William Eggleston. Embriagadora evasi¨® del quotidi¨¤

Feia setmanes que la pres¨¨ncia d¡¯aquella noia em perseguia. Els ulls foscos i les celles ben marcades. Els cabells curts i una mica encrespats. El vestit f¨²csia sense m¨¤nigues que deixava a la vista un bra? ben definit. Jo sempre la mirava de re¨¹ll ¡ªal metro sempre vas amb presses¡ª i li prometia que s¨ª, que aniria a veure-la. Malauradament, mai trobava el moment de complir la meva paraula, fins que uns dies abans de Nadal vaig rebre l¡¯empenteta definitiva. Acabo d¡¯arribar a Barcelona. Anem a veure l¡¯expo de l¡¯Eggleston? Aquest seria ¡ªen resum¡ª el whatsapp que em va enviar N¨²ria Rius, fot¨°grafa barcelonina resident a Brooklyn i fan ac¨¨rrima del fot¨°graf nord-americ¨¤. Dos dies despr¨¦s ens trob¨¤vem al Port Ol¨ªmpic, al Centre de Fotografia KBr de la Fundaci¨® Mapfre. La fotografia ens fa sortir de casa. Eggleston dixit.

Qualsevol compendi de mestres de la fotografia inclou el nom de William Eggleston (Memphis, 1939), una llegenda viva que mai ha amagat la seva devoci¨® per la manera tan lliure de mirar de Henri Cartier-Bresson, per¨° tamb¨¦ de Robert Frank i Walker Evans. Seguint aquest deixant, va comen?ar disparant en blanc i negre moments ca?ats al vol als barris residencials de la seva ciutat natal. Instants banals que mostraven la quotidianitat de la societat nord-americana dels anys seixanta: un refresc damunt d¡¯una taula, un home d¡¯esquena esperant la comanda a la barra d¡¯un restaurant, un cotxe enorme aparcat davant d¡¯unes galeries... Ni m¨¦s ni menys que l¡¯American lifestyle que tots hem mitificat. Per¨° aquesta era una societat que Eggleston va retratar en escala de grisos. El color encara no havia entrat a la seva fotografia, per¨° en fer-ho va canviar les regles del joc.

Tot i que el coqueteig d¡¯Eggleston amb la fotografia en color va comen?ar el 1965, l¡¯enamorament va arribar a principis dels anys setanta, quan va descobrir una t¨¨cnica ¡ªel dye transfer¡ª que li permetia saturar el color. Aquest procediment li va revelar una altra manera de retratar la mateixa quotidianitat. La llum cr¨ªptica, la paleta de colors vibrants i la mirada d¡¯un expressionista abstracte va resultar ser una combinaci¨® explosiva. Tant, que va cridar l¡¯atenci¨® de John Szarkowski ¡ªdirector del departament de fotografia del MoMA¡ª, que va organitzar-li la primera exposici¨® individual de fotografia art¨ªstica en color, un privilegi que fins llavors havia estat monopoli de la fotografia en blanc i negre. Era el 1976 i aquest va ser el passaport d¡¯Eggleston a l¡¯eternitat.

N¨²ria Rius el va descobrir quan estudiava fotografia a l¡¯Escola Industrial. Primer la va seduir per l¡¯¨²s desimbolt dels colors saturats. Anys m¨¦s tard, va reconnectar-hi quan va ser conscient que ella tamb¨¦ fotografiava compulsivament el que l¡¯envoltava. ?s el que em remou per dins, m¡¯explica mentre recorrem El misteri del quotidi¨¤, la retrospectiva m¨¦s important que s¡¯ha fet a Eggleston a l¡¯Estat espanyol i que s¡¯acaba a finals de mes. La visita comen?a amb una selecci¨® de fotografies en blanc i negre. Les repassem una a una i, al final, cadascuna escull la seva favorita. No coincidim. Arribem a les fotografies en color. Hi ha la primera que va disparar Eggleston, on es veu un jove amb tup¨¦ empenyent uns carrets de supermercat. Un cl¨¤ssic. En una paret es llegeix una cita de l¡¯autor. ¡°Nom¨¦s faig una foto d¡¯una cosa. Literalment. Mai dues. Aix¨ª que aquesta foto ja est¨¤ feta. I la seg¨¹ent est¨¤ esperant en un altre lloc.¡± Ella diu que tamb¨¦ ho fa aix¨ª, sobretot perqu¨¨ dispara en anal¨°gic. A totes dues ens fascina la noia de la cabellera p¨¨l-roja que se¡¯ns presenta com una musa prerafaelita versi¨® festival de Woodstock. Les taules parades dels diners ens fan rememorar el nostre estiu new yorker, tot i que Eggleston va disparar sobretot pels estats del sud. I entre m¨¦s ampolles de Coca-Cola, p¨¤rquings, benzineres buides, cru?lles urbanes, cels infinits i jardins descuidats, saludem ¡ªfinalment¡ª la meva amiga del metro. Tan jove, tan guapa, mirant directament a c¨¤mera enmig d¡¯una missa dominical. I ara on anem, N¨²ria? Agafem un dels cotxes de l¡¯Eggleston i travessem els Estats Units de costa a costa? I, paradoxalment, ens deixem emportar per l¡¯embriagadora evasi¨® de la quotidianitat.