De la llibertat de Papasseit

Quan havia complert vint-i-tres anys a Salvat-Papasseit (1894-1924) se li declara la tuberculosi que el matar¨¤ als trenta. Durant els onze anys que van dels vint als trenta porta una vida seriosa i activa de persona adulta: munta unes quantes revistes (fent-hi ell de redactor en cap), publica un llibre d¡¯articles pol¨ªtics revolucionaris (en castell¨¤), fa c¨®rrer manifestos d¡¯avantguarda art¨ªstica (o m¨¦s aviat moral), escriu un seguit de llibres de poesia que de seguida es fan famosos (i encara ho s¨®n), i tot de proses (d¡¯opini¨® i de cr¨ªtica i, sobretot, l¡¯interessant recull que ell anomena Mots propis), a m¨¦s de treballar de llibreter (i editor) a la secci¨® de llibreria de les prestigioses Galeries Laietanes, on t¨¦ tractes amb molts escriptors i artistes d¡¯aleshores, des dels m¨¦s lligats a la Lliga als m¨¦s esquerrans i als m¨¦s independents. El seu fervor¨®s anarcoindependentisme no va impedir que els burgesos o, com diu ell, els filisteus l¡¯ajudessin econ¨°micament, primer trobant-li una bona feina i despr¨¦s pagant-li estades a diferents sanatoris. I entremig s¡¯ha casat i ha tingut dues filles. Als poemes, que s¨®n l¡¯expressi¨® m¨¦s alta del seu esperit, es veu clarament que a pesar de tota aquesta vida p¨²blica, i a pesar de la terrible malaltia que el rosegava, el jove adult Papasseit va tenir sempre cor d¡¯adolescent i ¨¤nima d¡¯infant. Un jove adult infant adolescent que funcionava amb ¡°l¡¯esperit essencialment insurrecte de l¡¯artista¡±, per dir-ho com ho diu V¨ªctor Catal¨¤.

Abans d¡¯haver fet els vint anys ja s¡¯ha embolicat en empreses revolu?cio?n¨¤ries i catalanistes. Una de les primeres mogudes en qu¨¨ participa ¨¦s quan, amb uns co?legues, s¡¯apunta a manifestar-se i a repartir pamflets contra l¡¯espectacle dels toros, perqu¨¨ maltracten la b¨¨stia i tamb¨¦ com a s¨ªmbol de com l¡¯Espanya castellana tracta els altres ¡°seus¡± pobles. El pintor uruguai¨¤ Torres-Garcia deia que Salvat-Papasseit era un revolucionari destinat a evolucionar. I Salvat-Papasseit ho va fer sense deixar de ser rebel. S¡¯allunya dels partits dits revolucionaris que accepten l¡¯estat i ofeguen la llibertat de l¡¯individu. Ell ho escriu aix¨ª: ¡°no soc un programa, sin¨® una realitat¡±. O encara m¨¦s clar: ?Jo no prometo res. Nom¨¦s camino?.

I amb la poesia igual: sense deixar l¡¯avantguarda, no es tanca en una sola l¨ªnia, perqu¨¨ sap jugar i juga amb moltes coses: versos popularitzants, expressions d¡¯aire carneri¨¤, esclats futuristes, tonalitats prosaiques, i tot amb el segell de Papasseit, que sap la gr¨¤cia espont¨¤nia del catal¨¤ viu, de la paraula viva, i la sap escriure. I que la rosa als llavis tindr¨¤ m¨¦s futurisme que les ondes hertzianes.

L¡¯aventura amorosa de La rosa als llavis no s¨¦ si la inventa o si li va passar, o si va a mitges, i m¡¯¨¦s igual: ¨¦s viscuda, i amb plenitud, als versos. Altres poemes amorosos o er¨°tics s¨®n clarament fruit de la imaginaci¨® alegre i bona de Salvat. A La gesta dels estels, llibre de t¨ªtol m¨¦s-que-verdagueri¨¤, al poema ¡®Platx¨¨ria¡¯ (que ¨¦s diversi¨® alegre), hi veiem, o hi sentim, un noi o un nen que parla a una noia o una nena i li proposa de jugar, all¨¤ al carrer mateix, a amagar, ¡°o a corretgeta, o a bell indret¡± (jocs en qu¨¨ un amaga una cosa i l¡¯altre l¡¯ha de trobar: fred, tebi, calent, et cremes...). Semblen dos enamorats que juguen com si fossin nens, o dos nens que juguen com si fossin uns enamorats. El nen o noi que hi parla es desmarca del masclisme imperant a totes les classes de la societat de fa m¨¦s de cent anys, que era com ara per¨° pitjor: que els mascles fossin aix¨ª i que les dones s¡¯ho haguessin de menjar es volia presentar com una cosa natural, com el fer-se gran o el fer-se vell. Quan una nena o una noia es presta a jugar amb un nen o un noi, no ¨¦s estrany que ell aprofiti la m¨ªnima ocasi¨® de proximitat animada (estan jugant) per clavar-li un pessic o per tocar-la com si fos sense voler. Per¨° Salvat diu que no, que ell no pensa ¡°fer-te mal¨ªcies, o b¨¦ el distret¡± i m¨¦s avall encara hi afegeix que ¡°si tu ets manyaga, jo ser¨¦ bo¡± i amb aix¨° torna a dir que ell no ¨¦s dels que amb l¡¯excusa del joc l¡¯assaltarien o l¡¯atacarien; ¡°si tu ets manyaga¡± vol dir si acceptes aix¨° de divertir-nos jugant. Lo contrari de manyaga seria esquerpa, la que desconfia i no vol jugar, i aleshores ell (¡°jo¡±) no seria ni bo ni dolent, no seria res, no juga?rien. Ara, si jugant ella l¡¯atrapa, a ell, ell li ha assegurat que no la besar¨¤. I si ¨¦s ell qui l¡¯atrapa a ella, ¡°perdonar¨¦ / que no m¡¯estimis¡±. Aqu¨ª amb una sola paraula desmunta quilos de poesia de no s¨¦ quantes ¨¨poques, i encara m¨¦s del XIX, en qu¨¨ els enamorats no li perdonen el no, a ella, i l¡¯acusen d¡¯ingrata, cruel, malvada¡­ Ell accepta que ella no l¡¯estimi i ella somriu, o somriur¨¤, ho afirma ell; i acaba amb un toc finament er¨°tic o amor¨®s, i quasi atrevit sense necessitat d¡¯haver-se atrevit a res: ¡°Si et cau la trena, jo et far¨¦ el lla?¡±. No diu que li refar¨¤ la trena desfeta, nom¨¦s que l¡¯ajudar¨¤ fent-n¡¯hi el lla?. S¨®n amics.

El 1926 Eduard Toldr¨¤ hi va posar una m¨²sica molt encertada; les que han fet despr¨¦s Serrat i Toti Soler me la converteixen en una cosa tova, i no ho ¨¦s: va plena de corredisses alternades amb moments de quietud, com nens que juguessin al carrer.

Tom¨¤s Garc¨¦s, amic de Salvat, troba que els ¡°ressons orientals¡± del cognom Papasseit fan pensar en una arrel gitana. Jo, en catal¨¤, el sento m¨¦s aviat occidental. I que fossin gitanos no se sap segur. Diu Garc¨¦s que la mare de Papasseit, que havia nascut a Barcelona, podia ser gitana, que ell l¡¯havia coneguda i ¡°el color de la pell, els p¨°muls i totes les seves faccions anaven en favor de la hip¨°tesi apuntada¡±¡­ Pot ser, podria ser. El poeta no en diu res. Nom¨¦s un cop surt la paraula gitana en un poema (¡®Vora mercat¡¯) per denunciar la brutalitat del racisme de les dones que xerren vora el mercat: com a bon Salvat-Papasseit que ¨¦s, no ho presenta com una den¨²ncia o una cr¨ªtica expl¨ªcites, ell ¨¦s m¨¦s dur, nom¨¦s ho mostra, com qui digu¨¦s: mira qu¨¨ diuen, mireu ¡°com masteguen llur d¨¨ria¡±.