Viatge al centre de la pauma

La carretera serpenteja per un mar d¡¯oliveres. No hi ha horitz¨®, nom¨¦s un mass¨ªs impressionant que retalla el cel. Ning¨² diria que ¨¦s un mat¨ª d¡¯hivern. Potser perqu¨¨ condueixo en m¨¤niga curta. Ni tampoc un dia feiner. Potser perqu¨¨ no em creuo ni una ¨¤nima. Despr¨¦s d¡¯un revolt, finalment albiro el poble, que sembla susp¨¨s en aquella massa de roca. Encara em queden uns quants quil¨°metres pel mateix paisatge. Una repetici¨® hipn¨°tica, com un preludi d¡¯all¨° que m¡¯espera. Arribo a Mas de Barberans (Montsi¨¤) ¡ªmig miler d¡¯habitants¡ª i aparco just als afores. Camino pel carrer principal. Un gat endormiscat pren el sol. Hi ha roba estesa en un balc¨®. El parc infantil ¨¦s buit. El bar-restaurant est¨¤ tancat. Ni tan sols puc saludar la ve?na que t¨¦ l¡¯entrada plena de plantes i que una vegada em va regalar un esqueix. Miro el m¨°bil. ?s la una i escaig. No m¡¯estranya aquesta calma. Jo tamb¨¦ soc de poble i conec les hores sagrades. I dinar ¨¦s una d¡¯elles.

Enfilo el carrer Clavell cap al Museu de la Pauma i el meu cap rebobina fins a l¡¯estiu, quan hi vaig moderar un col¡¤loqui sobre el gest i noves formes d¡¯art dins del festival Rihihiu. En un moment donat, es va obrir el mel¨® de la centralitat i la perif¨¨ria. La primera associada a l¡¯espai urb¨¤ (llegiu Barcelona) i, la segona, a l¡¯espai rural (podeu escollir la vostra comarca preferida). A les Terres de l¡¯Ebre tenim aquesta dicotomia gravada a foc perqu¨¨ ¨¦s la que ha dif¨®s la narrativa hegem¨°nica. La conversa pivotava entre aquests dos extrems fins que alg¨² va suggerir que potser ja era hora de treure¡¯ns l¡¯etiqueta, que els de la perif¨¨ria tamb¨¦ pod¨ªem ser centre, el nostre propi centre. Boom! Arribo al museu i em trobo amb la Pepa Subirats, responsable d¡¯un equipament que s¡¯ha convertit en l¡¯epicentre catal¨¤ de la recuperaci¨® de l¡¯ofici de llatar i la revaloritzaci¨® de l¡¯artesania de les fibres vegetals. Tot aix¨° gr¨¤cies a una fira internacional que atrau milers de persones el primer cap de setmana d¡¯agost, un programa anual de tallers que sempre penja el cartell de sold out i altres activitats relacionades.

Lluny del focus medi¨¤tic i dels pols d¡¯atracci¨® capitalins, al Museu de la Pauma ¡ªuna rara avis inaugurada el 2010 i que deu el seu nom a les fulles del margall¨®¡ª es fa feina de formiguetes. ¡°Natros no hem sigut de queixar-nos, hem sigut m¨¦s de fer¡±, explica Subirats, que ha sabut teixir una xarxa on caben les mans m¨¤giques del seu poble ¡ªllatadores com Maria Cinta, Magda, Pepita...¡ª i tamb¨¦ artesans i artistes nacionals i d¡¯arreu del m¨®n. Aquest esperit es copsa especialment en les exposicions temporals, de producci¨® pr¨°pia i que canvien cada any. A Lookout ¡ªcomissariada pels artistes cistellers M¨°nica Guilera i Tim Johnson¡ª van exhibir-se 60 peces d¡¯artesania provinents de 22 pa?sos. A Spirales ¡ªla d¡¯enguany¡ª es mostra l¡¯obra dels artistes francesos Karen Gossart i Corentin Laval, que s¡¯han inspirat en la t¨¨cnica ancestral del v¨ªmet teixit en espiral, usada per fer les cistelles t¨ªpiques del P¨¦rigord. Les seves peces construeixen contemporane?tat a partir de la voladura controlada de la tradici¨®. Una mescla de repetici¨® i estat de tr¨¤nsit que s¡¯emmiralla en la natura i hipnotitza en la dist¨¤ncia curta. I com que l¡¯engranatge no pot aturar-se, Subirats ja est¨¤ cuinant la mostra de l¡¯any que ve. Think global, act local.

La idealitzaci¨® de l¡¯artesania, per¨°, tamb¨¦ t¨¦ una cara fosca. ¡°El perill ¨¦s l¡¯elitisme. Qu¨¨ passa si ens truca una firma de luxe i demana a les nostres artesanes que facin bosses que despr¨¦s es vendran per milers d¡¯euros? Qu¨¨ passar¨¤ amb les que tenim aqu¨ª al museu i que venem per 70? Qui les far¨¤, aquestes? Encara hi ha pocs artesans i no es pot fer un ¨²s i ab¨²s de l¡¯artesania. ?s cultura i ¨¦s un dret¡±, rebla Subirats. Malauradament, no existeix una f¨®rmula per lluitar contra una etiqueta tan atractiva ¡ªi, segons com, tan t¨¨rbola¡ª com la del nou luxe. Nom¨¦s queda seguir picant pedra. ¡°Aix¨° vol dir continuar oferint cursos i que la gent interessada pugui aprendre tot tipus de t¨¨cniques de teixir amb fibres vegetals, continuar amb la tasca de conservaci¨® i, sobretot, fer-ne difusi¨®¡±, exposa. Ni m¨¦s ni menys que posar-se en el centre i creure-s¡¯ho.