¡®Una noia i un soldat¡¯, de Teresa P¨¤mies: La guerra de tota una generaci¨®

En una carta del 8 de maig de 1964, Teresa P¨¤mies explica a l¡¯escriptor?Rafael Tasis?que havia escrit la seva primera novel¡¤la, La xiqueta de Balaguer, sobre una adolescent que es fa dona durant la guerra. Reconeixia en aquella carta el substrat autobiogr¨¤fic del text, per¨° feia ¨¨mfasi en l¡¯element ficcional: ¡°L¡¯¨²nic personatge que podr¨ªem dir ¡®aut¨¨ntic¡¯ ¨¦s la mare de la Cinteta, que fou la meva mare, morta en circumst¨¤ncies dram¨¤tiques despr¨¦s de la Guerra Civil¡±. El nom de la protagonista d¡¯aquella primera novel¡¤la, avui perduda, correspon al nom de la protagonista d¡¯Una noia i un soldat, novel¡¤la que P¨¤mies va acabar d¡¯escriure a Barcelona durant els primers sis mesos de la tornada de l¡¯exili. El mecanoscrit est¨¤ datat el febrer de 1972, assenyala Montserrat Bacard¨ª, responsable de l¡¯edici¨® i introducci¨® d¡¯aquesta novel¡¤la que ara, despr¨¦s de quasi 50 anys de la seva ¨²ltima redacci¨® i de 12 anys de la mort de l¡¯autora, es publica per primera vegada.

La recuperaci¨® d¡¯Una noia i un soldat, com tamb¨¦ d¡¯Aquest ser¨¤ el principi, novel¡¤la d¡¯Anna Muri¨¤ publicada fa pocs mesos, resulta doblement interessant: perqu¨¨ implica reivindicar dues grans autores amb traject¨°ries editorials diferents, per¨° totes dues marcades per l¡¯exili, i perqu¨¨ permet incloure en una tradici¨® no gaire ¨¤mplia ¡ªafirm¨¤ Joan Fuster que ¡°no sovintegen les novel¡¤les catalanes que la prenen [la guerra] com a tema¡± perqu¨¨ ¡°no ¨¦s per als escriptors que volen publicar a Catalunya una refer¨¨ncia f¨¤cil¡±¡ª dos relats que afronten la guerra tot partint de l¡¯experi¨¨ncia personal, per¨°?transcendint-la: la ficci¨® ¨¦s per a aquestes autores l¡¯eina per universalitzar una experi¨¨ncia comuna. A?aquestes?dues q¨¹estions, caldria afegir una tercera: l¡¯element generacional. Totes dues novel¡¤les narren l¡¯experi¨¨ncia de la guerra d¡¯aquella generaci¨® de joves la vida dels quals es va veure completament trasbalsada per un conflicte que mai haurien imaginat. ¡°Situant ¡®les p¨¤gines viscudes¡¯ en vig¨ªlies d¡¯aquell trasbals, podrien semblar-nos irreals, id¨ªl¡¤li?ques, falses, tramposes. No ho eren, ja que?ning¨², sobretot els joves, no sospitava que, sota el sol de l¡¯eixida de les Rosers i les?Trudetes, els c¨¤lculs freds d¡¯una part redu?da dels homes del nostre temps, a casa nostra, preparaven el gran desori¡±, reflexiona Cinteta, el personatge de P¨¤mies, recordant la seva juvenil admiraci¨® per Folch i Torres.

Una noia i un soldat dialoga amb la novel¡¤la de Muri¨¤, per¨° tamb¨¦ amb Quanta, quanta guerra, de Merc¨¨ Rodoreda, perqu¨¨, m¨¦s enll¨¤ de les evidents difer¨¨ncies de g¨¨nere i estil, totes tres van ser escrites al llarg de molts anys, van tenir altres versions ¡ªen el cas de P¨¤mies, assenyala Barcard¨ª, molt probablement el seu origen est¨¤ en aquella primera novel¡¤la¡ª o altres t¨ªtols, i van veure la llum despr¨¦s de la mort de les autores. El temps d¡¯escriptura i la dist¨¤ncia cronol¨°gica respecte de l¡¯experi¨¨ncia viscuda i narrada ¨¦s essencial per entendre Una noia i un soldat, sobretot per comprendre la veu d¡¯ella, de Cinteta. En la narraci¨® de Cinteta es barreja la veu de la jove militant del JSUC, per¨° tamb¨¦ la de la dona madura que reviu aquells anys i la seva relaci¨® amb Tonet. Hi ha una doble mirada en el relat de Cinteta, la mirada immediata i la mirada reflexiva que apareix amb el temps. Aquest joc de miralls no el trobem en el cas de Tonet, el jove pag¨¨s que ha de marxar a la guerra, de la qual, ens explica la Cinteta a la primera p¨¤gina, no tornar¨¤.

El fil conductor ¨¦s el retrobament, durant la guerra, dels dos joves a Barcelona: ella s¡¯est¨¤ a l¡¯Hotel Col¨®n i ell baixa des del front per retrobar-se, despr¨¦s de temps sense veure¡¯s, una tarda de pluja. Aquesta an¨¨cdota, reviscuda per Cinteta i narrada des de la immediatesa per?Tonet, funciona com a eix entorn del qual P¨¤mies construeix una novel¡¤la de veus que s¡¯intercalen, com ja havia fet, el 1971, a Testament de Praga, on no nom¨¦s conflu?en, alternant-se, la veu de Tom¨¤s P¨¤mies amb la de la seva filla, sin¨® tamb¨¦ dues temporalitats, el present de la filla i el passat del pare. A Una noia i un soldat, P¨¤mies replica aquest exercici, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ de la hist¨°ria d¡¯amor d¡¯aquests dos joves, li interessa mostrar diferents maneres de viure la guerra, no nom¨¦s pel lloc que cadasc¨² ocupa en el conflicte ¡ªla milit¨¤ncia i el front¡ª, sin¨® tamb¨¦ pel m¨®n del qual provenen. Perqu¨¨ ¨¦s cert que els dos joves han crescut en el mateix context i han compartit jocs d¡¯inf¨¤ncia, per¨° ell ve d¡¯una fam¨ªlia conservadora i ella ha crescut sentint els seus pares debatre de pol¨ªtica i, sobretot, escoltant el seu pare, home d¡¯esquerres decebut amb la Rep¨²blica.

¡°Si dura molt (la guerra) no crec que la Rep¨²blica pugui aguantar, amb tants?comit¨¨s?i carnets, i aix¨° que deien que formant l¡¯Ex¨¨rcit Popular nom¨¦s hi hauria combatents republicans, per¨° no ¨¦s veritat, perqu¨¨ cada divisi¨® ¨¦s d¡¯un carnet, nom¨¦s que encara no es diu i encara ¨¦s pitjor¡±, diu Tonet. A trav¨¦s d¡¯ell, P¨¤mies, com Orwell a Homenatge a Catalunya, observa la divisi¨® de l¡¯esquerra i els conflictes interns. En canvi, Cinteta, amb un discurs m¨¦s monol¨ªtic, li permet explorar l¡¯experi¨¨ncia?b¨¨l¡¤lica?des de la milit¨¤ncia. Dues formes de viure el conflicte i d¡¯enfrontar-se a una?joventut?que no ¨¦s la que esperaven. Al rerefons, la ciutat de Barcelona i el poble, que tamb¨¦ representen maneres diferents de viure la guerra, que es filtra en la llengua, en l¡¯idioma i en les paraules que s¡¯utilitzen. Una noia i un soldat ens narra la guerra des de perspectives diferents, una guerra que, m¨¦s enll¨¤ del lloc des d¡¯on es narri, ho va canviar tot, comen?ant pels dos protagonistes.

Una noia i un soldat?

Teresa P¨¤mies?
Adesiara Editorial
272 p¨¤gines. 18 euros