Fernand Deligny i els nens impossibles

Fernand Deligny ¨¦s probablement l¡¯astre m¨¦s ocult i rebec de l¡¯¨°rbita de Tosquelles, Guattari i Oury, de les persones que van revolucionar la concepci¨® i el tractament del patiment ps¨ªquic, i de les institu?cions previstes per ocupar-se¡¯n. Amb una traject¨°ria errant, que comen?a i acaba amb ell i la seva xarxa de ¡°pres¨¨ncies properes¡±, Deligny va dedicar la vida a oferir asil a nens i adolescents psic¨°tics, rebutjats per totes les institucions hospital¨¤ries i impossibles de fer viure en la societat on naixien: nens considerats incurables, insuportables, en alguns casos qualificats de delinq¨¹ents, en molts casos d¡¯autistes amb una abs¨¨ncia total de llenguatge, o, com dir¨¤ ell, ¡°nens a recer de la paraula¡±.

Educador de formaci¨®, no psiquiatre, gens psicoanalista, iniciador de ¡°temptatives¡± asil¨¤ries, filmador amic de Truffaut i escriptor, Deligny segurament ha de ser considerat com un artista l¡¯obra del qual consisteix en la pr¨¤ctica al costat d¡¯aquests nens: el seu rastre tant en filmacions com en fotografies, els tra?os dels nens, els titelles fabricats per ells, els llibres, les cartes i les gravacions de veu. La Virreina li dedica l¡¯exposici¨® Elogi de l¡¯asil, que es podr¨¤ veure fins a mitjans d¡¯abril.

La vida en com¨² amb aquells nens ¨¦s el motor de la seva escriptura, un dels exercicis que m¨¦s va cultivar per buscar, precisament, fora del llenguatge, i intentar arribar als nens que posse?en alguna cosa inaccessible per als qui no compartien la seva condici¨®. Es tractava de trobar l¡¯hum¨¤ fora del llenguatge. Per a Deligny, la naturalesa humana estava ¡°sobreespecificada i no simplement especificada per l¡¯¨²s del llenguatge¡±. ¡°Qu¨¨ pot voler dir ser hum¨¤, considerant-los a ells?¡±. ¡°On s¡¯ha pogut produir el curtcircuit, on han saltat els ploms¡± perqu¨¨ aquesta funci¨® considerada espec¨ªficament humana hagi estat impedida? S¨®n nens per a qui el pronom impersonal no existeix, per a qui la construcci¨® del subjecte conscient o diferenciat, tal com els ¨¦ssers dotats de llenguatge l¡¯entenen, no ¨¦s representable.

La vida de Deligny va ser l¡¯intent de comprendre el que ell va anomenar ¡°el punt de veure¡± d¡¯aquests nens ¡ªd¡¯aquests ¡°individus petits¡±, com a ell li agradava dir-los perqu¨¨ la paraula nen no fes pesar a les seves espatlles tot el que creiem saber que ¨¦s un nen. La dificultat m¨¦s insalvable, contra la qual va lluitar incansablement, era resistir-se a la in¨¨rcia, a la influ¨¨n?cia, gaireb¨¦ la possessi¨®, que el llenguatge exerceix, amb tota naturalitat, sobre nosaltres i la nostra manera de representar-nos el m¨®n i aquests nens. ?s per aix¨° que Deligny entenia el llenguatge per si mateix gaireb¨¦ com una ideo?logia tan dif¨ªcil d¡¯evitar, tan temible, com poderosa, que no es manifesta nom¨¦s en el ¡°llenguatge sonor¡±, sin¨® en cadascun dels nostres gestos. Imposar el llenguatge als nens autistes amb qui convivia era ofegar la via ¡ªdesconeguda per nosaltres, ¨¦ssers que simbolitzem constantment¡ª per on passa la seva relaci¨® amb el m¨®n i amb ells mateixos. Deligny es va obstinar a preguntar-se si era possible extirpar-nos de ¡°l¡¯¨°rbita de fer signe¡±, ¨¦s a dir, de voler associar un significat a una paraula o una acci¨®, sense que fos intolerable. ¡°El mal d¡¯entestar-se a nom¨¦s voler passar per la via del llenguatge ¨¦s que, mentre ho fem, renunciem a intentar passar per una altra banda¡±: la pres¨¨ncia propera d¡¯aquests nens li feia fregar l¡¯abisme, amb els seus vert¨ªgens, i ell no es va cansar de deixar-se interpel¡¤lar per ells.

La mostra a La Virreina ¨¦s un convit a fer saltar els baldons de l¡¯hermetisme que caracteritza la producci¨® de Deligny i a seguir les traces d¡¯un home que, d¡¯errar i trobar asil, en va fer una parella de drets profundament humans.