La cultura ve del camp

Aquests dies estem veient marxes lentes de tractors provinents de tots els punts cardinals europeus dirigint-se a ciutat per protestar i exigir suport, per manifestar i compartir el seu malestar. La pagesia diu prou en un moment convuls, que coincideix amb altres punts de no retorn d¡¯escala ecosist¨¨mica, que ja fa temps que s¡¯han anat posant damunt la taula per¨° que no n¡¯hem fet gaire cas. I en aquest context, qu¨¨ hi diu la gent de cultura de casa nostra? Es repr¨¨n el clix¨¦: Alcarr¨¤s per aqu¨ª i Alcarr¨¤s per all¨¤, i encara Alcarr¨¤s una mica m¨¦s enll¨¤. De fet, sorpr¨¨n i desespera veure els pocs referents que tenim i fem circular per referir-nos, en aquest cas, a la m¨¦s candent actualitat. L¡¯arbre no ens deixa veure el bosc o es tracta de l¡¯elefant que tenim a l¡¯habitaci¨®?

Sara Bold¨², amb el projecte Artistes amb tractor, parteix de la idea que l¡¯acci¨® humana, a trav¨¦s de l¡¯agricultura, dibuixa el paisatge com si fos un llen?. Amb fotografies a¨¨ries fetes amb dron, mostra com les feines del camp, quan s¡¯observen des del cel, esdevenen art. ?s poesia rural feta imatge. Per ella, el projecte documental ¨¦s pr¨°piament un homenatge a la terra i a la pagesia des d¡¯un punt de vista art¨ªstic, visual i po¨¨tic. Atenent que la paraula cultura prov¨¦ etimol¨°gicament de cultivar, pren sentit retornar la mirada cap a all¨° que ens alimenta. Cultivar cultura ¨¦s produir fruits que ens alimenten el cos i l¡¯¨¤nima. En aquest sentit, treballs com els de la Sara Bold¨² s¨®n imprescindibles per crear un relat culturalment si?tuat que, en primera inst¨¤ncia, dignifiqui les feines del camp. Explica que va comen?ar el projecte a la seva comarca, les Garrigues, per seguir ampliant el relat de la geografia catalana rural.

I com ¨¦s aquesta geografia? Si fem una ullada r¨¤pida a l¡¯Atles del m¨®n rural publicat l¡¯any 2022, veiem com, a principis del segle XX, a Catalunya el 55% de la poblaci¨® vivia en municipis de menys de 5.000 habitants. Avui dia no arriba al 10%, on el 3% viu en micropobles que ocupen el 51% del territori catal¨¤. Aquestes xifres ens porten a parlar del despoblament i dels efectes que comporta, als quals cal afegir, tamb¨¦, els provinents del declivi de les fam¨ªlies que es dediquen a les tasques del sector primari. Aix¨ª, l¡¯any 1900 la poblaci¨® activa agr¨¤ria era del 44,6% respecte del total, l¡¯any 1950 el 22,2%, el 1975 el 6,9% i l¡¯any 2020, l¡¯1,7%. Un percentatge irrisori d¡¯una activitat ¡ªno nom¨¦s econ¨°mica¡ª que ja podem titllar de residual (a part d¡¯envellida).

Si b¨¦, com ja he dit, la paraula cultura prov¨¦ de la pr¨¤ctica de cultivar la terra i habitar la Terra, avui, com nosaltres, la cultura est¨¤ desarrelada del seu lloc d¡¯origen, cosa que es reflecteix arreu. El desarrelament ha passat per moltes etapes, per¨° la m¨¦s significativa ha estat la progressiva desconnexi¨® humana (com a esp¨¨cie) del nostre entorn, vinculada a les nocions de progr¨¦s, modernitat i urbanitat. Brigitte Vasallo, a Tr¨ªptic del silenci (Virus Editorial, 2023), parla de les generacions ¡°desllocades¡± filles de les migracions camp-ciutat, aix¨ª com de la mem¨°ria de l¡¯abs¨¨ncia als llocs de partida de tot aquests processos per aprofundir en el ¡°trauma¡± de l¡¯¨¨xode rural. Aquesta ¨²ltima l¨ªnia tamb¨¦ l¡¯aborda Vanesa Freixa al llibre Ruralisme (Ara Llibres, 2023), distingint entre la ruralitat de sempre, la domesticada i ¡°la c¨¤rrega brutal de tristors i d¡¯anhels frustrats de comunitats que van quedar al marge d¡¯un sistema econ¨°mic que escombrava les societats tradicionals¡±. La desatenci¨®, la baixa autoestima i la manca de reconeixement ha comportat lainfrarepresentaci¨® ¡°del camp¡± i la perman¨¨ncia de certs prejudicis que ens han con?du?t a creure¡¯ns que el m¨®n rural ¨¦s un desert cultural.

Venim d¡¯un imaginari marcat per les distincions entre centre i perif¨¨ria forjades m¨¦s espec¨ªficament al voltant d¡¯all¨° urb¨¤ i d¡¯all¨° rural en un mapa que ha anat acumulant forts desequilibris i un discurs monol¨ªtic. Pel que fa a la cultura, la distinci¨® s¡¯ha acabat convertint en estereotip, tot considerant la ruralitat, en termes generals, com a marge i perif¨¨ria. ?s a dir, espais dependents de la producci¨® contempor¨¤nia forana i reducte de la cultura tradicio?nal m¨¦s folkl¨°rica. Per¨° aix¨° ja no ¨¦s aix¨ª. Avui moltes de les propostes m¨¦s capdavanteres, respectuoses amb l¡¯entorn i socialment compromeses, provenen i s¡¯ubiquen a les ¨¤rees rurals. I no ¨¦s casualitat, sin¨® causalitat: la base dels seus valors arrelats, la seva resili¨¨ncia estructural i l¡¯ess¨¨ncia del lloc en s¨®n, diguem-ne, determinants, alhora que les doten d¡¯originalitat, potencial i discurs propi.

?s clar que fora ciutat no ¨¦s un ¡°cub blanc¡±. L¡¯espai com a lloc transforma i, com a ag¨¨ncia/experi¨¨ncia, ens transforma. Tanmateix, ens calen tot tipus d¡¯interseccions que acceleri el canvi de paradigma, que deixi enrere la pr¨¤ctica art¨ªstica elitista, egoc¨¨ntrica, desconnectada, que estratifica socialment, i aposti per una de base popular que reconnecta amb l¡¯entorn. Val a dir que cada cop hi ha m¨¦s experi¨¨ncies d¡¯aquest tipus que provenen de la gastronomia, les ci¨¨n?cies ambientals, la literatura, el patrimoni, els sabers tradicionals, la pintura, l¡¯etnobot¨¤nica, la m¨²sica, la gent gran, la fotografia, la ci¨¨ncia ciutadana, la salut, la moda o la dansa. Moltes d¡¯aquestes pr¨¤ctiques de lectura art¨ªstica del lloc tamb¨¦ s¨®n reveladores d¡¯una visi¨® m¨¦s sist¨¨mica dels nostres paisatges i tamb¨¦ d¡¯un canvi profund en els valors de la mirada.

L¡¯art com a refinament no vol dir res m¨¦s que cultivar m¨¦s i millor la cultura i les nostres geografies. ?Hi ha alguna cosa m¨¦s propera que no sigui all¨° que han fet les generacions predecessores en aquells espais que avui els diem rurals, que recullen l¡¯her¨¨ncia d¡¯una conviv¨¨ncia amb l¡¯entorn que ens ha fet subsistir i que, a m¨¦s, hem dotat de valors, maneres de fer, textualitat, s¨ªmbols, etc., que parlen de les relacions f¨ªsiques i humanes amb l¡¯entorn? Al Palau Robert de Barcelona ara hi podeu veure l¡¯exposici¨® Dues pedres: paisatges persistents, comissariada per l¡¯Observatori del Paisatge de Catalunya, que ¨¦s un clar exemple de la riquesa del paisatge cultural rural de la pedra seca.

El suposat ¡°buit rural¡±, ent¨¨s com les ¨¤rees de baixa densitat de poblaci¨®, no ¨¦s una exclusivitat catalana, ni de bon tros. A la pen¨ªnsula Ib¨¨rica es parla de l¡¯¡±Espa?a vaciada¡± (Sergio del Molino en va dir Espa?a vac¨ªa, 2016), i a escala m¨®n, de l¡¯¡±Ignored Realm¡± en paraules de Rem Kool?haas a la publicaci¨® Countryside, a report (2020). M¨¦s enll¨¤ de les similituds i les difer¨¨ncies que hi podem trobar, els buits rurals encaren molts reptes, per¨° tamb¨¦ s¨®n territoris amb gran potencial, plens d¡¯oportunitats i expectatives, especialment en la intersecci¨® amb el desafiament de l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica. En aquest embat no podem acatar exclusivament les solucions provinents de les decisions de la tecnocr¨¤cia, cal tamb¨¦ una ¡°emerg¨¨ncia cultural i territorial¡± en la pr¨¤ctica i discursivitat del desenvolupament sostenible. ¡°Ruralitzar¡± el pensament vol dir projectar el futur sense oblidar el passat, en un di¨¤leg obert i ¨¨ticament i mediambientalment implicat sobre les formes de vida i els sabers tradicionals de la terra que desafien po¨¨ticament la vella dicotomia natura-cultura. Incloem-hi tamb¨¦ part de la pagesia.

La revolta pagesa ¨¦s una resposta a una crisi de model que necessita tot tipus de combois per fer-hi front, tant a escala local com global. 2020: The walk, de Marta Moreno Mu?oz, ¨¦s un projecte d¡¯art i activisme, un viatge a peu de Granada a H¨¨lsinki, per combatre la pr¨°pia solast¨¤lgia i donar veu i expandir els principis i els valors d¡¯Extinction Rebellion. El despla?ament lent del caminar diari durant cinc mesos li va permetre fer una immersi¨® profunda en el paisatge i les seves interdepend¨¨ncies i articular un gui¨®-acci¨® en qu¨¨ clama, per exemple, que ¡°ante esta crisis existencial, nuestra guerra principal es la batalla cultural. Debemos repensar el significado de una buena vida. Necesitamos nuevas narrativas de futuros posibles, radicalmente democr¨¢ticos y justos, un cambio de paradigma¡±. Amb el llibre Silent Spring (1962), Rachel Carson marcava el tret de sortida als moviments ecologistes per salvaguardar la terra de la toxicitat de certs productes de l¡¯agroind¨²stria. John Berger, a partir de Pig ?Earth (1979), va anar alertant dels efectes de la fi de la pagesia i de tot el seu llegat en pro de la suposada cultura del progr¨¦s, tot considerant-ho una amena?a real d¡¯eliminaci¨® hist¨°rica.

Entre anades i vingudes, all¨° propi que necessita amplificar la veu i ressonar en totes direccions. Fa quasi 50 anys, Raimon cantava:

Jo vinc d¡¯un silenci

que no ¨¦s resignat,

d¡¯on comen?a l¡¯horta

i acaba el sec¨¤,

d¡¯esfor? i blasf¨¨mia

perqu¨¨ tot va mal:

qui perd els or¨ªgens

perd identitat.

Un clam al camp, un clam a la cultura. Clam arrelat i combatiu que tamb¨¦ trobem a les p¨¤gines de Lo mig del m¨®n (Club Editor, 2023), de l¡¯activista cultural prioratina Roser Vernet, recent guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona. Hi llegim: ¡°Lo paisatge tamb¨¦ ¨¦s la mem¨°ria de la terra. Falsificar la mem¨°ria o destruir la mem¨°ria dels llocs, dels llocs que s¨®n la gent, mos condemna a errar per paratges eixorcs¡±. I sentencia, per fer-nos pensar: ¡°Sempre arrossegarem lo dubte de fins on hem estat, o no, c¨°mplices benintencionats i amn¨¨sics de la desfeta¡±.