Prohibit divertir-se

?s clar que si vols formar part del sector cultural (tant se val si ets actriu, podc¨¤ster o cuentista) el m¨¦s important ¨¦s semblar una professional.

L¡¯altre dia, al col¡¤loqui de Derecho a pataleta al Temporada Alta, quan amb la meva companyia parl¨¤vem del plaer de treballar amb amigues, un senyor va llan?ar una pregunta que se¡¯m va clavar al cor: ¡°Hi ha rigor, darrere aix¨° que feu?¡±. Merda, vaig pensar, no semblem professionals. Aleshores, com si estigu¨¦s al llit de mort, em van venir al cap tot d¡¯aparicions p¨²bliques del darrer any: col¡¤loquis on he fet bromes fora de lloc, correus electr¨°nics firmats amb emoticones, reunions en qu¨¨ he parlat de les meves inseguretats... I tots sabem que en el m¨®n de la cultura quedar-se sense feina ¨¦s pitjor que morir.

Aix¨ª que s¡¯ha acabat la diversi¨®, em dic; ja n¡¯hi ha prou, de ser jo mateixa, em convertir¨¦ en una professional! Comen?ar¨¦ per prendre¡¯m molt seriosament, aix¨° ¨¦s crucial. La ironia queda desterrada de qualsevol manifestaci¨® art¨ªstica o aparici¨® p¨²blica, aix¨ª com els referents pop o qualsevol proposta una mica controversial. Tot ben mastegat, que sin¨® se¡¯ns fa bola.

A les entrevistes far¨¦ grans pauses dram¨¤tiques i parlar¨¦ a poc a poc perqu¨¨ el que dic sigui f¨¤cil de tallar a TikTok. Encara no s¨¦ quin ser¨¤ el discurs del meu nou jo p¨²blic, per¨° ¨¦s clar que substituir¨¤ la diversi¨® pel sacrifici. Em mostrar¨¦ com una m¨¤rtir o una v¨ªctima. Exposar¨¦ totes les negatives rebudes, les nits sense dormir, la precarietat econ¨°mica i, sobretot, l¡¯autoexig¨¨ncia, que ¨¦s el gran mal dels nostres temps.

Potser amb aix¨° ja n¡¯hi hauria prou per semblar professional o, si m¨¦s no, per mer¨¨ixer el respecte del boomer del col¡¤loqui. Per¨° crec que encara puc fer m¨¦s: si parlo al CCCB no ser¨¤ amb cap idea pr¨°pia, que sempre s¨®n molt f¨¤cils de q¨¹estionar i molt dif¨ªcils de defensar; em limitar¨¦ a citar les quatre autores de moda ¡ªi alguna que ning¨² conegui, per semblar inaccessible. Far¨¦ com que m¡¯emociono despr¨¦s de cada intervenci¨® per mostrar-me vulnerable. I, evidentment, deixar¨¦ de treballar amb les meves amigues. Mai m¨¦s far¨¦ una obra generacional, m¡¯aliar¨¦ amb gent gran i qualificada per fer peces universals, ¡°?para toda la familia!¡±. S¡¯ha acabat parlar de drogues i de festa, i encara m¨¦s fer-ho amb humor. S¨ª, crec que aix¨° ¨¦s cru?cial, no pot semblar ni per un segon que m¡¯ho passo b¨¦ fent la meva feina. Ser¨¦ una noia sacrificada, seriosa i anacr¨°nica, que mai diu el que pensa, nom¨¦s el que la gent vol sentir. No pot ser tan dif¨ªcil, tothom ho fa.

Les meves amigues em diran que estic boja, que el que em fa ¨²nica ¨¦s no tenir p¨¨ls a la llengua. Per¨° tothom sap que ens devem al p¨²blic. Per aix¨° tots parlen com mestres de prim¨¤ria, no fos cas que els deixin de trucar i perdin la seva pla?a fixa dins del mundillo. He apr¨¨s la lli?¨®, ser¨¦ una professional. Aix¨ª que, abans de comen?ar el meu canvi radical, m¡¯agradaria demanar perd¨® a tothom que s¡¯hagi sentit estafat, en especial al senyor del col¡¤loqui. Sisplau, no deixis de comprar entrades, et necessito.