Els resultats de PISA de la Khadija, la Kholoud i la Hassna

Permetin-me compartir amb vost¨¨s una viv¨¨ncia personal d¡¯un mestre c¨¤ndid, per¨° no idiota. Fa uns dies, als Ferrocarrils de la Generalitat, vaig sentir una veu que em cridava pel meu nom: ¡°Manel!, Manel!¡±. Era la Hassna, una antiga alumna meva, que m¡¯oferia el millor regal que pot rebre un docent del seu alumnat: una salutaci¨® afectuosa i un gran somriure. La Hassna em va dir que estava acabant el grau de Farm¨¤cia i que les seves germanes, la Khadija i la Kholoud, que tamb¨¦ havien estat alumnes meves, estaven fent, respectivament, un doctorat en Farm¨¤cia i la resid¨¨ncia com a PIR en un hospital de Valladolid per obtenir el t¨ªtol d¡¯especialista en psicologia cl¨ªnica. La Hassna em va parlar, com sempre, en un catal¨¤ perfecte, una llengua que havia fet seva perqu¨¨ la societat catalana l¡¯havia acollida com a catalana que era, tot i la seva ascend¨¨ncia magrib¨ª.

Mentre viatjava en el tren de tornada a Terrassa, vaig recordar un article d¡¯Andreu Navarra a les p¨¤gines d¡¯aquest mateix suplement, on sentenciava que l¡¯escola catalana fa pena i fa sentir vergonya i que l¡¯Apocalipsi ¨¦s molt a prop... Vaig recuperar l¡¯article amb l¡¯ajut del m¨°bil ¨Calguna utilitat, sembla ser, tenen els dispositius digitals quan se¡¯n fa un bon ¨²s? i em va assaltar el dubte hiperb¨°lic. No podia estar segur si durant els trenta anys d¡¯experi¨¨ncia docent com a professor de filosofia de secund¨¤ria havia sabut distingir amb seguretat entre el somni i la vig¨ªlia, si les veritats matem¨¤tiques eren inapel¡¤lables o si podria fiar-me mai m¨¦s de qualsevol que m¡¯hagu¨¦s enganyat com a m¨ªnim una vegada. Navarra deia que el que cal ¨¦s seriositat pol¨ªtica, que els nostres curr¨ªculums escolars es fonamentin en idees clares i distintes, no les de les pedagogies desconstructives fonamentades en neuromites, fraus diversos i en dictadures emodigitals, ¨¦s a dir, que responguin a la concepci¨® racional de la funci¨® p¨²blica i de l¡¯educaci¨® que necessitem. Fins i tot parlava de profef¨°bia i reclamava un nou escenari neoil¡¤lustrat i democr¨¤tic per tornar a construir escola. Gr¨¤cies al m¨°bil vaig recuperar un altre article d¡¯aquest diari que em va reconciliar amb el meu pa¨ªs en aquesta hora foscant, una reflexi¨® valenta d¡¯una catalana de la Catalunya plural, Najat El Hachmi, on s¡¯alertava del perill d¡¯atribuir els fracassos de l¡¯escola catalana a l¡¯arribada de nouvinguts, com la Khadija, la Kholoud i la Hassna, una manera eufem¨ªstica de referir-se a la immigraci¨® que no amaga el supremacisme i racisme d¡¯una identitat defensora del nefast mite de l¡¯autoctonisme i que veu amena?ada pel multiculturalisme la seva puresa cultural.

Dubtar hiperb¨°licament ¨¦s inadmissible des del punt de vista metodol¨°gic quan s¡¯ha assolit una certesa absoluta, quan hem intu?t clarament i distinta m¨¦s d¡¯un cogito educatiu. L¡¯escola catalana no nom¨¦s no est¨¤ tan malament, sin¨® que mai com fins ara s¡¯havia assolit una escola tan democr¨¤tica i inclusiva a l¡¯hora de garantir la igualtat d¡¯oportunitats a tota la ciutadania, independentment del seu origen o de la seva classe social de pertinen?a. Tampoc ¨¦s veritat que tots els centres educatius del pa¨ªs siguin d¡¯alta complexitat ¨Calguns ho s¨®n, i molt¨C, ni que el professorat arrossegui cada dia la pedra de S¨ªsif com a met¨¤fora de l¡¯esfor? in¨²til d¡¯intentar educar contra tots els elements. Hi ha professorat que cada dia s¡¯enfronta a una realitat complexa, reflex d¡¯una societat complexa, i cal fer-los costat i aplaudir-los, dotar-los de tots els recursos i m¨¦s, per¨° seria enganyar la ciutadania, i molt descoratjador per a les fam¨ªlies, si f¨¦ssim creure que tota l¡¯escola catalana ¨¦s un camp de mines on alumnat i professorat s¨®n v¨ªctimes d¡¯unes autoritats educatives ineptes o d¡¯unes institucions que han perdut el seny pel que fa als continguts i les compet¨¨ncies curriculars.

PISA avalua nom¨¦s compet¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques, matem¨¤tiques i cientificotecnol¨°giques, cap compet¨¨ncia art¨ªstica, social o human¨ªstica, i potser la fal¡¤l¨¤cia consisteix a avaluar el tot per nom¨¦s algunes de les seves parts. Potser PISA no avalua el que s¡¯ensenya a l¡¯escola i potser tampoc no cal que l¡¯escola converteixi l¡¯informe PISA en un nou catecisme. Aix¨° no vol dir que els seus resultats siguin falsos, per¨° no hi ajuden ni el fatalisme ni el catastrofisme que llegim arreu, i encara menys caure en l¡¯error de sotmetre l¡¯educaci¨® a un proc¨¦s sumar¨ªssim, perqu¨¨ el que cal ¨¦s una reflexi¨® tranquil¡¤la i pausada sobre qu¨¨ est¨¤ fallant i qu¨¨ est¨¤ funcionant. D¡¯altra banda, el que amena?a la qualitat del sistema educatiu no ¨¦s el multiculturalisme, sin¨® la injust¨ªcia social i l¡¯exist¨¨ncia de classes socials que viuen en la pobresa, on en el seu llindar m¨¦s proper, en barris marginats on l¡¯alumnat passa totes les hores del dia descomptant-ne les sis que passa a l¡¯escola. Les pol¨ªtiques de regeneraci¨® de l¡¯escola catalana no nom¨¦s han de passar per l¡¯escola, sin¨® transversalment per tota la societat, ja que el que passa a l¡¯escola catalana no ¨¦s un mal end¨¨mic i intern que es curar¨¤ a?llant-la en una UCI, sin¨® el reflex del que passa a les nostres societats complexes, asim¨¨triques, injustes i multiculturals.

Com podem millorar en compet¨¨ncia matem¨¤tica, ling¨¹¨ªstica o de qualsevol tipus? Fent que l¡¯aprenentatge sigui significatiu, una evid¨¨ncia clara i distinta que, per cert, no es va reivindicar fins a l¡¯arribada de les suposades pedagogies desconstructives; entenent que els ritmes d¡¯aprenentatge no s¨®n els mateixos per a totes les persones, un neuromite d¡¯un sentit com¨² inapel¡¤lable; no oblidant que l¡¯alumnat, en tant que adolescents, ¨¦s un material molt fr¨¤gil, la qual cosa no vol dir que se¡¯ls hagi de tractar amb cot¨® fluix, una dictadura emodigital necess¨¤ria si el dictador ¨¦s un professional no vitalici i assenyat que no infantilitza l¡¯escola en totes les seves etapes. De profef¨°bia senzillament no n¡¯hi ha a la societat ?a banda del fals clix¨¦ dels tres mesos de vacances?, tret d¡¯aquells que fan tot d¡¯escarafalls per amagar que en realitat fan una feina que veritablement no els agrada o per a la qual simplement no estan capacitats. Per sort, s¨®n una minoria ¨Ctot i que t¨°xica¨C a l¡¯escola del nostre pa¨ªs, on la majoria del professorat apr¨¨n cada dia mentre ensenya i es fa creus que les administracions ni avalu?n ni seleccionin seriosament el seu professorat. No tothom ha de saber fer integrals ni ser un expert en sintaxi, nom¨¦s cal impulsar un aprenentatge competencial i significatiu, fonamentat en continguts s¨°lids que no s¡¯esvaeixin en l¡¯aire, que cre? capacitats que ajudin a veure l¡¯aprenentatge com un esfor? necessari i de resultats sempre gratificants.

Els resultats del darrer informe PISA ens recorden simplement que cal seguir treballant i millorant, simplement perqu¨¨ fer escola ¨¦s un imperatiu permanent de millora continuada de la qualitat del sistema educatiu. Apostem, s¨ª, per un nou sistema educatiu neoil¡¤lustrat i democr¨¤tic, per¨° sense caure en despotismes il¡¤lustrats que des del retorn a una escola elitista i r¨¤ncia del passat deixin a l¡¯estacada un poble multicultural. Corregim el que calgui corregir, dins i fora de l¡¯escola, i felicitem-nos del nostre sistema educatiu inclusiu que ha fet que la Khadija, la Kholoud i la Hassna se sentin orgulloses de pert¨¤nyer a una societat on la igualtat d¡¯oportunitats, encara que no sense esfor?os, fins ara ha estat garantida. No malbaratem aquest capital, que ha fet del nostre pa¨ªs una societat oberta i inclusiva, i corregim nom¨¦s el que calgui corregir, que no ¨¦s gaire.