Jaume Torras i Elias, mestre d¡¯historiadors

El dijous 18 de juliol ens deix¨¤, a la seva Barcelona natal, Jaume Torras i Elias (1943-2024), home discret i gener¨®s, historiador fin¨ªssim, professor que recorden ¨Cper exigent amb ell mateix abans que amb els altres¨C diverses generacions d¡¯historiadors i d¡¯economistes formats a les universitats del pa¨ªs durant el darrer mig segle. Devem a la feina intel¡¤lectual i recercadora de Jaume Torras, i a la seva lucidesa per a copsar i destil¡¤lar la complexitat de la tensi¨® entre canvi i continu?tat, la que ¨¦s, avui i des de fa temps, una obra cabdal a l¡¯hora d¡¯explicar els factors materials i socials que impulsaren l¡¯embranzida econ¨°mica i industrial catalana dels segles XVIII i XIX. Un treball que, tot sumat, cal col¡¤locar a tocar de l¡¯obra fundacional de Pierre Vilar.

Llicenciat en hist¨°ria a la Universitat de Barcelona el 1966 i traslladat a Par¨ªs-Sorbonne per a cursar-hi estudis de postgrau en hist¨°ria econ¨°mica i social durant el bienni 1966-1968, Jaume Torras es doctor¨¤ el 1971 a la renascuda Universitat Aut¨°noma de Barcelona amb una tesi sobre les bases i les motivacions pageses de la contrarevoluci¨® ¡°reialista¡± o antiliberal a la Catalunya del trienni 1820-1823. Parcialment publicada com a Liberalismo y rebeld¨ªa campesina 1820-1823 (1976), la tesi doctoral el duria a avan?ar mirant enrere. ?s a dir, a explorar les diverses i entrecreuades genealogies d¡¯aquell malestar pag¨¨s del primer ter? del segle XIX. Escriuria aleshores un seguit d¡¯estudis lluminosos ¨Cpublicats en diversos lleng¨¹es i de manera dispersa durant els anys setanta i vuitanta¨C sobre l¡¯especialitzaci¨® agr¨¤ria i vitivin¨ªcola catalana del XVIII, sobre la contribuci¨® d¡¯aquesta a l¡¯expansi¨® d¡¯una manufactura t¨¨xtil encara rural per¨° ja orientada al mercat espanyol i americ¨¤, i sobre la notable sotragada que signific¨¤, per a aquest vell-nou m¨®n camperol i ¡°protoindustrial¡±, el cicle revolucionari euroatl¨¤ntic i hisp¨¤nic del per¨ªode 1789-1833. Bona part d¡¯aquests estudis han estat recopilats, recentment i afortunada, en un ¨²nic volum, Canvis i conflictes en el m¨®n rural catal¨¤ (segles XVIII-XIX). Onze estudis d¡¯hist¨°ria econ¨°mica i social (2021). Si el lector vol tastar les lli?ons magistrals del professor Torras, pot comen?ar, potser, per la vintena llarga de planes que obren el primer volum de l¡¯enciclop¨¨dica Hist¨°ria econ¨°mica de la Catalunya contempor¨¤nia dirigida per Jordi Nadal. El seu text ¡°L¡¯economia catalana abans del 1800. Un esquema¡± (1994) ¨¦s un exemple de depuraci¨® intel¡¤lectual i historiogr¨¤fica mitjan?ant l¡¯argumentaci¨® i la paraula justes. Resulta dif¨ªcil d¡¯imaginar com es podria dir m¨¦s amb menys.

Jaume Torras ha tingut la virtut ¨Ci, afegiria, la defer¨¨ncia, atesos el m¨®n i l¡¯acad¨¨mia d¡¯avui¨C de no publicar una ratlla que no fos mereixedora del temps i la intel¡¤lig¨¨ncia del lector. Tamb¨¦ per aix¨° ¨Cper¨° no nom¨¦s per aix¨°: dirig¨ª el Departament de Teoria i Hist¨°ria Econ¨°mica de la UAB; fou vicerector i m¨¤ dreta del rector Enric Argullol quan el desplegament de la UPF durant els anys noranta; els problemes de salut visual ja no l¡¯abandonaren...¨C trig¨¤ a publicar un altre llibre fonamental: Fabricants sense f¨¤brica. Els Torell¨®, d¡¯Igualada (1691-1794) (2007; traducci¨® castellana de 2018). Un arxiu privat conservat durant segles i la microhist¨°ria de tres generacions d¡¯una fam¨ªlia de paraires (mestres en la preparaci¨® i elaboraci¨® de teixits de llana), els Torell¨® d¡¯Igualada, li permeteren reconstruir-hi, amb molta feina i fins al moll de l¡¯¨°s, l¡¯¨¨xit capitalista forjat des de l¡¯interior de les modestes files del treball menestral. Biografia d¡¯una humil nissaga anoienca que a les portes del segle XIX ha esdevingut propiet¨¤ria de capital que governa el treball t¨¨xtil de molts altres ¨Ctreball t¨¨xtil, per¨°, encara dom¨¨stic o paradom¨¨stic¨C, el llibre ¨¦s, alhora, una detallad¨ªssima dissecci¨® d¡¯un dels vectors que contribu¨ª a la transformaci¨® de Catalunya en el principial ¡°districte industrial¡± espanyol. Els primers ¡°botiguers¡± catalans, com ho foren els Torell¨® en obrir botigues a Castella per a vendre-hi teixits alhora que hi compraven les llanes, no degueren pensar mai que la posteritat, lluny de deparar-los altra cosa que la seva ¡°immensa condescend¨¨ncia¡±, els reservaria la mirada curosa i emp¨¤tica d¡¯en Jaume. Ell que era fill d¡¯una fam¨ªlia menestral del barri del Clot, una fam¨ªlia de forners dels quals havia apr¨¨s a fer el pa amb catorze anys, ¡°potser l¡¯¨²nic ofici que he apr¨¨s¡± rememorava, el 2021, amb una autoironia que diu molt, i b¨¦, de la persona i del professor.

Pol¨ªglota viatjat i il¡¤lustrat molt abans que les circumst¨¤ncies generals ho propiciessin, gran conversador perqu¨¨ mai menystenia cap afer ¨Ci en poder parlar, i voler escoltar, sobre tantes coses, era ell qui escur?ava tota dist¨¤ncia amb l¡¯interlocutor¨C, aquests dies som molts els qui lamentem la seva mort. El trobem a faltar els seus companys del Departament d¡¯Humanitats i de l¡¯Institut d¡¯Hist¨°ria Jaume Vicens Vives de la UPF, la que fou la seva casa professional durant els darrers trenta anys. El troben a faltar els col¡¤legues que mai l¡¯oblidaren despr¨¦s del seu pas, abans, pels departaments d¡¯Hist¨°ria Econ¨°mica de Bellaterra, Saragossa i Val¨¨ncia. I els amics que deix¨¤ a departaments universitaris europeus i americans i, encara molt abans, al servei de traducci¨® de Nacions Unides en plena guerra freda. La dels Torell¨® ¡°¨¦s una hist¨°ria excepcional ¨Cescriu Jaume Torras¨C, ¨¦s a dir, gens representativa de la dels milers de paraires coetanis seus [molts dels quals foren xuclats, en sentit invers, per la proletaritzaci¨®]; per¨° real, en la mesura que el passat sigui res de real¡±. D¡¯un historiador que clou molts anys de recerca i un llibre espl¨¨ndid amb aquesta doble demostraci¨® de saviesa sobre els l¨ªmits de la pr¨°pia feina, sobre l¡¯efecte miratge de l¡¯arxiu i els seus objectes, no cal sin¨® dir que fou un veritable mestre en el seu ofici.