L¡¯ull total de Steegmann Mangran¨¦

?s for?a com¨² entendre que la mirada transforma la rea?litat, per¨° la realitat tamb¨¦ transforma la mirada. La fulla tamb¨¦ fa l¡¯ull que la mira¡±, explica Daniel Steegmann Mangran¨¦ (Barcelona, 1977). Una fulla al lloc de l¡¯ull ¨¦s la retrospectiva que el Macba dedica a la seva obra, i que es podr¨¤ visitar fins al maig del 2024. El t¨ªtol, que suggereix la relaci¨® de m¨²tua transformaci¨® entre el subjecte i all¨° que mira, evoca tamb¨¦ la idea d¡¯interconnexi¨® entre tots els elements de la realitat. Aquarel¡¤les, films, fotografia, poesia, instal¡¤lacions, escultures i hologrames descabdellen 25 anys d¡¯obra germinada essencialment al Brasil, on Mangran¨¦ es va establir fa m¨¦s de vint anys, abdu?t per les meravelles de la selva amaz¨°nica. Formalment ecl¨¨ctiques, el seguit de propostes abracen una mirada no antropoc¨¨ntrica i hol¨ªstica de la realitat.

La inquietud per la crisi ecol¨°gica du l¡¯artista a considerar els estralls provocats pels par¨¤metres que han definit hist¨°ricament el pensament occidental: ¡°Des de Descartes hem ent¨¨s el m¨®n d¡¯acord amb un sistema de divisions i oposicions (ment-cos, natura-cultura, objectes-subjectes). Aquest sistema no nom¨¦s ¨¦s fals, sin¨® extremament jer¨¤rquic. Ens ha dut a entendre la natura com un rerefons per a les nostres accions¡±, comenta. S¨®n els contorns d¡¯aquests dualismes el que Mangran¨¦ pret¨¦n contribuir a difuminar amb el seu treball. Aix¨ª, la natura travessa la cultura i la cultura travessa la natura al film 16 mm, que mostra una c¨¤mera videogr¨¤fica despla?ant-se per un tram de selva al sud-oest del Brasil. El bosc tropical, amb la seva geometria embrollada de lianes, esdev¨¦ met¨¤fora de les complexes societats contempor¨¤nies.

L¡¯artista es va establir fa m¨¦s de vint anys al Brasil, abdu?t per les meravelles de la selva amaz¨°nica

Mangran¨¦ ens fa dif¨ªcil destriar entre all¨° que ¨¦s natural i all¨° que ¨¦s fruit de la m¨¤ de l¡¯home. El film Phasmides mostra un insecte pal que es camufla sobre un escenari de branquillons sobreposat, al seu torn, sobre un fons de formes geom¨¨triques. L¡¯artista hi proposa una reflexi¨® sobre la relaci¨® entre figura i fons, i suggereix la idea que el nostre ¨²s del llenguatge i el nostre moviment responen sempre a una voluntat de dissoldre¡¯ns dins del m¨®n: ¡°La majoria de persones volen pert¨¤nyer a alguna cosa. La idea de la dissoluci¨® t¨¦ a veure amb aix¨°, per¨° tamb¨¦ amb el reconeixement m¨ªstic i est¨¨tic que pertanyem a alguna cosa m¨¦s gran que nosaltres. Si deixem l¡¯ego a part i ens obrim, hi ha una forma d¡¯¨¨xtasi en aquesta dissoluci¨®¡±.

Influ?t per les cosmologies amer¨ªndies, Steegmann Mangran¨¦ difon els l¨ªmits entre subjecte i objecte. L¡¯espectador ja no pot ser considerat ¡°una esp¨¨cie d¡¯ull sense cos que entra en un cub blanc neutre (el museu) i veu una obra d¡¯art en condicions ideals i aut¨°nomes¡±. Si l¡¯obra mai existeix de forma aut¨°noma, all¨° que interessa a l¡¯artista ¨¦s el moment de trobada entre la pe?a i el visitant. En aquesta trobada, la dimensi¨® del cos propi esdev¨¦ un element determinant per a l¡¯expe?ri¨¨ncia sempre canviant de l¡¯obra. Els diversos hologrames, per exemple, constrenyen l¡¯espectador a moure¡¯s davant del seu vidre i a ajustar la seva posici¨® corporal per poder observar-ne les imatges. A la sala central de l¡¯exposici¨®, Paisatge de possibilitats funciona com una mena de metaobra que abra?a i compr¨¨n tots els treballs exposats: la sala, banyada d¡¯una llum blava que es filtra a trav¨¦s de les finestres, va mudant d¡¯intensitat al llarg del dia. El terra, cobert de gespa artificial, t¨¦ una elevaci¨® al mig prou pronunciada perqu¨¨ el visitant ¡ªque tant pot caminar-hi com estirar-s¡¯hi al damunt¡ª prengui consci¨¨ncia del seu moviment per l¡¯espai.

Mangran¨¦ vol fer passes per a un nou paradigma cultural que reconegui les interrelacions de la realitat

La complexitat de la percepci¨® ¨¦s central en el treball de Mangran¨¦. A la instal¡¤laci¨® Naranjas naranjas, l¡¯artista convida els visitants a entrar en una petita habitaci¨® folrada amb filtre taronja des d¡¯on poden espr¨¦mer i beure suc de taronja mentre observen l¡¯exterior. Els efectes de la llum blava de la sala, per¨°, distorsionen el color i l¡¯experi¨¨ncia de la fruita i del suc, provocant un xoc fenomenol¨°gic. M¨¦s enll¨¤ del que passa al museu, Mangran¨¦ reivindica la import¨¤ncia de la postvisita, quan sortim de la sala i ens encarem de nou al (nou) m¨®n: ¡°Amb el meu treball vull fer passes per a la creaci¨® d¡¯un nou paradigma cultural que reconegui el sistema d¡¯interrelacions i d¡¯interdepend¨¨ncies que conformen la realitat¡±.