Judit Carrera: ¡°La llibertat ¨¦s el b¨¦ m¨¦s preuat del CCCB¡±

Judit Carrera (Barcelona, 49 anys) est¨¤ vinculada al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) ¡ªque celebra entre felicitacions un¨¤nimes el 30¨¨ aniversari¡ª, des de fa 20 anys, i el dirigeix des de fa cinc (des de l¡¯1 d¡¯octubre del 2018). ?s la primera dona a la direcci¨® despr¨¦s de tres homes. L¡¯¨¨xit actual del CCCB, una instituci¨® central i ja indispensable en la vida cultural de la ciutat, no q¨¹estionada i feli?ment aliena, en general, als vaivens de la pol¨ªtica i als ca?nismes que afecten altres equipaments, no ¨¦s ali¨¨ a la personalitat dialogant, emp¨¤tica, curiosa i entusiasta de Carrera. Tamb¨¦ a la seva capacitat de vendre estupendament un model en qu¨¨ creu a ulls clucs i de moure¡¯s amb grans dosis de cautela, sensatesa i intel¡¤lig¨¨ncia en el camp de mines de l¡¯agitat ecosistema cultural barcelon¨ª. La directora del CCCB, que rep al seu despatx, on hi ha una taula inutilitzada coberta completament de piles de llibres, t¨¦ amb la seva mirada cordial per¨° inquisitiva i alerta una mica de Minerva, filla del savi i poder¨®s J¨²piter (Josep Ramoneda?) i de Metis, la prud¨¨ncia, i el santuari de la qual a l¡¯Avent¨ª congregava intel¡¤lectuals i poetes i es va convertir en un important centre per a les arts durant la Rep¨²blica romana. Aquesta Minerva cita Habermas, Hannah Arendt, Bauman, Sennett¡­

Pregunta. Com arriba al CCCB?

Resposta. Vaig estudiar Pol¨ªtiques a l¡¯Aut¨°noma i vaig anar a Par¨ªs a fer el doctorat a Sciences Po. Vaig passar tres anys a la ciutat, vaig treballar a la Unesco, a la unitat de prospectiva, dedicada a analitzar tend¨¨ncies de cultura i educaci¨® al m¨®n. All¨¤ es va plantar la llavor del que he fet despr¨¦s. A la tornada a Barcelona vaig con¨¨ixer Ramoneda, el creador i primer director, i vaig comen?ar a col¡¤laborar amb el CCCB. Quan Albert Garc¨ªa Espuche va plegar, Ramoneda em va oferir impulsar el programa de pensament. El 2018 vaig accedir a la direcci¨® per concurs.

P. El CCCB era un concepte molt nou, aqu¨ª, va costar entendre¡¯l al principi. Recordo que ens pregunt¨¤vem, ¡°qu¨¨ ¨¦s aix¨°?¡±.

R. Jo no vaig participar en la g¨¨nesi. Era un model molt precursor. Ara tots els grans equipaments s¨®n d¡¯alguna manera multidisciplinaris. Va ser una cosa molt vision¨¤ria. No estava basat en una col¡¤lecci¨®, ni en una hist¨°ria, ni en un llegat. Es tractava de generar un espai multidisciplinari, un centre de debat cr¨ªtic sobre el m¨®n contemporani amb una atenci¨® especial a la ciutat. El CCCB ¨¦s molt barcelon¨ª en els seus or¨ªgens, va recollir la tradici¨® d¡¯urbanisme i arquitectura de Barcelona, la capitalitat cultural, la mediterrane?tat, el pluriling¨¹isme.

P. Una de les seves singularitats ¨¦s la depend¨¨ncia de la Diputaci¨® de Barcelona.

R. El CCCB ¨¦s un consorci presidit per la Diputaci¨® de Barcelona, que aporta un 75% del finan?ament, mentre que la resta ho paga l¡¯Ajuntament. La Diputaci¨® s¨®n els nostres responsables pol¨ªtics directes. I cal subratllar que el seu respecte per la independ¨¨ncia del centre, que ¨¦s el nostre b¨¦ m¨¦s preuat, ¨¦s total. El pressupost d¡¯aquest any ¨¦s de 15,5 milions d¡¯euros, el m¨¦s gran de la nostra hist¨°ria. Un reflex de la confian?a en la instituci¨®.

P. Dependre de la Diputaci¨® ha estat el secret de l¡¯¨¨xit del CCCB?

R. Que la Diputaci¨® sigui una administraci¨® que dona servei i que no ¨¦s a la primera l¨ªnia de la lluita pol¨ªtica ens ha reportat sens dubte certa tranquil¡¤litat.

P. ?s un oasi, el CCCB?

R. L¡¯ecosistema cultural barcelon¨ª es troba en molt bona forma. Hi ha pol¨¨miques i crisis, per¨° molta vitalitat. El Mercat de les Flors, el Macba, el MNAC, la Virreina¡­ Vist com una totalitat, la programaci¨® ¨¦s magn¨ªfica. La meva opini¨® ¨¦s que les controv¨¨rsies tenen m¨¦s a veure amb el gremi que amb la realitat del sistema. Hi ha molt per millorar, per¨° podem estar orgullosos de la for?a i la diversitat que es manifesta, tant en el que ¨¦s institucional com en el que no.

P. A difer¨¨ncia del CCCB, el Macba es veu q¨¹estionat.

R. Elvira Dyangani t¨¦ un projecte fant¨¤stic i cal donar temps perqu¨¨ el desenvolupi, ja ha fet gestos molt marcats d¡¯obertura al barri i la ciutat. Cal donar-li confian?a, a ella i al Macba.

P. ?s paradoxal que al seu moment el Macba fos l¡¯emblema de la transformaci¨® del Raval i ara se¡¯l critiqui al barri.

R. Aquella confian?a en la cultura i l¡¯urbanisme que va inspirar el Macba era molt d¡¯aquell moment de retorn de la democr¨¤cia, principis i mitjans dels vuitanta. La idea de transformar un barri molt castigat al cor de la ciutat brolla de l¡¯energia i l¡¯entusiasme que es van generar llavors. El CCCB, inaugurat el 24 de febrer del 1994, ja hi era fins i tot abans que el Macba, del 1995. I aqu¨ª seguim 30 anys despr¨¦s. Nosaltres i les altres instal¡¤lacions culturals i educatives amb programes socials, compromeses a millorar les condicions de vida de la gent del Raval. Al CCCB vam ser pioners a con¨¨ixer els reptes del barri, l¡¯arribada de la immigraci¨® pakistanesa, la gentrificaci¨®, l¡¯impacte del turisme...

P. Els ha marcat ser al Raval.

R. Ser al Raval ¨¦s un privilegi. No nego que ¨¦s un barri complex, amb problemes molt seriosos. Per¨°, enmig d¡¯aquesta fragilitat, ofereix lli?ons molt ¨²tils. La principal, com s¡¯ha aconseguit la conviv¨¨ncia entre gent tan diferent sense que es produ¨ªs una explosi¨® de conflictes. Faig una lectura del Raval realista, entenc la gravetat del que hi ha, per¨° veig la fortalesa i la riquesa de la diversitat. Hi ha una xarxa que aglutina, una societat civil organitzada i articulada.

P. Miren cap a dins i cap a fora?

R. Qualsevol instituci¨® cultural com cal ha de ser cosmopolita i alhora estar arrelada en el seu context. Podem treballar amb la xarxa amb creadors de tot el m¨®n i alhora amb les associacions del Raval. L¡¯ess¨¨ncia del CCCB ¨¦s treballar plegats. M¡¯agrada molt l¡¯expressi¨® de Hannah Arendt ¡°pensar en companyia¡±.

P. Vet aqu¨ª un lema.

R. No fer res tots sols. Sempre en col¡¤laboraci¨®, amb persones i centres. El del CCCB ¨¦s un projecte molt coral i plural. No hi ha cap altra manera de funcionar al nostre temps. La clau ¨¦s obrir-se. La cultura no ¨¦s un espai per a l¡¯elitisme. El CCCB ¨¦s un espai p¨²blic en el sentit m¨¦s filos¨°fic de la paraula. Genera conviv¨¨ncia pac¨ªfica entre estranys.

P. Li agrada la idea de traducci¨®.

R. En el sentit filos¨°fic, la vocaci¨® d¡¯entendre¡¯s malgrat les difer¨¨ncies. De traduir, facilitar, sense renunciar al rigor per¨° intentant arribar al m¨¤xim nombre de gent possible. Sempre ampliant la diversitat de veus i de p¨²blic.

P. Ha parlat de rigor. Algunes exposicions han estat molt exigents, posen el llist¨® ben amunt!, gaireb¨¦ cal anar preparat per a un examen.

R. (Riu) Confiem en la intel¡¤lig¨¨ncia del p¨²blic. Tenim un p¨²blic exigent i culte, que demana claus. La resposta ens ajuda a seguir en aquest cam¨ª. Dit aix¨°, totes les exposicions, i el CCCB ja en porta 186, tenen diferents nivells de lectura, no cal aclaparar-se. La de la IA, que pot semblar complexa, est¨¤ a punt d¡¯aconseguir els cent mil visitants. Sempre van acompanyades de projectes i programes divulgatius que fan una feina de traducci¨® del tema per a diferents p¨²blics. El CCCB ja ¨¦s molt intergeneracional i molt obert: no som la instituci¨® d¡¯un gremi ni intentem satisfer sempre un p¨²blic determinat.

P. Dels 11 milions de visitants del CCCB, la meitat s¨®n d¡¯exposicions i la meitat s¨®n d¡¯altres activitats.

R. El programa de pensament ¨¦s un altre vaixell ins¨ªgnia, amb 350 convidats a l¡¯any. No hi ha cap altre espai cultural d¡¯aquesta dimensi¨® a Europa, amb la seva capacitat de generar debat de cultura. El cinema ¨¦s un altre dels nostres pilars. I en els darrers cinc anys hem obert un nou programa de mediaci¨® que impulsa projectes experimentals de creaci¨® i refor?a els vincles amb el m¨®n educatiu.

P. El CCCB tamb¨¦ ha tingut les seves crisis. La marxa del S¨®nar, amb qu¨¨ hi havia tan bones sinergies; l¡¯expulsi¨® de col¡¤lectius associats el 2021¡­

R. El S¨®nar necessitava m¨¦s espai, simplement; la nostra relaci¨® amb ells continua sent extraordin¨¤ria. Pel que fa a la sortida d¡¯aquells col¡¤lectius, no ho vam veure com una crisi. Al principi el CCCB va fer una funci¨® d¡¯acollida, per¨° ¨¦s l¨°gic que hi hagi una rotaci¨® i una renovaci¨®. Al centre se segueix incorporant gent.

P. Hi ha cap secret personal en l¡¯¨¨xit del CCCB?

R. ?s una pregunta com de psicoan¨¤lisi. ?s de just¨ªcia recon¨¨ixer la compet¨¨ncia i la professionalitat del meu equip. Per aix¨° em vaig atrevir a fer el pas de presentar-me al concurs. I hi ha el meu comprom¨ªs personal amb el CCCB i la meva convicci¨® que ¨¦s una instituci¨® vigent i pertinent, m¨¦s necess¨¤ria que mai 30 anys despr¨¦s. El CCCB genera molta passi¨®. Per¨°, ¨¦s clar, les institucions s¨®n molt m¨¦s importants que les persones que les fan funcionar, i aquest ¨¦s un projecte molt coral. Com deia Tosquelles, necessitem institucions fortes, per¨° sobretot vives.

P. Tenen 18.000 metres quadrats. En necessiten m¨¦s? Es plantegen cr¨¦ixer? Pel Pati Manning?

R. Estem molt satisfets amb la nostra dimensi¨®, i molt plens. Encara tenim marge, i les institucions poden cr¨¦ixer sense cr¨¦ixer en superf¨ªcie. Abans de pensar en una ampliaci¨®, encara hi ha molta activitat possible. No, no necessitem m¨¦s espai.

P. La Casa de la Caritat va tenir activitat teatral abans que es cre¨¦s el CCCB (al vell teatre, integrat el 2011 i rehabilitat al centre, el 1980 Iago Pericot i Sergi Mateu van estrenar Simf¨°nic King Crimson), per¨° no hi ha hagut continu?tat al CCCB.

R. No tenim programaci¨® estable d¡¯arts esc¨¨niques perqu¨¨ l¡¯oferta teatral de Barcelona ¨¦s molt s¨°lida, per¨° hem impulsat Laboratori Esc¨¨nic, un programa experimental de suport a companyies joves i cada any treballem molt estretament amb el festival Grec.