Una Enciclop¨¨dia del poder catal¨¤

A la contraportada del primer n¨²mero de l¡¯Avui, s¡¯hi anunciava la Gran Enciclop¨¨dia Catalana. ¡°La m¨¦s actual de totes les enciclop¨¨dies¡±. Era el dia de Sant Jordi del 1976. Les fotografies i una butlleta s¡¯acompanyaven d¡¯una explicaci¨® que resumia les virtuts del projecte. Oferia tot el coneixement ¡°des d¡¯un punt de vista catal¨¤¡± i inclo?a ¡°tot all¨° que cal saber sobre la hist¨°ria, petita i gran, del nostre poble¡±. El par¨¤graf en q¨¹esti¨® acabava amb aquesta frase: ¡°Per aquests motius... i per tants d¡¯altres ens cal tenir-la, a tots els qui vivim a Catalunya!¡±.

Al cap de quinze dies, una altra p¨¤gina: ¡°Catalunya, gresol de grans empreses col¡¤lectives¡±. Vuit casos que demostraven la vitalitat de la societat del catalanisme. Fins i tot durant la dictadura havia aconseguit dotar-se d¡¯infraestructures nacionals. L¡¯Hospital General de Catalunya i el Barcelona Centre de Disseny, creat el 1973, que promovia el disseny per a les empreses. ?mnium Cultural, la Fundaci¨® Joan Mir¨®, el Congr¨¦s de Cultura Catalana, l¡¯Avui. I Enciclop¨¨dia Catalana i la iniciativa que ocupava m¨¦s espai a la p¨¤gina: Banca Catalana. Entorn d¡¯aquestes empreses que havien posat els fonaments de la ¡°Normalitzaci¨®¡±, es va anar configurat una classe dirigent que Jordi Pujol va liderar. El desenvolupament d¡¯Enciclop¨¨dia, de crisi en crisi, va estar connectat amb la formaci¨® d¡¯aquesta elit.

El 1969 el control accionarial d¡¯Enciclop¨¨dia va passar a Banca Catalana. Fins aquell moment la propietat estava connectada a Edicions 62, l¡¯editorial concebuda per ser la plataforma de la refundaci¨® ideol¨°gica del catalanisme. Diguem que les relacions entre la nova propietat i els treballadors van ser complicades. Les tensions amb la direcci¨® i els redactors van ser cont¨ªnues. Per¨° sense el suport de Pujol i els prohoms del consell d¡¯administraci¨®, el projecte hauria fet fallida.

El cercle es va tancar el 15 de desembre de 1980. El darrer volum, el quinz¨¨, es va presentar a Palau. Pujol ja era president i va posar en valor el comprom¨ªs amb el projecte del seu pare, que sempre l¡¯havia recolzat al consell d¡¯administraci¨® per a finan?ar l¡¯Enciclop¨¨dia i acabava de morir, i tamb¨¦ de Max Cahner, l¡¯ide¨°leg de la iniciativa i aleshores conseller de Cultura. Tamb¨¦ va prendre la paraula l¡¯empresari Antoni Forrellad. Conseller de Banca Catalana i president del patronat de la Fundaci¨® Gran Enciclop¨¨dia Catalana creada feia pocs mesos. Pujol mateix havia demanat als accionistes de l¡¯empresa que cedissin la propietat que constituiria la base d¡¯una Fundaci¨® que, segons Forrellad, ¡°no t¨¦ afany de lucre, i es proposa actuar en el camp cultural, no solament amb publicacions, sin¨® tamb¨¦ en activitats que no puguin ser realitzades per iniciatives particulars¡±.

A principis del 1983, amb Banca Catalana ja intervinguda pel Banc d¡¯Espanya, un dels seus consellers, que tamb¨¦ era patr¨® de la Fundaci¨®, va prendre una decisi¨® important. L¡¯empresari Joan B. Cendr¨®s, mecenes, va cedir-hi els quatre segells d¡¯Aym¨¤. Aix¨ª doncs, la Fundaci¨® publicaria les obres de teatre dels Quadern de l¡¯ADB, la poesia d¡¯Els Llibres de l¡¯?ssa Menor de l¡¯heroi Josep Pedreira, La Mirada i Proa.

Aquests segells els dirigiria Xavier Bru de Sala, assessorat per Joan Oliver ¡ªdirector hist¨°ric d¡¯Aym¨¤¡ª, Joan Carreras ¡ªel director d¡¯Enciclop¨¨dia¡ª, Joan Triad¨² i Josep M. Espin¨¤s ¡ªa punt de fundar La Campana amb Isabel Mart¨ª. La Fundaci¨® publicaria el premi de refer¨¨ncia de la novel¡¤la catalana: el Sant Jordi. El desembre del 1983 li va ser concedit a un professor d¡¯institut de nom¨¦s 36 anys: Jaume Cabr¨¦. Poques setmanes despr¨¦s de la Nit de Santa Ll¨²cia, era not¨ªcia una decisi¨® publicit¨¤ria. ¡°En un esfor? de promoci¨® sense precedents en el m¨®n editorial catal¨¤, Edicions Proa far¨¤ anuncis per televisi¨® de la novel¡¤la guanyadora i de la finalista¡±. No havia passat mai.

Cal no perdre de vista que els segells provinents d¡¯Aym¨¤ representaven una part minorit¨¤ria dels ingressos d¡¯Enciclop¨¨dia. La seva for?a eren els diccionaris i, sobretot, les obres que es venien per subscripci¨®. Funcionava. Per mostrar la seva centralitat a la vida cultural catalana, es va adquirir una seu amb solera: la Casa Garriga Nogu¨¦s al n¨²mero 250 del carrer de la Diputaci¨®. L¡¯arquitecte encarregat de la rehabilitaci¨® era Jordi Bonet, que estava fent la mateixa tasca al Palau Moja ¡ªadquirit per la Generalitat el 1982. En aquest edifici actualment s¡¯hi ubica el Museu de l¡¯Art Prohibit, la col¡¤lecci¨® de Tatxo Benet ¡ªque tamb¨¦ ¨¦s propietari de la llibreria Ona, soci de l¡¯editorial Navona i membre del patronat d¡¯Enciclop¨¨dia. Per¨° no ens avancem. Durant anys hi treballarien els redactors de grans obres que eren la base d¡¯Enciclop¨¨dia.

A mitjans dels vuitanta, els volums de la Gran Enciclop¨¨dia es venien b¨¦, i tamb¨¦ altres projectes de la mateixa ambici¨®. Es venien tant que les llibreries volien part del past¨ªs, per¨° la xarxa de venedors s¡¯hi resistia. El 9 d¡¯abril de 1987, el Gremi de Llibreters va pressionar cridant al boicot dels llibres de la Fundaci¨®. Aquell any, el premi Sant Jordi era Les primaveres i les tardors, per¨° el dia de Sant Jordi no eren a totes les parades. Porcel va firmar una pila de llibres de l¡¯edici¨® castellana que havia publicat Anagrama. Per a Proa va ser un cop.

Tamb¨¦ va ser-ho la decisi¨® de Bru de saltar a la Generalitat com a director general de Promoci¨® Cultural. 1988. El va substituir un joven¨ªssim Oriol Izquierdo. En paral¡¤lel a la seva direcci¨® dels antics segells d¡¯Aym¨¤, la venda per subscripci¨® va comen?ar a baixar. Tant a la direcci¨® empresarial com al patronat els costaria d¡¯assumir que el model havia de canviar. Per¨° seguirien amb la in¨¨rcia, malgrat que a poc a poc els llibres de les llibreries haurien d¡¯anar guanyant pes per quadrar els n¨²meros. Caldria ser tamb¨¦ una editorial liter¨¤ria i competir amb Edicions 62, l¡¯editorial de refer¨¨ncia des de feia vint anys. Era una q¨¹esti¨® de mercat, per¨° tenia altres dimensions. Tamb¨¦ era un spin off de la guerra freda a la pla?a de Sant Jaume, i el patronat d¡¯Enciclop¨¨dia era convergent, mentre que el de 62 maragallejava.

El 1992, la Fundaci¨® va incorporar un nou segell que havia viscut nits de gl¨°ria: La Galera. Un jove fil¨°leg que hi havia treballat es va reincorporar a Proa com a coordinador. Era Josep Lluch. El 1997, una altra hist¨°rica s¡¯hi va incorporar: P¨°rtic, en aquell moment dedicada sobretot a coeditar i oferir serveis editorials. L¡¯estiu de 1998 Izquierdo va deixar el grup, i el va rellevar Isidor C¨°nsul, assessorat pel cr¨ªtic ?lex Broch. Com van exposar a finals de setembre, el seu projecte era guanyar el lideratge en catal¨¤ per a Proa. Izquierdo havia ideat una s¨¨rie d¡¯iniciatives que C¨°nsul va concretar: crearien una col¡¤lecci¨® en qu¨¨ es publicarien els textos estrenats al Teatre Nacional, una altra de biografies i mem¨°ries, i impulsarien el llibre de butxaca.

Per a Edicions 62, el final i el comen?ament del mil¡¤lenni va ser calamit¨®s. Es va produir una lluita al consell que va provocar una crisi. Dimissi¨® del director adjunt ¡ªOriol Castanys, que havia pilotat la incorporaci¨® d¡¯Emp¨²ries a 62¡ª i del president del consell d¡¯administraci¨® ¡ªOriol Bohigas. L¡¯arquitecte va vendre les seves accions a l¡¯advocat pujolista Salvador Casanovas, killer de la propietat a la primera Enciclop¨¨dia. Es va quedar amb un paquet accionarial comparable al del accionista principal, que naturalment era la Caixa amb un 24,5%. La gesti¨® del nou equip va ser catastr¨°fica. El 2002, vint anys despr¨¦s de la primera vegada, La Caixa va salvar 62, que estava de lloguer en un local propietat de l¡¯entitat banc¨¤ria. La Caixa va comprar les accions de Casanovas, va fer una nova ampliaci¨® de capital i va iniciar un sanejament de l¡¯empresa pilotat per Rosa Cullell amb la voluntat de sortir-ne a mitj¨¤ termini. Estava cantat que el comprador m¨¦s probable seria Planeta, que ja tenia Josep Pla al seu cat¨¤leg a trav¨¦s de Destino. Per¨° hi va haver un intent de l¡¯empresari Jaume Roures de quedar-se 62.

Les coses tampoc no anaven b¨¦ a Fundaci¨® Enciclop¨¨dia. No ¨¦s que fallessin les subscripcions. No ¨¦s que es fessin projectes amb menys volums. Eren els diccionaris i les enciclop¨¨dies a internet. N¡¯era el president Raimon Carrasco, el president del consell d¡¯administraci¨® era Agust¨ª Montal ¡ªantic president del Bar?a¡ª i el director general era Albert P¨¨lach. A finals del 2003, la seu, valorada en 20 milions, estava en venda. Es va signar una opci¨® de compra amb Metropolis, un grup inversor que tenia com a conseller delegat Josep Maria Xercavins, i del qual en formaven part Ferrero de Nutrexpa, Lara de Planeta, el publicista Bassat, l¡¯hoteler Clos, el farmac¨¨utic Vila Casas... L¡¯immobiliari era una festa i hi havia una altra burgesia, m¨¦s atenta a les palpitacions dels temps. La del patronat de la Fundaci¨®, en canvi, s¡¯arnava. La Fundaci¨® Godia va comprar l¡¯edifici per 22,6 milions. Els diners van servir per reduir el deute, fer una ampliaci¨® de capital de 12 milions i comprar una nova seu al carrer Josep Pla. S¡¯hi van traslladar a finals del 2004.

El mar? del 2005, Cullell va deixar l¡¯editorial per dirigir el Liceu: havia acabat l¡¯operaci¨® de sanejament de 62. Neguits: Planeta assumiria el control d¡¯aquella empresa emblem¨¤tica del catalanisme? Jos¨¦ Manuel Lara ¡ªun gran empresari¡ª s¡¯estava reposicionant en la societat catalana. Havia detectat que un dels principals problemes del poder catal¨¤, que s¡¯anava aprimant des de l¡¯entronitzaci¨® de l¡¯aznarisme, era la dimensi¨® redu?da de les empreses, tal com va exposar en una nota cl¨¤ssica del Cercle d¡¯Economia, que presidia. Amb Javier God¨® va participar en l¡¯operaci¨® de salvament de l¡¯Avui, que havia fet fallida. Tamb¨¦ va acceptar la petici¨® del tripartit quan ja estava decidit a invertir els diners de la seva companyia per ser el gran empresari de l¡¯edici¨® en catal¨¤.

La Caixa no vendria totes les accions a Planeta, i aix¨ª el 2006 es va crear Grup 62. La propietat estaria repartida: un 30% de Planeta, un 30% de La Caixa i un 30% d¡¯Enciclop¨¨dia. Per qu¨¨ s¡¯hi va sumar? El gener del 2007, els treballadors de les editorials liter¨¤ries d¡¯Enciclop¨¨dia van anar a Peu de la Creu. L¡¯artista de la integraci¨® dels segells va ser el director general Xavier Mallafr¨¦. La relaci¨® de Proa amb la casa mare es va anar perdent, sense que els patrons ni la direcci¨®, de Josep Pla estant, assumissin no nom¨¦s l¡¯esllanguiment del seu model de negoci, sin¨® sobretot la possibilitat cada cop m¨¦s clara de perdre el control de les editorials integrades a 62. La seva independ¨¨ncia, tal com havia estat concebuda, ja era la cr¨°nica d¡¯una mort anunciada.

El 27 d¡¯agost de 2009 va morir Isidor C¨°nsul, a qui ja havia substitu?t Josep Lluch. El juny de 2013, La Caixa va posar a la venda les seves accions de Grup 62. Enciclop¨¨dia travessava l¡¯en¨¨sima crisi. No va poder comprar. En aquell moment, el patronat de la Fundaci¨® el presidia Jordi Porta, que venia de modernitzar i soberanitzar ?mnium Cultural, i els seus vicepresidents eren hist¨°rics de la classe dirigent pujolista, com Francesc Cabana i Carles Sumarroca. Planeta s¡¯havia quedat el 79% de Grup 62.

Quan la Fundaci¨®, que havia d¡¯afrontar el deute de l¡¯empresa, va voler recuperar el control de les seves editorials, no se¡¯n va sortir. A principis de 2015, l¡¯editora de La Galera ¡ªIolanda Batall¨¦, actual directora de la llibreria Ona¡ª va rebre l¡¯enc¨¤rrec de crear segells per a adults a Enciclop¨¨dia i competir. Rata i Catedral. Van ser un frac¨¤s. El 21 de gener de 2016, la presid¨¨ncia del patronat va ser assumida per Antoni Subir¨¤ ¡ªuna altra pe?a clau del primer pujolisme, president del consell d¡¯administraci¨® de l¡¯Avui. Hi compartia taula amb Josep Pujol Ferrussola, Carles Sumarroca o Josep Llu¨ªs Vilaseca, entre d¡¯altres. Joan Abell¨¤ era el nou director general des del 2018. A proposta de la consellera de Cultura Laura Borr¨¤s, Batall¨¦ va ser nomenada directora de l¡¯Institut Ramon Llull. La va substituir Ester Pujol, que el 2019 anunciava la creaci¨® d¡¯una nova editorial ¡ªUnivers¡ª amb un prop¨°sit: competir amb el Grup 62. No ha agafat embranzida.

El 2021 Planeta va comprar les accions de Grup 62 que tenia Enciclop¨¨dia, que va sortir amb la distribu?dora ?gora en propietat. Havia de ser la base del principal centre log¨ªstic de les editorials catalanes, per¨° el frac¨¤s, com ¨¦s prou sabut, ha estat estrepit¨®s i est¨¤ judicialitzat. Estem aqu¨ª: s¡¯ha presentat un ERO, s¡¯ha venut la seu a l¡¯edifici a Joan Font de Bon Preu, s¡¯estan venent els segells editorials. Tot sembla indicar que els compraran una alian?a entre Jaume Roures, accionista de Navona, i l¡¯Abacus d¡¯Oriol Soler. ?s l¡¯¨²ltima mutaci¨® del poder catal¨¤. Sembla que els directors del nou grup seran Ernest Folch ¡ªdirector de Navona¡ª i Xavier Mallafr¨¦ ¡ªdirector d¡¯Abacus Editorial.