Marta Roqueta: ¡°Si ets masclista, ets un mal patriota¡±

¡°El 8 de mar? del 2023 vuit mitjans catalans van publicar simult¨¤niament el manifest Per un nacionalisme feminista, signat per J¨²lia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta. Aquell text va ser la llavor del projecte intel¡¤lectual i pol¨ªtic que hem batejat com a matriotisme i que ara comen?a a prendre forma i definici¨® amb el llibre que teniu a les mans¡±. Aix¨ª obre foc el pr¨°leg de M¨¤tria o barb¨¤rie (Angle Editorial), un volum coral coordinat per Ojeda, Punsoda i Roqueta. ¡°Nosaltres en som el nucli dur, per¨° M¨¤tria o barb¨¤rie t¨¦ m¨¦s d¡¯una vintena d¡¯autores, i el que vam tenir clar des del primer moment ¨¦s que mai parlar¨ªem en nom de totes¡±, m¡¯explica Roqueta, amb qui ens trobem durant la recta final del seu primer embar¨¤s.

Pregunta. L¡¯any passat es va viralitzar una piulada seva sobre drets ling¨¹¨ªstics i classes de preparaci¨® al part, on una sessi¨® programada en catal¨¤ es va passar al castell¨¤.

Resposta. Quan es parla de biling¨¹isme a Catalunya, sempre s¡¯obvia quina de les dues lleng¨¹es ¨¦s la que s¡¯utilitza per defecte i, en el cas de la sanitat, molt sovint ¨¦s el castell¨¤. Ara que est¨¤ tan de moda parlar del pla de part, haur¨ªem de preguntar-nos per qu¨¨ podem decidir si volem enregistrar el part en v¨ªdeo, per¨° no podem decidir la llengua en la qual som ateses. A les resid¨¨ncies passa el mateix: vaig con¨¨ixer un cas en qu¨¨ una cuidadora era incapa? d¡¯entendre el que li deia una pacient. Li estava dient ¡°prou¡±.

P. No ¨¦s aix¨° una conseq¨¹¨¨ncia de la precaritzaci¨® del sector sanitari, que esperona els sanitaris aut¨°ctons a emigrar i omple el buit amb professionals monoling¨¹es?

R. Ho ¨¦s. Per¨° tamb¨¦ hi ha, en certs casos del sector sanitari catal¨¤, una resist¨¨ncia activa a aprendre l¡¯idioma del pa¨ªs que ¨¦s purament ideol¨°gica. En el cas concret dels metges, estem parlant de gent amb t¨ªtols universitaris, que tenen cert capital social, cultural i econ¨°mic, a qui des dels mateixos hospitals se¡¯ls dona acc¨¦s a fer cursos gratu?ts de catal¨¤, i que no aprenen l¡¯idioma perqu¨¨ donen per fet que no els cal. Jo crec que cal donar facilitats a tothom, per¨° tamb¨¦ haur¨ªem de repensar quins col¡¤lectius s¨ª que tenen veritables problemes per aprendre la llengua. La meva fam¨ªlia va emigrar a Alemanya, i la destresa amb l¡¯alemany del meu avi, que anava a la f¨¤brica, i del meu pare, que anava a l¡¯escola, eren molt superiors a la de la meva ¨¤via, que era mestressa de casa.

P. En quin moment la seva fam¨ªlia emigra a Alemanya?

R. Als anys seixanta, en plena RDA. El meu avi per part de pare feia tancs per a l¡¯OTAN; ell en deia la NATO. Ell era catal¨¤, i la meva ¨¤via, andalusa.

P. I per part de mare?

R. El pare de la meva mare tamb¨¦ era andal¨²s, per¨° ell pr¨¤cticament no parlava catal¨¤. S¨ª que compartien, tant l¡¯un com l¡¯altra, la idea que integrar-te en un territori no significava deixar-t¡¯hi assimilar. La meva fam¨ªlia sempre ha lluitat perqu¨¨ se la reconegui com a catalana, malgrat aplegar gent d¡¯or¨ªgens diferents. Quan veig Gabriel Rufi¨¢n parlant en castell¨¤, sento que estan escopint a la cara dels meus avantpassats. Quan se¡¯m diu que el castell¨¤ ha de ser cooficial a Catalunya, sento que estan utilitzant els meus avantpassats com si fossin uns colons. A m¨¦s, la defensa per pes demogr¨¤fic ja ni tan sols se sost¨¦: ara els catalans nouvinguts tamb¨¦ parlen amazic i w¨°lof. El marc del debat ¨¦s colonitzador, sobretot quan s¡¯est¨¤ parlant de biling¨¹isme i triling¨¹isme fent veure que l¡¯aran¨¨s i el cal¨® no existeixen.

P. Les comunitats roman¨ª i aranesa s¨ª que estan representades a M¨¤tria o barb¨¤rie. Al pr¨°leg hi escriviu: ¡°Tot relat sobre feminisme que no facin les catalanes des d¡¯una mirada pr¨°pia ser¨¤ fet contra elles a partir del masclisme i l¡¯espanyolisme¡±.

R. La situaci¨® de la dona independentista i feminista ¨¦s bastant ambivalent. Dins del moviment independentista hi ha molt de masclisme, i dins del feminisme hi ha molt d¡¯espanyolisme. Durant l¡¯¨¨poca m¨¦s dura del proc¨¦s, als manifestos del 8 de mar? que reclamaven ?mujeres libres en territorios libres?, les feministes espanyoles no van voler saber res ni de Carme Forcadell ni de Dolors Bassa. Per altra banda, el govern de Pedro S¨¢nchez ha jugat la carta del feminisme per rentar-li la cara al r¨¨gim del 78. Es fan dir el govern m¨¦s feminista i m¨¦s progressista de la hist¨°ria, quan els seus fonaments s¨®n els que han tingut tots els executius espanyols que el precedeixen: tenir controlada Catalunya.

P. A l¡¯acte Nacionalisme catal¨¤ i feminisme de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, vost¨¨ defensava que ¡°Espanya utilitza el feminisme per fer m¨¦s amables les seves opressions¡±.

R. Hi ha un rentat lila clar¨ªssim. Per combatre¡¯l, cal un pensament feminista autocentrat, com tamb¨¦ cal autocentrar els discursos queer i postcolonial. Aqu¨ª a Catalunya, per exemple, trobes una part del moviment antiracista postcolonial molt suggestionat per lectures anglosaxones, que no ha ent¨¨s la realitat catalana. Haur¨ªem de comen?ar a parlar de la colonitzaci¨® del discurs postcolonial, i tra?ar discursos autocentrats. Si no els tracem des d¡¯aqu¨ª, els tra?aran altres i hi incorporaran els seus propis biaixos.

P. Un altre discurs amb el qual vost¨¨ ha estat molt bel¡¤ligerant ¨¦s el del ¡°xarneguisme¡±.

R. Perqu¨¨ ¨¦s un discurs que, com va assenyalar la meva companya J¨²lia Ojeda, alimenta la idea diasp¨°rica de la migraci¨® que va portar aqu¨ª les nostres ¨¤vies. El castell¨¤ no m¡¯¨¦s una llengua aliena, i quan m¡¯emprenyo em surt el deje andal¨²s de l¡¯¨¤via, per¨° per a mi Andalusia no ¨¦s el pueblo. Per a mi Andalusia ¨¦s la meva iaia cantant-me can?ons. Ara es romantitza molt el pueblo, per¨° les nostres ¨¤vies en van fugir.

P. No troba que ¨¦s una idealitzaci¨® en diferit, la que sovint es fa d¡¯aquella vida al poble?

R. Absolutament. Hem romantitzat una cosa que aquelles que van viure la migraci¨® en primera persona mai van romantitzar. I parlar-ne amb sinceritat no implicava menysprear les seves arrels, per¨° tampoc relacionar-s¡¯hi des d¡¯una visi¨® nost¨¤lgica. En molts casos, el que feien les dues cultures era fusionar-se. A casa meva, per exemple, caguem el ti¨® el 24 de desembre.

P. Migu¨¦lez-Carballeira, citada en articles seus, explica que la masculinitat catalana es configura en reacci¨® a l¡¯imaginari viril impulsat a Espanya despr¨¦s de la p¨¨rdua de Cuba i les Filipines. Creu que aquesta configuraci¨® s¡¯ha mantingut fins avui?

R. Completament. La masculinitat catalana, encara ara, es vol definir a ella mateixa en contraposici¨® a l¡¯espanyola. Figures de lideratge com Pep Guardiola, Jordi Cuixart o Oriol Mitj¨¤ projectaven una masculinitat m¨¦s amable, tan allunyada com fos possible del ?macho ib¨¦rico?. Hi ha qui apunta que ¨¦s aquesta idea del ?macho ib¨¦rico? el que fa que la comunitat incel espanyola que consumeix streamers masclistes i participa a Forocoches no acabi de fer forat per com est¨¤ de contraposada a la virilitat del mascle ib¨¨ric.

P. I en el cas de Catalunya?

R. Aqu¨ª, si analitzes fen¨°mens com Rac¨® Catal¨¤, veus que les posicions incel s¨ª que tenen m¨¦s rebuda, per¨° des d¡¯una l¨°gica del plany. Des del reaccionarisme catal¨¤ hi ha una voluntat de reafirmar una masculinitat que, en certa manera, se sent menyspreada per l¡¯espanyola, per¨° que en el fons el que fa ¨¦s desmobilitzar nacionalment.

P. En quin sentit?

R. En el sentit que si tu ets masclista, ets un mal patriota. Si tu ets racista, capacitista, hom¨°fob, ets un mal patriota. La meitat del moviment independentista som dones. Suma-hi els independentistes amb diversitat funcional, racialitzats o del col¡¤lectiu LGTBIQ+. Tenint en compte aix¨°, quin percentatge representa l¡¯home blanc cis hetero dins de l¡¯independentisme? Si tu no tens en compte les necessitats i els drets dels teus companys de lluita, fins i tot si aquesta gent t¡¯importa un rave, el que fas ¨¦s debilitar-te a tu mateix. Si hi ha dones que estan abandonant espais independentistes perqu¨¨ s¨®n plens d¡¯agressors, el que est¨¤s fent ¨¦s quedar-te sense efectius.

P. Vost¨¨ parla sovint de com, per a un bon nombre d¡¯homes, ¨¦s molt m¨¦s confortable el discurs de les escriptores i pensadores feministes que ja no hi s¨®n.

R. Jo trobo que hi ha una certa tend¨¨ncia en les editorials catalanes de recuperar l¡¯her¨¨ncia de Montserrat Roig, Maria Aur¨¨lia Capmany i Maria Merc¨¨ Mar?al, per¨° no de cercar i apostar per les Roig, Capmany i Mar?al del futur; ens tenen a totes escrivint manuals feministes i amb dibuixos. ?s gr¨¤cies a la feina pr¨¨via d¡¯escriptores com elles que ara al pa¨ªs tenim feministes capaces de competir internacionalment, i que estan escrivint en espanyol o en angl¨¨s perqu¨¨ senten que no tenen una altra alternativa. La hist¨°ria i la literatura s¨®n els ¨¤mbits de no-ficci¨® m¨¦s promocionats, i ¨¦s clar que per a un poble ¨¦s important recuperar el seu passat, per¨° tamb¨¦ hem de pensar en com ens volem projectar cap al futur. La idea de M¨¤tria o barb¨¤rie era precisament aquesta: fer que tota una s¨¨rie de dones pensin, entre totes, el pa¨ªs.

P. El manifest que va originar M¨¤tria o barb¨¤rie est¨¤ inspirat en la pon¨¨ncia Dona i naci¨®, promoguda el 1986 per l¡¯Assemblea de Dones de Nacionalistes d¡¯Esquerra. Al vostre llibre, per¨°, hi ha des de conservadores liberals fins a anticapitalistes.

R. I dones d¡¯esquerres vetades d¡¯espais d¡¯esquerres. El col¡¤lectiu Gatamaula va publicar Terra de ning¨², i moltes ens sentim all¨¤ mateix. Ser en terra de ning¨², per¨°, ara mateix em sembla un avantatge. Totes les dones que participen en el volum, per moltes difer¨¨ncies que tinguem entre nosaltres, som conscients que l¡¯espanyolisme va a l¡¯una. Dona i naci¨® es va llegir a unes Jornades Catalanes de la Dona que, malgrat qui hi hagu¨¦s al darrere, va aplegar pensadores de tots els corrents. Durant la Transici¨®, les dones catalanistes van entendre que havien d¡¯anar totes a l¡¯una. Reivindicar-les tamb¨¦ serveix per treure¡¯ns de sobre la s¨ªndrome de la pionera: com que la hist¨°ria de les dones no es recull mai, sovint tenim la sensaci¨® de ser la primera a fer una cosa. A banda, el seu moment i el nostre s¡¯assemblen molt: ara mateix estem vivint una segona Transici¨® bastida sobre l¡¯opressi¨® de Catalunya.