Ferran S¨¢ez Mateu: ¡°L¡¯esc¨¤ndol, a trav¨¦s de les xarxes socials, atorga una identitat¡±

A l¡¯assaig La fi del progressisme il¡¤lustrat. El debat natura/artifici en la pol¨ªtica (P¨°rtic), Ferran S¨¢ez Mateu fa una cosa poc habitual entre els intel¡¤lectuals p¨²blics de la nostra ¨¨poca: fila prim. Durant els anys setanta i vuitanta va tenir lloc, sobretot a Fran?a (per¨° no nom¨¦s), el primer moviment postmodern. Lyotard o Foucault en s¨®n potser els ep¨ªgons m¨¦s coneguts. Eren, sost¨¦ S¨¢ez, autors aguts i l¨²cids. El que tenim des de fa una quinzena d¡¯anys, en canvi, ¨¦s la par¨°dia d¡¯aquells autors.

Faig una videotrucada amb S¨¢ez, ¨¦s l¡¯hora del caf¨¨ del mat¨ª per a mi i l¡¯hora del caf¨¨ de la tarda per a ell. Disparo. Li pregunto si es pot interpretar la postmodernitat, la seriosa i la par¨°dica, com a nous cap¨ªtols de la contrail¡¤lustraci¨® tal com l¡¯entenia Isaiah Berlin, ¨¦s a dir, no com la negaci¨® del progressisme il¡¤lustrat, sin¨® com un intent ¨Dequivocat o no¨D de corregir algunes idees del progressisme il¡¤lustrat. S¨¢ez no sembla estar-ne gaire conven?ut.

¡°El que em plantejo b¨¤sicament al llibre ¨¦s si el paradigma de la idea d¡¯igualtat, que proposaven els ideals revolucionaris a finals del segle XVIII, ¨¦s compatible amb el paradigma de la difer¨¨ncia que planteja la postmodernitat. Al llibre miro de veure quines friccions est¨¤ provocant la contraposici¨® entre la igualtat i la difer¨¨ncia i fins a quin punt, sobretot, aquestes friccions resulten pol¨ªticament assumibles¡±.

Un dels eixos vertebradors del llibre ¨¦s el binomi natura vs. artifici. S¨¢ez diu que la contraposici¨® entre natura i artifici dels nostres dies ens ha dut a contradiccions o paradoxes insalvables. Li demano que en posi algun exemple. ¡°Nosaltres anem a la Vall de Bo¨ª a estiuejar. I quan hi ha una pluja d¡¯estels, que ¨¦s una cosa molt vistosa, jo normalment miro cap al cel. L¡¯¨²ltim any vaig observar que la gent no mirava al cel, la gent mirava a trav¨¦s d¡¯un m¨°bil. I ¨¦s que resulta que hi ha una aplicaci¨®, cosa que jo no sabia perqu¨¨ no tinc smartphone, tinc un Alcatel dels anys noranta que nom¨¦s serveix per parlar (jo visc en un m¨®n molt obsolescent), doncs resulta que hi ha una aplicaci¨® que si tu enfoques cap a un estel et diu el nom de l¡¯estel. Hi havia una mena de barrera, una mena d¡¯interfer¨¨ncia semi¨°tica, entre la pulsi¨® cap a la natura, una pulsi¨® molt forta, i a la vegada una tecnologia que feia que tot aix¨° ¨Di aqu¨ª torna la paraula¨D fos par¨°dic¡±.

Al seu parer, hi ha una tensi¨® cada vegada m¨¦s forta entre la idea segons la qual ¡°hem de ser cada cop m¨¦s naturals¡± i la invasi¨® tecnol¨°gica a qu¨¨ ens veiem sotmesos. S¨¢ez creu que al voltant d¡¯aquesta invasi¨® de la tecnologia ¡°s¡¯ha generat una mentalitat, no uns costums, sin¨® una mentalitat, en el sentit estricte de la paraula ¡®mentalitat¡¯, una cosa que t¨¦ un recorregut subterrani molt m¨¦s profund del que pot tenir per exemple una moda. Aix¨° ¨¦s una nova manera d¡¯entendre el m¨®n, de ser-hi, en la qual qu¨¨ ¨¦s natura i qu¨¨ ¨¦s artifici no queda gaire clar¡±. La idea de fons del llibre, conclou, ¨¦s que aquests exemples es poden ¡°projectar cap a d¡¯altres conceptes com la ra?a o el g¨¨nere, q¨¹estions amb les quals cal anar amb una certa cura, i si els projectes llavors te n¡¯adonar¨¤s que tot aix¨° grinyola¡±.

Una de les grans ironies de la hist¨°ria de les idees contempor¨¤nia ¨¦s que all¨° que avui ens arriba sobre l¡¯anomenada French Theory, dels anys setanta i vuitanta, ¨¦s la lectura que en fan les universitats d¡¯elit dels Estats Units. Qu¨¨ hi ha en l¡¯imaginari d¡¯aquestes microsocietats opulentes que fa que el que retornin al m¨®n despr¨¦s d¡¯haver llegit Foucault no tingui gaire a veure amb el que passava amb Foucault abans de ser llegit per les elits de l¡¯imperi? ¡°L¡¯any 90¡å, respon S¨¢ez, ¡°amb molts pocs mesos de difer¨¨ncia, es produeixen diversos fen¨°mens: Judith Butler publica Gender Trouble, l¡¯URSS es desintegra, la sida arriba al seu moment m¨¦s mort¨ªfer (sobretot als Estats Units ) i el FIS (Front Isl¨¤mic de Salvaci¨®) puja al poder a Alg¨¨ria. Hi ha un replantejament des de tres fronts diferents de qu¨¨ ¨¦s la identitat d¡¯Occident, sigui en un sentit ideol¨°gic, sigui en un sentit cultural/religi¨®s, sigui en un sentit de g¨¨nere. Aquesta ¨¦s una part de l¡¯explicaci¨®, particularment important als Estats Units, perqu¨¨ s¡¯est¨¤ estigmatitzant a un col¡¤lectiu, per partida doble o fins tot triple, que ¨¦s el col¡¤lectiu dels homosexuals. Tamb¨¦ trobar¨ªem determinades in¨¨rcies acad¨¨miques, com un cert exhauriment de la versi¨® m¨¦s pl¨²mbia de la filosofia anal¨ªtica. Hi ha molts factors que contribueixen que Foucault i la French Theory, curiosament la cosa m¨¦s continental del m¨®n, per emprar el vocabulari m¨¦s anglosax¨®, acabi sent la filosofia oficial de les universitat dels nois de casa bona dels Estats Units. ?s una cosa interessant en la mesura que ¨¦s extremament paradoxal¡±.

Li dic a S¨¢ez que el moviment postmodern dels anys setanta i vuitanta, i ara vaig m¨¦s enll¨¤ de la French Theory i penso tamb¨¦ per exemple en Richard Rorty, proposava, com a manera de relacionar-se amb el m¨®n, la ironia. Si es t¨¦ aix¨° en compte, potser no ens hauria de sorprendre tant que el pas subseg¨¹ent fos la par¨°dia, perqu¨¨, en l¡¯ordre i sobretot en el desordre de les coses, despr¨¦s de la ironia ve la par¨°dia. I la pregunta aleshores ¨¦s: Qu¨¨ pot venir despr¨¦s de la par¨°dia? S¨¢ez somriu: ¡°Despr¨¦s, com tu saps, ve l¡¯esperpent. La pregunta ¨¦s si aix¨° ¨¦s el que vindr¨¤ o si ¨¦s el que estem comen?ant a deglutir. Hi ha la ironia socr¨¤tica, que ¨¦s una cosa, hi ha la ironia de Chesterton, que n¡¯¨¦s una altra. Per¨° la ironia postmoderna ¨¦s posar cometes a les coses. Es parla d¡¯¡±objectivitat¡±, de ¡°realitat¡±, de ¡°democr¨¤cia¡±. Arriba un moment en qu¨¨ aix¨° s¡¯exhaureix. Jo per aix¨° no faig una impugnaci¨® a la postmodernitat, entre d¡¯altres coses perqu¨¨ un dels llibres m¨¦s il¡¤luminadors que he llegit mai, i a m¨¦s amb una capacitat de veure el futur, ¨¦s La condici¨® postmoderna de Lyotard, de l¡¯any 1979. O la primera obra de Vattimo. Aix¨° ¨¦s filosofia en el sentit m¨¦s noble de la paraula. Quan es comencen a afegir cometes a les cometes, ¨¦s quan entrem en una altra dimensi¨®. Primer tenim la ironia, despr¨¦s la par¨°dia i finalment l¡¯esperpent¡±. S¨¢ez evoca una conversa que va tenir amb Gianni Vattimo l¡¯any 2007 al CCCB: ¡°Va arriba un moment en qu¨¨ ell em va dir ¡®jo ara necessito consumir dosis homeop¨¤tiques de marxisme¡¯. La frase em va semblar molt enginyosa, i cont¨¦ no tant una recapitulaci¨® com una capitulaci¨®, ¨¦s a dir, ¡®aix¨° no ha anat com havia d¡¯anar, ens hem d¡¯agafar en algun lloc que sigui m¨¦s s¨°lid, etc¡¯. Ha arribat un moment en qu¨¨ davant de determinades situacions molt greus, com per exemple la invasi¨® d¡¯Ucra?na, la ironia, la par¨°dia i l¡¯esperpent ja no valen¡±.

Hi ha una nova manera d¡¯entendre el m¨®n, de ser-hi, en la qual qu¨¨ ¨¦s natura i qu¨¨ ¨¦s artifici no queda gaire clar

A La fi del progressisme il¡¤lustrat, S¨¢ez ret un breu homenatge a un llibre meravell¨®s de Susan Sontag, titulat La malaltia i les seves met¨¤fores. S¨¢ez diu que s¡¯ha interpretat err¨°niament el que sost¨¦ Sontag, perqu¨¨ ella afirma, en efecte, que la malaltia ¨¦s una met¨¤fora, per¨° el que mai diu ¨¦s que nom¨¦s sigui una met¨¤fora. ¡°S¨ª¡±, diu el S¨¢ez transoce¨¤nic amb una punta de mal¨ªcia, ¡°¨¦s un petit detallet¡±. Aquest passatge sobre Sontag em va fer pensar en una cosa que est¨¤ latent al llarg del llibre de S¨¢ez i que t¨¦ a veure amb la sobreinterpretaci¨® que s¡¯ha fet de les teories performatives del llenguatge. El que S¨¢ez anomena postmodernitat par¨°dica ha cregut que, del fet que hi hagi paraules que tinguin poder performatiu, se¡¯n deriva que totes les paraules tenen poder performatiu. S¡¯ha acabat caient en la idea que nom¨¦s el llenguatge crea realitat. Trobo que ¨¦s un error filos¨°fic flagrant. Per¨° aqu¨ª hi ha un cul-de-sac. Perqu¨¨ l¡¯¨²nica manera que tenim per conv¨¨ncer la gent que ¨¦s fals que qualsevol paraula cre? realitat ¨¦s a trav¨¦s de les paraules, a trav¨¦s del llenguatge. Llavors se t¡¯acusa ¨D¨¦s nom¨¦s una manera hiperb¨°lica de parlar¨D d¡¯intentar crear realitat tot dient que no est¨¤s creant realitat. S¨¢ez assenteix: ¡°La idea desbocada de performativitat no porta a absolutament enlloc, no ¨¦s el cam¨ª¡±. I aqu¨ª ¨¦s on veig clar que S¨¢ez no fa una esmena a la totalitat: creu que Butler t¨¦ el gran m¨¨rit de fer-se les preguntes filos¨°ficament decisives, per¨° la resposta que proporciona ¨¦s par¨°dica.

Passem a parlar de la reacci¨® cultural i social contra la postmodernitat par¨°dica. Al meu parer, li dic a S¨¢ez, la reacci¨® hegem¨°nica contra la postmodernitat sembla estar contaminada per una nost¨¤lgia conservadora molt artificial, com una mena d¡¯extensi¨® de la confusi¨®, sobre la qual S¨¢ez ens alerta, entre natura i artifici, per¨° ara en una versi¨® extremament conservadora. Hi ha una imatge que jo invoco tot sovint i que crec que resumeix b¨¦ aquesta reacci¨®. A Sch?nbrunn, la finca vienesa on estiuejaven els Habsburg, hi ha uns palaus romans que van ser constru?ts a la darrera ¨¨poca del romanticisme. La peculiaritat ¨¦s que aquests palaus eren constru?ts directament en runes. L¡¯exercici, per tant, consistia a construir runes que ens recordessin un passat glori¨®s. Ho trobo una expressi¨® de nost¨¤lgia artificial transparent. La meva impressi¨® ¨¦s que la reacci¨® hegem¨°nica contra la postmodernitat par¨°dica pateix d¡¯aquesta mateixa nost¨¤lgia artificial i, per tant, par¨°dica. Potser l¡¯exemple m¨¦s clar ¨¦s certa reivindicaci¨® de la fam¨ªlia tradicional que ja fa temps que no existeix. S¨¢ez mou la c¨¤mera de l¡¯ordinador i l¡¯enfoca cap a un armari amb portes de vidre transparent. ¡°En aquest armari que veus hi tinc uns quants violins. Ara mateix gaireb¨¦ cap luthier construeix els violins impol¡¤luts, sin¨® que els antiguitza, ¨¦s a dir, la gent compra un viol¨ª i tamb¨¦ la p¨¤tina d¡¯un pas del temps imaginat. Hi ha un aire du temps en qu¨¨ la decad¨¨ncia ¨¦s concebuda com una cosa interessant¡±. Per¨° a S¨¢ez li ha cridat l¡¯atenci¨® el que he dit sobre la fam¨ªlia i no sembla coincidir-hi del tot: ¡°A La derrota d¡¯Occident, Emmanuel Todd diu que s¡¯ha format un bloc del qual formen part la Xina, R¨²ssia, l¡¯?frica negra i el m¨®n ¨¤rab, que no tenen res en com¨² des del punt de vista ideol¨°gic o econ¨°mic per¨° que defensen una determinada forma de fam¨ªlia que no ¨¦s la imperant a Europa. A aquest bloc, no ho oblidem, s¡¯hi acaba d¡¯afegir un altre pa¨ªs, els Estats Units. El triomf de Trump es pot analitzar de moltes maneres, per¨° una d¡¯elles ¨¦s aquesta. Per tant, algunes coses que es poden donar per mortes i enterrades des d¡¯Europa, en altres llocs del m¨®n, que ¨Dtamb¨¦ ¨¦s un detallet¨D s¨®n la majoria en termes demogr¨¤fics i geogr¨¤fics, no ho veuen aix¨ª. A l¡¯hora de parlar d¡¯obsolesc¨¨ncia cal vigilar una mica, perqu¨¨ potser ¨¦s Europa la que va contra direcci¨®. Ni ho afirmo ni ho desmenteixo, per¨° el m¨®n no va per aqu¨ª¡±.

Al llibre, S¨¢ez hi fa una genealogia de l¡¯esc¨¤ndol. Des de fa un temps, li confesso, crec que la cultura de l¡¯esc¨¤ndol s¡¯ha imposat com la manera hegem¨°nica de vehicular conflictes socials a la gran conversa p¨²blica i ha arraconat les pol¨¨miques. Qu¨¨ ha passat, li pregunto, per tal que les pol¨¨miques hagin estat substitu?des per l¡¯esc¨¤ndol? ¡°Una pol¨¨mica¡±, contesta el fil¨°sof lleidat¨¤, ¡°ha de tenir un recorregut perqu¨¨ implica un intercanvi dial¨°gic. Pensem en el cas Dreyfuss. De vegades s¡¯oblida que el cas Dreyfuss va durar gaireb¨¦ dotze anys. En aquest cas va haver-hi una mena de centrifugaci¨® de la q¨¹esti¨® sobre si els francesos eren antisemites. I despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, tamb¨¦ a Fran?a, hi ha hagut successives onades de pol¨¨miques, que no d¡¯esc¨¤ndols, amb una certa profunditat sobre si Fran?a va guanyar o va perdre la Segona Guerra Mundial¡±. Qu¨¨ ha passat, doncs, en aquest imp¨¤s? ¡°L¡¯esc¨¤ndol s¡¯ha imposat perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s digerible a trav¨¦s de la superf¨ªcie de les coses, altrament dit pantalla, ¨¦s a dir, ¨¦s molt dif¨ªcil mantenir una discussi¨® m¨ªnimament substancial a c¨°pia d¡¯intercanvi de tuits. Una pol¨¨mica requereix una certa serenitat i, com a m¨ªnim, interpretar que la persona que tens al davant t¨¦ la capacitat adequada perqu¨¨ et pugui respondre alguna cosa encara que a tu no t¡¯agradi¡±. L¡¯esc¨¤ndol, diu, funciona d¡¯una altra manera: ¡°?s trencar plats i fer molt soroll des d¡¯una perspectiva que normalment no ¨¦s respectuosa. L¡¯adversari dial¨¨ctic ¨¦s una cosa que no t¨¦ ra¨®¡±.

Per acabar aquesta conversa a trav¨¦s de les pantalles, S¨¢ez connecta la cultura de l¡¯esc¨¤ndol amb el paper que juguen les identitats en la nostra ¨¨poca: ¡°Tamb¨¦ cal esmentar l¡¯esc¨¤ndol com a portador d¡¯identitat. Si jo ara dic un disbarat, la resta de la meva vida jo seria la persona que va dir aquell disbarat. Encara que es tracti d¡¯una cosa que s¡¯ha dit err¨°niament o per casualitat. L¡¯esc¨¤ndol, a trav¨¦s de les xarxes socials, atorga una identitat. A m¨¦s, curiosament, es tracta d¡¯una identitat duradora en un ¨¤mbit ef¨ªmer¡±.

I aix¨ª, amb S¨¢ez tocant el moll de l¡¯os ¨Dla paradoxa del nostre temps ¨¦s que les nostres identitats s¨®n fruits caducs i alhora perennes¨D, ho deixem.

La fi del progressisme il¡¤lustrat

Ferran S¨¢ez Mateu
P¨°rtic
216 p¨¤gines. 18,90 euros