Literatura queer en catal¨¤: tot el que hi cap entre la normalitat i el trauma

De Maria Merc¨¨ Mar?al a Biel Mesquida, de Carles Rebassa a Bel Olid, de Terenci Moix a Pol Guasch, de Blai Bonet a Eva Baltasar ¡ªo d¡¯Un amor fora ciutat de Manuel de Pedrolo al Quim/Quima de Maria Aur¨¨lia Capmany, del Carnestoltes de V¨ªctor Catal¨¤ a Els homes i els dies de David Vilaseca, de L¡¯anarquista nu de Llu¨ªs Fern¨¤ndez al teatre de Josep Maria Mir¨®, dels personatges queer de Montserrat Roig i Carme Riera als guions d¡¯Agust¨ª Villaronga¡ª, la literatura catalana fa temps que acull i celebra tot el que esborrona l¡¯heteronorma, l¡¯embat de tots els cossos, idees, escriptures i desigs que supuren i se n¡¯escapen, un desbordament que enriqueix el m¨®n i reivindica una altra manera d¡¯explicar-nos i d¡¯inventar-nos, ¨¦s a dir, una altra manera de viure.

Fins a on arribar¨ªem si volgu¨¦ssim establir l¡¯inici d¡¯aquesta genealogia, la pedra de toc? Sense dubte, com a m¨ªnim, fins al segle XV i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, on ja hi ha escenes l¨¨sbiques, voyeurisme, personatges bisexuals, transvestisme i una masculinitat molt poc ortodoxa. Sebasti¨¤ Portell, escriptor i curador d¡¯Amors sense casa (Angle Editorial, 2018), la primera antologia de poesia LGBTQ catalana, proposa tirar encara m¨¦s enrere i arribar fins al segle XIII i el Llibre d¡¯Amic e Amat de Ramon Llull, m¨¦s que per cap rastre d¡¯escriptura ?queer en si, per tot el que ha representat per a autors contemporanis com ara Ventura Pons i la seva pel¡¤l¨ªcula Amic/Amat, basada en l¡¯obra de teatre Testament, de Benet i Jornet, ¨¦s a dir, per haver-se convertit en un referent LGBTQ.

Com explica Xavier Albert¨ª en un article a El m¨®n d¡¯ahir, despr¨¦s ja passar¨ªem a En Joan Doneta del 1866, un singlot po¨¨tic de Seraf¨ª Pitarra en qu¨¨ ¡°ens presenta un home que es caracteritza per assumir volgudament tota mena de comportaments considerats tradicionalment com a ¡®femenins¡¯¡±, i el 1905, El bon policia, de Santiago Rusi?ol, ¡°en la qual se¡¯ns ofereix el primer gran matrimoni de persones del mateix sexe del teatre catal¨¤. Els protagonistes s¨®n dos amics ¨ªntims que, en quedar vidu un d¡¯ells, decideixen compartir sostre i assumir plegats la cura dels fills; dos homes, doncs, que conviuen en una sana i feli? intimitat, cosa que permet de nou que el p¨²blic catal¨¤ aplaudeixi uns comportaments que estaven prohibits oficialment¡±. D¡¯altra banda, no podem oblidar que ¨¦s el mateix Albert¨ª qui, juntament amb Albert Arribas, publica el 2016 Guimer¨¤: home s¨ªmbol, un assaig on parlen de l¡¯homosexualitat d¡¯?ngel Guimer¨¤ i com es podria rellegir la seva obra tenint-ho en compte.

Antoni Maestre-Brotons desgrana molt b¨¦ aquesta operaci¨® a Repensar els estudis catalans des de la teoria queer (Biblioteca di Rassegna Iberistica, 16, 2019): ¡°L¡¯altra gran funcio? dels estudis queer catalans consisteix a explorar la subjectivitat LGBT en la literatura can¨°nica, queeritzar el c¨¤non o fer lectures queer d¡¯obres de la tradici¨®? liter¨¤ria que, aparentment, no ho s¨®n a causa de la pressi¨®? exercida pel marc legal i el context social hom¨°fobs d¡¯¨¨poques passades¡±. De la mateixa manera, el poemari Aquest amor que no ¨¦s u, de Blanca Llum Vidal (Ultramarinos Editorial, 2018), agafa el C¨¤ntic dels C¨¤ntics b¨ªblic i el desbrossa d¡¯interpretacions religio?ses que l¡¯entrebanquen i va arran de text per recuperar-ne tota la pot¨¨ncia: ¡°No hi ha pronom per lligar-nos: / ens hem confiat a una nostredat estrangera¡±.

El 1959, en ple franquisme, la primera novel¡¤la d¡¯un jove mallorqu¨ª ho trastocar¨¤ tot. Es tracta d¡¯El mar, de Blai Bonet, obra inaugural que marca tota una generaci¨® i encara avui reverbera. Bonet posa al centre dos adolescents, Andreu Ramallo i Manuel Tur, en un sanatori de tuberculosos i tot el que pot desencadenar la topada tremenda entre l¡¯aversi¨® al cos del nacionalcatolicisme i el despertar del desig, aquell c¨°ctel explosiu de religi¨® i culpa, pecat i atracci¨® per l¡¯abisme. Un Jean Genet passat per la Guerra Civil, la dictadura i la insularitat, extremat de lirisme i crueltat. Diu Ramallo: ¡°Jo em sento responsable del pecat que tu determinis. Aquesta nit. Jo veig la difer¨¨ncia entre un home que peca pervertit per un altre i el pecat d¡¯un home que peca de la mateixa manera que el cel se cobreix de n¨²vols¡±. Diu, al final, Tur: ¡°La just¨ªcia ve. Jo no l¡¯espero perqu¨¨ ja ¨¦s tard, perqu¨¨ ve a jutjar la meva sang, i la meva sang ha sortit i s¡¯ha assegut davant mi, com un tribunal. Feu V¨®s, des de la vostra miseric¨°rdia, que sigui veritat que he sofert, perqu¨¨ pugui creure que tot fou amor. Tal volta res m¨¦s que un am...¡±.

***

El gener del 1969, Terenci Moix guanya el Josep Pla de novel¡¤la amb Onades en una roca deserta. Quan al jove autor li presenten la gran patum que dona nom al premi, Pla li pregunta: ¡°Disculpi Terenci, m¡¯han dit que vost¨¨ ¨¦s maric¨®n?¡±. Moix li respon: ¡°S¨ª senyor, per servir-lo¡±.

***

L¡¯any 1974, Biel Mesquida publica an¨°nimament El bell pa¨ªs on els homes desitgen els homes, el primer po?e?mari expl¨ªcitament homosexual de la literatura catalana, amb una c¨¤rrega contestat¨¤ria i ¨¤crata alt¨ªssima a cada vers, i en estrofes senceres com aquesta del poema Lluita de classes:

M¡¯aferrares ¡ªposant-te el puny entre els llavis talment

un in¨¨dit Hermes de Prax¨ªteles, esbucant de certes

flamarades vells mobles, vells quadres, vells

costums, vella moral, vella fam¨ªlia¡ª una grapada

de saliva enmig del cul.

Aqu¨ª ¨¦s central la subversi¨® de tots els estaments i l¡¯enaltiment del ?plaer d¡¯una sexualitat subversiva que no est¨¤ desvinculada del marc general de lluita pol¨ªtica. Cinquanta anys m¨¦s tard, aquesta veta ¨¦s ben viva en escriptors com ara Carles Rebassa, que tamb¨¦ ent¨¦n la seva obra com ¡°un projecte en el qual s¡¯entremesclen diferents milit¨¤ncies pol¨ªtiques: la feminista, la ling¨¹¨ªstica i la identit¨¤ria (...) Contra la idea preconcebuda i imposada d¡¯haver de tenir una sola identitat i que aquesta identitat hagi de ser fixa, il¡¤luminar la viol¨¨ncia que pateixen els cossos a causa de la intoler¨¤ncia cap a la difer¨¨ncia¡± (a Catalunya Plural).

***

Ara aturem-nos un moment a preguntar-nos qu¨¨ li demanem ¡ªo fins i tot, qu¨¨ li exigim¡ª, subrept¨ªciament o expl¨ªcitament, a la literatura: qu¨¨ li demanem que faci o que sigui, respecte del m¨®n, respecte de la veritat? Qu¨¨ n¡¯esperem, de la literatura? Per exemple, t¨¦ sentit exigir-li realisme o representativitat? Potser seria millor no esperar-ne res i m¨¦s aviat preguntar-nos qu¨¨ ¨¦s el que est¨¤ representant o quin afany de rea?lisme t¨¦ o li atorguem, amb quin biaix ho fa i qu¨¨ explica dels autors o de nosaltres mateixos ¡ªquines s¨®n les nostres expectatives i per qu¨¨. De les diferents respostes que puguem donar a aquestes preguntes en surten diferents maneres de fer literatura ¡ªo, ampliant el camp de batalla, ficci¨® en general¡ª i alguns retrats for?a fidels de qui som i en quin moment estem.

Pel que fa la representativitat, el dramaturg i director d¡¯escena Marc Rosich apunta a Cr¨ªtic que ¡°com en tot el m¨®n de la ficci¨®, la normalitat ¨¦s l¡¯heterosexualitat. En la dramat¨²rgia catalana, els personatges LGBTIQ+ apareixen amb comptagotes o en obres concretes i sovint ho han fet des de la caricatura o des del trauma¡±. Rosich fa refer¨¨ncia als estereotips amb qu¨¨ fa d¨¨cades que es representen els personatges LGBTIQ+ en les ficcions, tan liter¨¤ries com teatrals o televisives: els gais s¨®n efeminats i promiscus, les lesbianes gallimarsots malcarats, les persones trans, prostitutes i politoxic¨°manes. I les seves hist¨°ries o s¨®n molt divertides o s¨®n una trag¨¨dia: per entendre¡¯ns, passem, sense soluci¨® de continu?tat, dels personatges camp de Terenci Moix o els homonormatius de la s¨¨rie Smiley de Guillem Clua, a la desgr¨¤cia fat¨ªdica del mon¨°leg El cos m¨¦s bonic que s¡¯haur¨¤ trobat mai en aquest lloc de Josep Maria Mir¨®, la desolaci¨® existencial de la narrativa d¡¯Eva Baltasar o els espais apocal¨ªptics de Pol Guasch. Com hem arribat a aquesta polaritzaci¨® i com podr¨ªem superar aquesta falsa dicotomia?

***

Si fins al segle XIX la invisibilitat era la norma, si amb la patologitzaci¨® comen?a la persecuci¨®, si amb la dictadura la repressi¨® arriba al seu punt ¨¤lgid i el drama de dur una doble vida ¨¦s el pa de cada dia, si amb la sida tot el col¡¤lectiu pateix una patacada que l¡¯estigmatitzar¨¤ i haur¨¤ d¡¯aprendre a conviure amb la terror¨ªfica i traum¨¤tica assimilaci¨® del sexe amb la mort, si amb la mercantilitzaci¨® de les nostres vides l¡¯homosexualitat passar¨¤ a ser un n¨ªnxol de mercat i se n¡¯acceptar¨¤ l¡¯exist¨¨ncia sempre que passi per l¡¯adre?ador de l¡¯heteronorma que el redueix a subjecte consumidor, si la teoria queer i les realitats trans han irromput amb for?a i han trabucat per sempre l¡¯imaginari, si la fi del m¨®n ¨¦s l¡¯escenari m¨¦s desmobilitzador de tots, ara qu¨¨ fem?

Precisament Pol Guasch, en una entrevista de promoci¨® del seu ¨²ltim llibre, Ofert a les mans, el parad¨ªs crema (Anagrama), deia que ¡°estem molt trencats, estem molt ferits, estem molt tristos, crec que ¨¦s una sensaci¨® en part generacional per¨° que la transcendeix, crec que estem en un moment en qu¨¨ la tristesa o la melancolia ¨¦s una resposta a la inacci¨®, i per tant, aquest llibre d¡¯alguna manera tamb¨¦ ¨¦s una hist¨°ria, i d¡¯aqu¨ª ve el t¨ªtol, de promeses no acomplertes, de promeses fracassades, de relats, de coses que havien de passar i mai no van arribar a passar, d¡¯expectatives fallides¡±.

I ¨¦s cert que vivim en una ¨¨poca d¡¯un gran consens emocional i ideol¨°gic: l¡¯allau implacable i t¨¤cit dels valors del neoliberalisme imperen arreu del m¨®n. Tothom est¨¤ conven?ut que l¡¯¨²nica manera possible de viure ¨¦s garantint la lliure circulaci¨® de les mercaderies, la propietat privada i el treball com a motiu vital central. Garantir una vida digna per a tothom no ¨¦s cap prioritat. Pel que fa a les identitats i els desitjos no normatius, nom¨¦s seran subversius quan impugnin aquests principis, ¨¦s a dir que una persona trans passar¨¤ immediatament a formar part d¡¯aquesta piconadora si s¡¯hi alinea ¡ªsi s¡¯hi aliena, de fet¡ª, si treballa de sol a sol per quatre rals, si organitza la seva vida ¨²nicament segons el que li ve de gust i es relaciona amb el m¨®n i els altres a trav¨¦s del consum.

Aleshores, si aquest ¨¦s el panorama, potser m¨¦s que preguntar-nos qu¨¨ li demanem a la literatura, haur¨ªem de recordar que el cor de la literatura ¨¦s la ficci¨®, l¡¯espai del possible, el lloc on podem inventar-nos i reinventar-nos, un camp de proves del futur, perqu¨¨ la relaci¨® entre realitat i ficci¨® no ¨¦s mim¨¨tica, sobrepassa la mimesi, ¨¦s simbi¨°tica i, sobretot, no ¨¦s unidireccional, ¨¦s d¡¯una reciprocitat aclaparadora i dif¨ªcil d¡¯apamar: on comen?a la realitat i on acaba la ficci¨®? Qu¨¨ reflecteix un mirall quan es posa davant d¡¯un altre mirall? I si no fossin miralls i fossin finestres, camp per c¨®rrer?

***

Des del 2018, al centre LGBTI de Barcelona s¡¯hi celebra el QLit, un festival de literatura queer comissariat per Sebasti¨¤ Portell, Ricard Ruiz Garz¨®n i Bel Olid, ¡°per visibilizar aquelles produccions liter¨¤ries en catal¨¤ que reflexionen sobre les no monog¨¤mies, l¡¯homosexualitat, la bisexua?litat, o, en definitiva, sobre aquelles formes d¡¯organitzaci¨® vital no hegem¨°niques¡±. Hi ha xerrades i recitals, reflexi¨®, experimentaci¨® i gresca. A l¡¯¨²ltima edici¨® s¡¯hi va debatre sobre llenguatge no-binari, sobre activisme pol¨ªtic i sobre si hi ha un boom de literatura gai.

A Catalunya hi ha un pl¨¨tora de poetes que, vers a vers i amb po¨¨tiques molt diferents, treballen la l¨ªrica per esbotzar totes les dicotomies ¡ªMireia Calafell, Maria Sevilla, S¨°nia Moll, Maria Call¨ªs, Manel Forcano o Eduard Escoffet, per dir-ne nom¨¦s uns quants. I tamb¨¦ hi ha moltes editorials que publiquen obres ?queer, nom¨¦s cal fer un cop d¡¯ull als cat¨¤legs de L¡¯Altra, Periscopi, Raig Verd, Club Editor, L¡¯Agulla Daurada, LaBreu, Lleonard Muntaner i un grapat m¨¦s.

?s aix¨ª com cada dia anem descobrint tot el que cap entre normalitat i trauma, ¨¦s aix¨ª com ens alliberem de la necessitat imperiosa d¡¯afirmar la nostra identitat i esberlem tot reducte essencialista, ¨¦s aix¨ª que, en comptes de ser assimilats, taquem el m¨®n inexorablement amb les nostres maneres de viure i d¡¯escriure, ¨¦s aix¨ª que catalanitzem el m¨®n, el mariconegem, el queeregem i ens escampem com l¡¯aigua, que arriba a tot arreu i si troba una llavor, l¡¯ajuda a cr¨¦ixer.