¡®Blancor¡¯, de Jon Fosse: Sol i vern

Posats a premiar de nou la blancor europea, ¨¦s bo que el Nobel de Literatura reconegui lleng¨¹es minoritzades, sense hegemonia que les sostingui o en clara posici¨® de desavantatge: lleng¨¹es controvertibles. ?s el que ha passat enguany amb el noruec Jon Fosse (Haugesund, 1959). L¡¯Acad¨¨mia Sueca el premia perqu¨¨ la seva prosa i el seu teatre innovador manifesten ¡°all¨° que no es pot dir¡±. Indirectament, el Nobel premia la literatura en nynorsk, una de les dues formes oficials d¡¯escriure la llengua noruega (l¡¯altra ¨¦s el bokm?l).

El teatre de Fosse ens havia arribat tradu?t (l¡¯¨²ltima producci¨® va ser Hivern, presentada a l¡¯Espai Brossa de Barcelona el 2017, amb traducci¨® i direcci¨® d¡¯Ester Roma Calle), per¨° fins avui no era possible llegir en catal¨¤ la seva narrativa.

La novel¡¤la Blancor, que publica Gal¨¤xia Gutenberg, hauria de ser un tret de sortida. De la traducci¨® se n¡¯ha encarregat Carolina Moreno Tena (traductora del tamb¨¦ premi Nobel Tomas Transtr?mer, de Per Petterson i Karl-Ove Knausg?rd).

El llibre (l¡¯objecte) t¨¦ uns marges generosos, quasi auris, que no hav¨ªem vist des dels temps d¡¯Aldo Manuzio, mentre que el text es presenta en un sol bloc monol¨ªtic, sense fissures ni punts i a part, com aquelles narracions de Bernhard en qu¨¨ no saps ben b¨¦ on clavar el punt de llibre. Tots aquests apunts tipogr¨¤fics haurien de donar una idea de la po¨¨tica, l¡¯eufonia i els ritmes de la proposta de Fosse. Blancor ¨¦s un llibre que es ressenteix amb la lectura interrompuda que caracteritza el nostre temps, per¨° si apaguem el m¨°bil, si escapem al lavabo de l¡¯oficina i llegim d¡¯una tirada les noranta p¨¤gines, experimentarem el seu poder original (temps estimat de lectura: 48 minuts), que ¨¦s el poder de la depuraci¨® i de les repeticions, sonores i obsessives, del llenguatge senzill, que es va acumulant fins a crear alguna cosa que va m¨¦s enll¨¤ de les paraules.

La narraci¨® de Blancor sona a mon¨°leg perqu¨¨ hi domina la solitud, la sensaci¨® d¡¯estar sol i vern que t¨¦ un protagonista sense nom, i pr¨¤cticament sense biografia, que condueix per una pista forestal fins que queda entrebancat pel fang. Comen?a a nevar. El narrador queda sol amb els seus pensaments. No descriu gaire perqu¨¨ un cop dit ¡°arbre¡± o ¡°pedra¡±, qu¨¨ m¨¦s podria afegir? Hi ha una austeritat buscada, monacal, en l¡¯estil de Fosse, m¨¦s pendent dels dubtes del personatge (interns, ¨¦s clar) que de les certeses (del m¨®n que l¡¯envolta), i per aix¨° construeix un relat que ¨¦s una caminada filos¨°fica fregant l¡¯al¡¤legoria (una carretera, un bosc, la tardor). Si l¡¯associem a l¡¯obra al¡¤leg¨°rica de Dant, Blancor vindria a ser una Com¨¨dia tardorenca: li han caigut les fulles i ha quedat pelada mentre avan?a l¡¯hivern. A Blancor no cal sortir de la ¡°selva obscura¡± quan el protagonista es troba ¡°al bell mig del cam¨ª¡± de la vida. No cal baixar a l¡¯infern superpoblat de personatges. El seu guia, el seu Virgili, pot ser una pres¨¨ncia angelical que mai no acaba de corporitzar-se. No se li apareixen els amants Paolo i Francesca sin¨® el pare i la mare, i no pas en una remolinada negra, sin¨® amb la blancor de la neu terbolinant-se al seu voltant.

En aquest llibre de Fosse s¡¯hi troben a faltar tantes coses... Per¨° ¨¦s tan clar que aquest ¨¦s el designi de l¡¯autor: l¡¯estil fa vot de pobresa i la lectura deixa un gran dubte obert. Per a alguns aquest ser¨¤ un dubte literari i per a d¡¯altres el dubte propi d¡¯una crisi de fe.

Blancor?

Jon Fosse?
Traducci¨® de Carolina Moreno Tena
Gal¨¤xia Gutenberg. 96 p¨¤gines. 16 euros