter: ¨¦s in¨²til posar els millors arguments sobre la taula en defensa de l¡¯esclariment de qualsevol q¨¹esti¨® quan ja se n¡¯ha divulgat un t¨°pic poder¨®s i entusiasta.

Una tradici¨® que passa per Arist¨°til, Averrois, Leon Hebreo i Spinoza establia que, en tot acte de coneixement, nom¨¦s l¡¯intellectus agens ¨¦s capa? de desvelar la veritat; no ho ¨¦s ni la fe, ni la religi¨®, ni cap dogmatisme, menys encara el fanatisme. Aquesta activitat de l¡¯intel¡¤lecte, per¨°, ha quedat eclipsada per una propaganda barroera i per la parcialitat abassegadora de molts diaris, r¨¤dios i televisions. Clara Ponsat¨ª, per exemple, en un article publicat el proppassat dia 10 de novembre, encara feia servir unes expressions molt consolidades, que no sembla que hagin de ser discutides ni avui, ni dem¨¤: ¡°idea de pa¨ªs¡±, ¡°fer la independ¨¨ncia¡±, ¡°exiliats¡±. Qu¨¨ volen dir, aquestes paraules? Una independ¨¨ncia es pacta, i despr¨¦s es declara, no ¡°es fa¡± com per art de m¨¤gia ¡ªun dels elements que han jugat en tot el proc¨¦s de l¡¯independentisme catal¨¤¡ª ; i, d¡¯un pa¨ªs, cadasc¨² en t¨¦ la idea que li sembla b¨¦, o no en t¨¦ cap. Mala cosa quan, en un pa¨ªs, tota la ciutadania t¨¦, o hauria de tenir, la mateixa ¡°idea¡± del que ¨¦s o hauria de ser el lloc on viu.

Com ja hem dit, fa d¨¨cades que ¨¦s intel¡¤lectual tothom que no s¡¯empassi les idees tal com li arriben prefabricades i ¨¦s capa? de discutir-les amb arguments racionals. Per¨° el ¡°proc¨¦s¡± ha aconseguit anul¡¤lar del tot aquest espai, o fer-lo inaudible, fins al punt que tota opini¨® dissident ¨¦s considerada, d¡¯una manera autom¨¤tica, com una heretgia ¡ªessent l¡¯independentisme la religi¨® verdadera.

Aix¨° ha pertorbat seriosament el car¨¤cter democr¨¤tic de Catalunya, perqu¨¨ ha atorgat carta de naturalesa a un pensament ¡ªavui compartit per menys de la meitat de la poblaci¨®¡ª, i l¡¯ha negat a un altre ¡ªavui compartit per m¨¦s de la meitat de la poblaci¨®. No ¨¦s segur que el panorama que s¡¯obrir¨¤ al pa¨ªs si tira avant la llei d¡¯amnistia arribi a millorar les coses, perqu¨¨ les creences de caire religi¨®s, basades en la fe i no en la ra¨®, solen ser m¨¦s poderoses que tota an¨¤lisi l¨°gica d¡¯una situaci¨®. Per¨° sempre ser¨¤ un atemptat contra la democr¨¤cia que un pa¨ªs consideri leg¨ªtimes unes opinions que van en un sentit, i il¡¤leg¨ªtimes o menyspreables les que van en sentit contrari. No cal ser un nacionalista espanyol per creure que el nacionalisme catal¨¤ ha anat per un mal cam¨ª. Aix¨° s¨ª: malgrat el clima que s¡¯ha creat, farem com Salvador Espriu: no anirem ¡°Nord enll¨¤¡± ni canviarem de llengua o de paisatge.