Carme Puig Antich: ¡°La nul¡¤litat de la sent¨¨ncia ¨¦s nom¨¦s un primer pas¡±

Ha passat mig segle des que el r¨¨gim franquista va executar amb garrot vil Salvador Puig Antich a les depend¨¨ncies de paqueteria de la pres¨® Model, el 2 de mar? de 1974. Les germanes del militant anarquista, integrant del Movimiento Ib¨¦rico de Liberaci¨®n (MIL), relaten com han estat els 50 anys de lluita per aconseguir que l¡¯Estat reconegui que Puig Antich va ser una v¨ªctima del franquisme sotmesa a un judici militar il¡¤legal i il¡¤leg¨ªtim. Tanmateix, per a la seva fam¨ªlia el proc¨¦s no acaba aqu¨ª: ¡°Aix¨° ha estat un primer pas, per¨° no pararem fins que es revisi el judici del Salva¡±, assegura amb determinaci¨® una de les seves quatre germanes, Carme Puig Antich (Barcelona, 1954).

Pregunta. Qu¨¨ significa per a la fam¨ªlia que l¡¯Estat hagi trigat 50 anys a recon¨¨ixer la nul¡¤litat de la sent¨¨ncia?

Resposta. Ha estat un pas endavant, per¨° ¨¦s clar que per a nos?altres no ¨¦s un tr¨¤mit agradable. D¨²iem al damunt molta frustraci¨® acumulada. Estem satisfetes, per¨° no ¨¦s el nostre objectiu ¨²ltim. Per a nosaltres aix¨° no ¨¦s m¨¦s que un ¡°diploma¡±. El qu¨¨ realment desitgem ¨¦s la revisi¨® del judici, tot i que som conscients que no ho aconseguirem. ?s la nostra fita, per¨° dep¨¨n de si l¡¯Estat mostra voluntat pol¨ªtica per fer-ho.

P. Ho han intentat en diverses ocasions.

R. I tant, fa d¨¨cades que reclamem la revisi¨® del cas. L¡¯any 2003 vam encarregar una investigaci¨® a l¡¯advocat del Salvador, que encara ¨¦s viu, perqu¨¨ determin¨¦s les irregularitats en el sumari. En ¨¨poca de govern convergent, el Parlament va aprovar una dotaci¨® econ¨°mica per a la revisi¨® del judici. Va ser el mateix advocat qui ho va promoure, perqu¨¨ era un tema que portava molt clavat dins l¡¯¨¤nima. Fins i tot el Partit Popular va votar a favor de la proposta. Vam aconseguir que a trav¨¦s del despatx d¡¯advocats es fessin dos estudis bal¨ªstics molt precisos per demostrar que el Salva no va matar l¡¯inspector Francisco Anguas. Per¨° en totes dues ocasions ens ho van denegar.

P. Qui i com ho va argumentar?

R. Primer va ser el Tribunal Constitucio?nal, despr¨¦s el Suprem l¡¯any 2007 i finalment el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Confi¨¤vem que Estrasburg prendria partit, per¨° va considerar que era un assumpte intern i que era compet¨¨ncia exclusiva d¡¯Espanya. El problema de base sempre rau que la llei d¡¯amnistia del 1977 impedeix investigar delictes que van cometre els instructors del cas tres anys abans, quan Franco encara era viu.

P. Han parlat amb el Ministeri de Transici¨® Demor¨¤tica sobre la revisi¨® del judici despr¨¦s del reconeixement?

R. Encara no. En el moment en qu¨¨ ens van donar el t¨ªtol est¨¤vem euf¨°riques. Era la primera vegada des que van matar el Salva que un govern central es pronunciava.

P. A qu¨¨ creuen que es deu el canvi de parer per part del PSOE?

R. No nom¨¦s la dreta ha silenciat sempre el cas. Per a les esquerres d¡¯aquest pa¨ªs tamb¨¦ ha estat sempre un assumpte del tot inc¨°mode. Els pol¨ªtics s¨®n pol¨ªtics. Quan toca jugar a dir que no, diuen que no. Quan toca dir que s¨ª, diuen que s¨ª. ?s cert que ara s¡¯est¨¤ treballant des de les institucions per refer i revisar la mem¨°ria hist¨°rica i a remoure consci¨¨ncies sobre la repressi¨® franquista. Ten¨ªem clar que pels 50 anys de l¡¯execuci¨® del Salva vol¨ªem fer alguna cosa, aix¨ª que segurament l¡¯Estat va considerar que era el moment oport¨².

P. Quines traves han trobat durant tot aquest proc¨¦s?

R. Totes les que un pugui imaginar. Comen?ant pel judici militar, que va ser una farsa, un esc¨¤ndol. El Salva estava condemnat abans que se¡¯ns trasllad¨¦s la sent¨¨ncia. Fou un consell de guerra format per cinc militars que van decidir condemnar-lo a mort per tres vots a favor i dos en contra. Si hagu¨¦s estat un nombre de membres parell, segurament el Col¡¤legi d¡¯Advocats hauria aconseguit l¡¯indult. A partir del seu assassinat, sempre se¡¯ns ha denegat qualsevol petici¨® de revisi¨®.

P. Qu¨¨ vol dir que el Salvador digu¨¦s que no volia ser un m¨¤rtir i que aix¨° ¨¦s una guerra que encara lluiten?

R. La gent sempre l¡¯ha tingut com un m¨¤rtir. Nosaltres, com ell, no ho hem volgut mai. De fet, pensem que si el Salva ens estigu¨¦s veient ara mateix ens diria: ¡°No creieu que us esteu passant una mica?¡±. Per no pensar en com s¡¯hauria rigut de nosaltres en veure¡¯ns recollir el reconeixement a l¡¯acte de Madrid amb el ministre ?ngel V¨ªctor Torres. Al nostre germ¨¤ sempre el va molestar molt tota aquesta institucionalitat, totes aquestes formalitats de caire pol¨ªtic, per¨° a nosaltres tampoc ens fa sentir c¨°modes. Definitivament, no va ser m¨¤rtir. Fou un lluitador anticapitalista i un cap de turc que va haver de pagar, quan ja estava empresonat, per l¡¯atemptat d¡¯ETA contra Carrero Blanco.

P. Si haguessin de descriure¡¯l, com seria?

R. Era un home amb molt sentit de la just¨ªcia. Quan veia la repressi¨® del r¨¨gim, ja fos a la televisi¨®, a la r¨¤dio o a la premsa, es posava malalt. Era un jove amb una determinaci¨® i unes conviccions fermes.

P. Com recorden aquelles 12 ¨²ltimes hores?

R. Va ser horrible. Cada divendres hi havia Consell de Ministres, i no hi havia una sola setmana que no ens diguessin que ¡°qualsevol dia d¡¯aquests pot caure¡±, referint-se a la pena de mort. Va ser doncs l¡¯1 de mar? quan, efectivament, va caure. Van ser 12 hores de feina fren¨¨tica dels advocats, en especial de l¡¯Oriol Arau, que de fet va ser qui va traslladar la sent¨¨ncia al Salva perqu¨¨ el jutge militar no s¡¯hi va atrevir. Vam acompanyar-lo de les onze de la nit a les sis del mat¨ª, quan la comitiva ens va fer fora de la Model.

P. Com va ser el despr¨¦s, tant a curt com a llarg termini?

R. Des del moment de l¡¯execuci¨® vam tenir clar que hav¨ªem de dignificar-lo. Durant els 15 anys posteriors al seu assassinat no se¡¯n parlava enlloc, no es podia. Vam arribar a rebre cartes an¨°nimes amena?adores. Recordo una en concret que ens deia que si parl¨¤vem del cas correr¨ªem la mateixa sort que el nostre germ¨¤. Fou un tema revestit de silenci. Cada aniversari pos¨¤vem una esquela al diari per recordar-lo. El m¨¦s fort era que ni en democr¨¤cia ens van deixar escriure el terme ¡°assassinat¡±. Llavors vam passar a convocar la gent a l¡¯esgl¨¦sia Pompeia, al districte de Gr¨¤cia. Nosaltres mai hem estat de lit¨²rgies, per¨° era l¡¯¨²nic lloc on pod¨ªem organitzar actes sense haver de demanar permisos. Al si de la fam¨ªlia ja va ser m¨¦s complex. El pare no va pair mai la mort del Salva. Ho va patir especialment perqu¨¨ ell tamb¨¦ va ser perseguit i condemnat pel r¨¨gim.

P. Quin paper ha tingut la pel¡¤l¨ªcula ara que far¨¤ 20 anys de l¡¯estrena?

R. El 30 minuts que va dirigir el periodista Francesc Escribano l¡¯any 1989, la societat, en especial la catalana, va ser m¨¦s conscient de l¡¯esc¨¤ndol del cas del Salva. Anys m¨¦s tard, quan el productor Jaume Roures ens va traslladar la seva voluntat de fer una pel¡¤l¨ªcula, la idea no ens va acabar de conv¨¨ncer. Li vaig suggerir fer un documental, perqu¨¨ pens¨¤vem que podia ser m¨¦s rigor¨®s amb la hist¨°ria. Ara b¨¦, el Roures va argumentar que des del cinema el cas del Salva podia arribar un p¨²blic m¨¦s ampli, per¨° sobretot, jove. Ara veiem que ha funcionat molt b¨¦. Hem aconseguit que s¡¯esborri de l¡¯imaginari col¡¤lectiu que va ser un assass¨ª i sigui qui realment fou, un activista v¨ªctima del r¨¨gim.