Sales, Coromines i el model de llengua

Fa unes setmanes ens vam entretenir un parell de dies ling¨¹istes i correctors amb una pol¨¨mica a tomb d¡¯un tuit del poeta Enric Casasses que comparava dues edicions d¡¯All i salobre de Josep M. de Sagarra, la primera del 1929 i la reedici¨® del 1966, i destacava la manera com, un cop mort l¡¯autor, s¡¯havia decidit esmenar la llengua original seguint un purisme normatiu que semblava caprici¨®s i desvirtuava l¡¯obra primera. De fet, l¡¯exemple va servir per debatre sobre els l¨ªmits de la correcci¨® i sobre l¡¯equilibri entre els dos pols que hauria de menar la feina de revisi¨® dels textos, entre el respecte per tot all¨° que ¨¦s genu¨ª a la llengua (i que no necess¨¤riament es correspon a la llengua normativa) i el respecte a les tries sobiranes de l¡¯autor. Vist des dels ulls de la correcci¨® del segle XXI, la intervenci¨® en la reedici¨® del 1966 semblava m¨¦s aviat fora de lloc, impensable avui dia.

Hi ha per¨° un tercer element clau a incorporar a aquest equilibri, i ¨¦s el model de llengua liter¨¤ria, el qual ¨¦s una construcci¨® cultural i pol¨ªtica. Cada moment hist¨°ric ¨¦s susceptible de generar una manera pr¨°pia d¡¯entendre la llengua adequada per produir literatura, i la temptaci¨® de fer passar els escriptors per l¡¯adre?ador d¡¯un codi normatiu estricte ¨¦s sempre temptadora. En el cas de la intervenci¨® en l¡¯obra de Sagarra, sigui per un conservadorisme normatiu interpretat com una preservaci¨® de les ess¨¨ncies, sigui per la voluntat de protegir la llengua en un context pol¨ªtic advers (som en ple franquisme), possiblement la culpa va ser del model de llengua liter¨¤ria vigent.

El debat sobre el model de llengua ¨¦s justament el cor de l¡¯epistolari entre Joan Coromines i Joan Sales que ha publicat Club Editor (Cartes 1946-1983. A la recerca del catal¨¤ usual), una del¨ªcia entre dues maneres no tant d¡¯entendre la llengua (els punts en com¨² s¨®n freq¨¹ents i les difer¨¨ncies no s¨®n insalvables), sin¨® en la manera d¡¯abordar la q¨¹esti¨® aquesta de la llengua liter¨¤ria, amb un Joan Sales apassionat, intu?tiu i tremendament auda? i un ?Joan Coromines racional, cient¨ªfic i ¡ªno podia ser altrament¡ª sorneguer. Sales busca obertament la complicitat de Coromines per construir un model de llengua alternatiu al defensat per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (ancorat en la fixaci¨® normativa pr¨¨via a la guerra i excessivament purista), que consider¨¦s el catal¨¤ com una llengua en evoluci¨® i accept¨¦s un ampli espectre de fen¨°mens propi del registre informal, com ara els castellanismes l¨¨xics, l¡¯¨²s de pronom hi datiu, la reducci¨® de per a a per o fins i tot prescindir de la ela geminada. El problema, segons Sales, es podria resumir en les paraules seg¨¹ents: ¡°Estem perdent la batalla de la novel¡¤la (la majoria de novel¡¤listes catalans actuals publiquen en castell¨¤), i un dels motius, no el principal per¨° s¨ª important, n¡¯¨¦s aquesta q¨¹esti¨® de la fossilitzaci¨® del llenguatge escrit¡±.

Joan Coromines de seguida convergeix amb la cr¨ªtica al conservadorisme de l¡¯IEC, motivat per ¡°aquells male?ts pedants¡± que van for?ar Fabra a acceptar coses que no volia, d¡¯acord amb un patriotisme ¡°indiferent i bastant despectiu davant del b¨¦ de les nostres classes populars a les quals no pertanyien¡±. Per¨° malgrat que coincideix amb Sales amb el prop¨°sit general (¡°com a reacci¨® la vostra posici¨® em sembla molt bona i beneficiosa¡±), de seguida hi posa el fre, sovint amb displic¨¨ncia des d¡¯una sabuda i incontestable altura filol¨°gica, com ara quan li respon amb una certa tendresa sobre paraules que encara ara no s¨®n normatives: ¡°Fins davant tonto i barco i q¨¹estions d¡¯aquest nivell em sento inclinat a la indulg¨¨ncia, ja que no a l¡¯aprovaci¨®¡±. El que no li accepta en cap cas a Sales ¨¦s que els escriptors puguin fer el que els sembli amb la llengua, referint-se a fen¨°mens com l¡¯alteraci¨® de l¡¯ortografia o la simplificaci¨® de la preposici¨® per a. I no s¡¯est¨¤ de recordar que en literatura el realisme ling¨¹¨ªstic, a banda de conduir a un desgavell en les possibles solucions escrites, no existeix: ¡°Ni un Zola no feia parlar els seus personatges en un llenguatge tan vulgar tan cru i tan pobre com els dels minaires d¡¯Artois¡±.

Hi ha per¨° punts en com¨². Sales renuncia de seguida als atreviments quan veu que els arguments de Coromines s¨®n incontestables, per¨° Coromines es mostra notablement emp¨¤tic a l¡¯¨²s de l¨¨xic no normatiu i fins i tot a plantejar certa flexibilitat en el cas del per i per a, permetent que en novel¡¤la els personatges (per¨° no el narrador) puguin fer servir la forma redu?da. N¡¯hi ha per demanar-se qu¨¨ pensarien avui dia si tinguessin a les mans l¡¯actual gram¨¤tica de la llengua catalana, que incorpora for?a d¡¯aquelles demandes de Sales i omet deliberadament tota refer¨¨ncia a la idea de correcci¨®, donant a l¡¯usuari de la llengua una llibertat mai vista. I sobretot com veurien, avui, l¡¯evoluci¨® que est¨¤ experimentant justament la llengua liter¨¤ria. La nova gram¨¤tica ha fet aflorar un nou registre ling¨¹¨ªstic en formaci¨®, el col¡¤loquial escrit, que est¨¤ atorgant categoria liter¨¤ria a la informalitat que abans quedava relegada a l¡¯oralitat i que la normativa havia proscrit, amb autors i traductors buscant formulacions imaginatives per a l¡¯espontane?tat genu?na. Segur que Sales xalaria, i potser Coromines tamb¨¦, per¨° ben sorrut.