PISA: el carrer¨® sense sortida catal¨¤

No fa ni una setmana que es van con¨¨ixer els nefastos resultats del sistema educatiu catal¨¤ en les proves PISA. Van aixecar molta polseguera, i era d¡¯esperar: les not¨ªcies eren catastr¨°fiques i deixaven Catalunya, un cop m¨¦s, a la cua de les comunitats aut¨°nomes. Si b¨¦ ¨¦s cert que les proves PISA van ser fundades per l¡¯Organitzaci¨® per al Comer? i el Desenvolupament Econ¨°mic per homogene?tzar els sistemes educatius d¡¯Occident i posar-los a competir entre ells sense tenir en compte aprenentatges culturals o de context, tamb¨¦ ho ¨¦s que s¨®n una avaluaci¨® externa i objectiva que proporciona centenars de dades ¨²tils i la possibilitat d¡¯extreure¡¯n diagn¨°stics precisos.

Tanmateix, ja se sabia des de la prova PIRLS que el nivell de comprensi¨® lectora a Catalunya era totalment impresentable, i de fet sabem que, des de fa una d¨¨cada, entre un ter? i un quart de la poblaci¨® escolar catalana no sap interpretar ni redactar un text b¨¤sic d¡¯unes cinc l¨ªnies. ?s a dir, que fem passar l¡¯alumnat 12 o 13 anys per la nostra xarxa d¡¯ensenyament i som incapa?os de garantir una alfabetitzaci¨® plena per a tothom. Si unim aix¨° a tota mena d¡¯observacions directes (fam¨ªlies que descobreixen que a l¡¯escola ning¨² ensenya a multiplicar els seus fills, o que aquests no hi aprenen a llegir i escriure, o que coneixen infants d¡¯onze anys que no han vist mai una suma) l¡¯assumpte comen?a a fer saltar tota mena d¡¯alarmes socials.

Que Catalunya ¨¦s el desastre educatiu m¨¦s impresentable de l¡¯Europa actual ja ho sab¨ªem o ho sospit¨¤vem. La LEC va fracassar estrepitosament en el seu primer intent de digitalitzar les aules; en comptes del 6% del PIB que exigia per al finan?ament de l¡¯escola p¨²blica hi estem invertint el 2,4%, i el Decret de Plantilles ha convertit l¡¯acc¨¦s a la doc¨¨ncia p¨²blica en un espectacle surrealista de caciquisme, nepotisme i corrupci¨® que ha deixat les plantilles delmades a base d¡¯amenaces i de formacions cada cop m¨¦s grotesques i sect¨¤ries. Tot aix¨° ho acaba pagant l¡¯alumnat pobre, que no pot assumir refor?os ni acad¨¨mies, i que veu com pot arribar a tenir tres tutors en un mateix curs o no rebre classes de catal¨¤ en un any¡­ He visitat centres on faltaven tres docents de tecnologia durant un curs sencer, o que directament perdien l¡¯aula d¡¯acollida.

Estan passant coses estranyes. La sorpresa, tanmateix, no era aquesta: el naufragi ja era una cosa certa i not¨°ria. La sorpresa la va aportar la reacci¨® dels responsables p¨²blics d¡¯Educaci¨® dels ¨²ltims temps. Mentre la ministra culpava la pand¨¨mia, a Catalunya es culpava la poblaci¨® immigrada, i Eduard Vallory, impulsor de la xarxa Escola Nova 21, va fer el cim de la gl¨°ria en el seu compte privat de Twitter (o X) quan va assenyalar els ¡°nost¨¤lgics de l¡¯EGB¡±. Resulta que els joves docents que es van incorporant a les nostres plantilles ja ni tan sols saben qu¨¨ ¨¦s l¡¯EGB. El problema va canviar de pantalla la setmana passada, tothom ho va poder percebre: els defensors de les pedagogies desconstructives, encara al poder des del 1990, han comen?at a fer el rid¨ªcul. No ¨¦s ja que els docents m¨¦s din¨¤mics aixequin la veu contra unes pol¨ªtiques cada cop m¨¦s desaforades, ¨¦s que el friquisme del nostre zombi pol¨ªtic est¨¤ arribant a uns nivells certament esperp¨¨ntics.

No es pot fer el rid¨ªcul d¡¯una manera tan sagnant. No val la pena assenyalar l¡¯entorn de la Fundaci¨® Bofill ni els responsables actuals: estan enrocats, formen un b¨²nquer pedagogista totalment herm¨¨tic i allunyat de la realitat. Ho confien tot a la propaganda, per¨° fins i tot la seva maquin¨¤ria de m¨¤rqueting ha punxat i ja no conven? ning¨². A aquestes altures, aquest b¨²nquer que repeteix els mateixos mantres cibersolucionistes des de fa d¨¨cades ja sembla m¨¦s un expedient X que una proposta versemblant de futur.

Tamb¨¦ penso que no val la pena exigir dimissions concretes o seguir enfangant-nos en lluites i tirotejos partidistes: l¡¯espectacle general ¨¦s, repeteixo, dantesc. El que cal ¨¦s seriositat pol¨ªtica, que alg¨² trenqui amb aquesta peculiar mescla de calvinisme carl¨ª, populisme autoritari i thatcherisme c¨ªnic, i comenci a posar sobre la taula la necessitat que els nostres curr¨ªculums escolars no semblin Los trabajos de Persiles y Segismunda i responguin a una concepci¨® racional de la funci¨® p¨²blica i de l¡¯educaci¨® que necessitem.

No fa ni un mes que a Barcelona es va celebrar un congr¨¦s organitzat pel sindicat Professors de Secund¨¤ria (ASPEPC-SPS) i la Fundaci¨® Episteme, a la seu del CSIC a Barcelona. S¡¯hi van celebrar tres xerrades plen¨¤ries: durant la primera, l¡¯inspector d¡¯Educaci¨® Miguel ?ngel Tirado va demostrar que Catalunya s¡¯havia desplomat abans que tothom perqu¨¨ venia imposant el model conegut com a Disseny Universal d¡¯Aprenentatge, basat en neuromites i fraus diversos, des del 2017 i no des del 2020 com a la resta de l¡¯Estat (el DUA ¨¦s preceptiu a Espanya des de l¡¯aprovaci¨® de la controvertida LOMLOE); tamb¨¦ va demostrar que el DUA ¨¦s una barrera insostenible contra l¡¯equitat i la just¨ªcia social al nostre pa¨ªs. Per la seva part, Laura Rodr¨ªguez Montecino i Ant¨®nio Bivar van explicar que necessit¨¤vem curr¨ªculums basats en continguts i no en compet¨¨ncies buides, a m¨¦s precisi¨® cient¨ªfica i propostes exactes, no com les novel¡¤les bizantines que presenten els nostres decrets d¡¯avaluaci¨® estatals i auton¨°mics, que a m¨¦s van ser fruit d¡¯una improvisaci¨® opaca impr¨°pia d¡¯una societat transparent. La dictadura emodigital hegem¨°nica avui ja sabem on ens porta: al frac¨¤s social i col¡¤lectiu m¨¦s depriment.

Necessitem una pol¨ªtica adulta per a una societat adulta, que pensi amb autonomia i es proporcioni a si mateixa una cultura d¡¯autodefensa i reconstrucci¨® humanista. L¡¯escola catalana fa vergonya i pena, i cal tornar a dotar-la i reconstruir-la, allunyant tota mena d¡¯intrusos gerencialistes que parlen l¡¯idioma de l¡¯autoajuda i la happycr¨¤cia empresarial, tot ocultant objectius molt concrets de segregaci¨® massiva de l¡¯alumnat. Sobre la taula tenim un problema greu de manca de responsabilitat i de confian?a p¨²blica. Els mites han caigut, els mantres del poder ara s¨®n acudits que no fan gr¨¤cia. No estem gestionant un circ, estem volatilitzant el futur dels nostres infants. Cal abandonar el malson competencial, un paradigma dissenyat per lobbies econ¨°mics europeus per impedir el pas de les classes baixes al mercat de treball tot convertint els llocs de feina disponibles en privilegis de classe.

Qui posar¨¤ la primera pedra d¡¯aquest nou escenari neoil¡¤lustrat i democr¨¤tic? ?s la pregunta que deixo aqu¨ª a l¡¯aire, en aquest teatre devastat per les retallades i la profef¨°bia m¨¦s hip¨°crita, pr¨°pia de les quaresmes privatitzadores de la dreta m¨¦s antiliberal i fren¨¨tica. Hem de comen?ar a assemblar-nos m¨¦s als l¨ªders catalans que constru?en escola i no als petits Mileis que ens converteixen en la riota del m¨®n civilitzat.