La c¨¤mper de l¡¯estr¨ªmer amb FOMO

Si una sort tenim, en aix¨° del catal¨¤, ¨¦s que ens mirem la llengua del dret i del rev¨¦s, i que peri¨°dicament ens arriben llistes de novetats que les institucions normatives tenen a b¨¦ d¡¯admetre en el cabal l¨¨xic de la llengua. I si no s¨®n institucions normatives igualment ens les prenem prou seriosament per donar-los ni que sigui un bri de credibilitat. Aix¨ª, ¨¦s f¨¤cil que una cosa que no trobes al diccionari de l¡¯Institut te la trobis al d¡¯Enciclop¨¨dia, que una altra resulta que nom¨¦s la reculli el Termcat, que l¡¯?sadir vagi pel seu compte tirant d¡¯usos habituals, o que el Diccionari normatiu del valenci¨¤ et proporcioni termes, r¨¨gims i accepcions que no trobes enlloc m¨¦s. Vist aix¨°, com a ling¨¹ista ¨¦s f¨¤cil que t¡¯agafi un atac de FOMO.

B¨¦, aix¨° del FOMO (de l¡¯angl¨¨s fear of missing out, ¨¦s a dir la por de quedar-se fora de joc) ¨¦s justament una de les novetats aportades per l¡¯¨²ltima remesa de termes normalitzats pel Termcat, d¡¯una llista de 257 paraules i expressions noves publicades al DOGC, que aqu¨ª ens prenem les coses seriosament. En general, el Term?cat t¨¦ la missi¨® de recollir terminologia espec¨ªfica, per¨° de vegades, sigui perqu¨¨ hi ha paraules que salten del llenguatge t¨¨cnic al llenguatge general, sigui perqu¨¨ ells mateixos s¡¯engresquen, tamb¨¦ surt de la zona de confort i s¡¯anima amb paraules d¡¯¨²s freq¨¹ent.

Aix¨ª ho trobem, per posar un cas, amb la judicialitzaci¨®, amb una definici¨® feta a mida arran de la recent vida pol¨ªtica catalana, o b¨¦ amb la cosificaci¨®, que seria aix¨° de tractar alg¨² com un objecte (jo hi afegiria tamb¨¦ com un cos). Tamb¨¦ tenim que ens podem contracturar, ens agafar¨¤ nomof¨°bia si trobem a faltar el m¨°bil, i ja no sabem qu¨¨ fer si ens falla el r¨²ter. Finalment tenim l¡¯adjectiu renovable aplicat a l¡¯energia, i podem anar a c¨®rrer pels marges dalt d¡¯una c¨¤mper o acabar fent un mos de matinada en un festival tronat en una furgoteca.

Suposo que amb la llengua tamb¨¦ ¨¦s v¨¤lid all¨° de tants caps, tants barrets, i cada paraula ¨¦s un m¨®n

Deia, per¨°, que la zona de confort del Termcat ¨¦s la terminologia espec¨ªfica, on les novetats sempre s¨®n generoses. Aix¨ª, per exemple, en zoologia tenim la incorporaci¨® de dues bestioles ben boniques com el margai i el quoca, com tamb¨¦ reptes del Paraul¨°gic com els ped¨¨tids, els peramelemorfs i els peram¨¨lids. Tampoc es queden curts en l¡¯¨¤mbit de l¡¯economia a l¡¯hora de detallar el risc (acceptaci¨® del risc, assumpci¨® del risc, distribuci¨® del risc, i totes les que em deixo), de la mateixa manera que en medi ambient s¨®n prolixos amb les energies (e¨°lica, osm¨°tica, de les marees, geot¨¨rmica, etc.). Tamb¨¦ s¡¯han entretingut a detallar les menes d¡¯IVA amb qu¨¨ hem de bregar els aut¨°noms (gr¨¤cies!) i altres esp¨¨cimens: IVA a compensar, a retornar, a ingressar, repercutit, meritat, suportat.

El m¨®n de l¡¯audiovisual destaca especialment per la seva omnipres¨¨ncia en el m¨®n d¡¯avui, cosa que repercuteix en la creaci¨® de l¨¨xic. A falta que s¡¯admeti el terme de moda en aquest ¨¤mbit com ¨¦s crea?dor de contingut, a la llista del Termcat hi tenim les novetats d¡¯estr¨ªmig i estr¨ªmer, adaptacions ortogr¨¤fiques dels termes anglesos originals. Res a dir-hi, s¨®n possiblement dos termes que l¡¯¨²s habitual ha fet propis i ara se¡¯ns faria estrany dir-ho d¡¯una altra manera. Si no fos que, paradoxalment, el mateix Termcat opta per solucions diferents en casos que podrien semblar an¨¤legs. Aix¨ª, per exemple, si b¨¦ escrivim estr¨ªmer a la catalana, trobem que amb influencer hem de fer influenciador (¨¦s a dir, canviant el morfema nominal), amb youtuber, instagramer i tiktoker ho hem de deixar tal qual (sense que quedi clar si s¨®n paraules planes o agudes) i amb performer directament hem de canviar de terme i fer artista o executant. Quatre solucions diferents per a una mateixa terminaci¨® anglesa.

Una cosa semblant ens passa amb el heavy-metal, que t¨¦ dos sin¨°nims complementaris, que s¨®n heavy (sense adaptar, tot i que podr¨ªem fer hevi, b¨¦ que hi ha altres paraules que admeten aquesta hac aspirada, el hip-hop sense anar m¨¦s lluny) i m¨¨tal, aquesta s¨ª adaptada, suposo que per no induir una pron¨²ncia castellana. O tamb¨¦, tornant al sector l¡¯audiovisual, tindr¨ªem el tast (proposta del Termcat per substituir teaser prenent un terme catal¨¤) al costat del cl¨¤ssic tr¨¤iler (que mant¨¦ el manlleu per¨° adaptant l¡¯ortografia) i del remake (que es mant¨¦ a l¡¯anglesa malgrat la proposta de fer nova versi¨®). Suposo que amb la llengua tamb¨¦ ¨¦s v¨¤lid all¨° de tants caps, tants barrets, i cada paraula ¨¦s un m¨®n.