Les dones de l¡¯antiga Gr¨¨cia i Roma no estaven nom¨¦s al gineceu

Hi va haver un temps en qu¨¨ la hist¨°ria del g¨¨nere es deia hist¨°ria de la dona i on el m¨¦s habitual era reconstruir el passat de les dones de Gr¨¨cia i Roma amb l¡¯ajut nom¨¦s de les fonts liter¨¤ries escrites pels homes. Acostumaven a presentar la dona com a una eterna menor d¡¯edat, necessitada d¡¯una vital¨ªcia tutela masculina, incapaces de poder triar una vida pr¨°pia. Es va trigar a descobrir que mai va existir la dona de l¡¯antiga Gr¨¨cia o de Roma, sin¨® dones de Gr¨¨cia i de Roma, persones amb veu pr¨°pia que no es deixaven incloure en un universal inexistent ¡ªdona¡ª, definit per la ra¨® patriarcal a partir d¡¯una llista de vicis i virtuts que calia evitar o emular. En individualitzar les dones de l¡¯antiguitat, es va descobrir que no nom¨¦s filaven la llana o s¡¯ocupaven de les tasques dom¨¨stiques, sin¨® que tamb¨¦ van ser presents a totes les professions que configuraven el teixit econ¨°mic, i que podien anar molt m¨¦s enll¨¤ de la labor matronalis, definida pels homes com a exemplar o immoral, com el lloc natural de tota dona que s¡¯autorealitzava a ser filla, esposa i mare aplicada a les tasques dom¨¨stiques, o b¨¦ es desviava i era assenyalada com a meuca. L¡¯epigrafia, la literatura de carrer i la cultura material ens van ajudar, i no poc, a desfer aquesta falsa i interessada aparen?a, i, sense deixar de banda les riqu¨ªssimes i imprescindibles fonts liter¨¤ries, se¡¯ns va recordar que no hem de confondre mai all¨° ideal, la normativitat, amb all¨° real, la quotidianitat, la realitat.

Marta Oller i Gemma Puigvert, fil¨°logues cl¨¤ssiques de professi¨® i per vocaci¨®, han enfilat l¡¯agulla no per fer com Pen¨¨lope i teixir i desteixir un cat¨¤leg de virtuts i vicis de les dones, sin¨® per mostrar que a la Gr¨¨cia i la Roma antigues no van ser poques les dones amb cambra pr¨°pia. Quan les dones tenien el poder. Lideratge femen¨ª a l¡¯antiga Gr¨¨cia i a Roma recupera per a una segona vida les veus d¡¯aquelles dones capdavanteres a l¡¯antiguitat cl¨¤ssica, i ho fan demostrant que no ¨¦s veritat que les dones nom¨¦s estiguessin recloses al gineceu, sin¨® que van desenvolupar una ag¨¨ncia particular tant en l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica com en l¡¯economia o la guerra, en p¨²blic i en privat. No hem de creure, per¨°, que la paraula d¡¯aquestes dones emancipades fos sempre emancipadora, ja que de vegades no ¨¦s f¨¤cil saber qu¨¨ hi ha de ficci¨® en molts dels relats sobre aquestes veus femenines, fins a quin punt s¨®n creacions masculines per definir l¡¯¨¦sser i l¡¯haver d¡¯¨¦sser de les dones. ?s precisament en aquest punt on l¡¯epigrafia ens auxilia a destriar, contra la literatura, entre l¡¯ideal i la realitat, entre dones que gosen al?ar la veu i paraules de dones que s¨®n silenciades, en p¨²blic i en privat, a casa, a l¡¯¨¤gora o al f¨°rum, veus transgressores i veus que van fer del silenci la seva gran virtut i de la xerrameca, el pitjor dels vicis. Deambulen per aquestes p¨¤gines dones reals i dones de ficci¨®, taverneres i creadores d¡¯imperis, models de virtuts i paradigmes de vici, dones al front i a la rereguarda, en la pol¨ªtica i en la guerra. Tot s¨¤viament acompanyat d¡¯un bon grapat de textos literaris i d¡¯inscripcions epigr¨¤fiques tradu?des al catal¨¤, per compendiar un cat¨¤leg de dones de la Gr¨¨cia i la Roma antigues m¨¦s enll¨¤ de deesses, prostitutes, esposes o esclaves, poblat tamb¨¦ de poetesses, treballadores, reines i sacerdotesses, de dones visibles i de dones invisibles, de dones que van liderar i que s¡¯empoderaren, m¨¦s enll¨¤ del teler, del fus i la filosa, recordant una i altra vegada la diversitat de sexes de l¡¯esperit. Un bon exercici d¡¯hist¨°ria del g¨¨nere que fa honor a Clio, la musa de la hist¨°ria, tamb¨¦ amb nom de dona, que recupera per a una segona vida a aquelles veus condemnades al silenci, veus inspirades i inspiradores que han tingut la sort, com volia Safo, que alg¨² es record¨¦s d¡¯elles... Perqu¨¨ hi eren, malgrat que durant segles va semblar com si no hi fossin.

Quan les dones tenien el poder?

Marta Oller / Gemma Puigvert?
La Magrana
592 p¨¤gines. 8,99 euros