El mestre ignorant, a La Merc¨¨ de Girona

El curs ha acabat i l¡¯Escola Municipal d¡¯Art de Girona ha reunit els seus professors ¡ªtots artistes de reconeguda traject¨°ria¡ª en una mostra col¡¤lectiva, El mestre ignorant, al voltant de l¡¯obra Le Ma?tre ignorant del fil¨°sof franc¨¨s Jaques Ranci¨¨re. La podreu veure al primer pis del Centre Cultural La Merc¨¨ fins al 31 de juliol.

A Le Ma?tre ignorant, Ranci¨¨re ens refresca les idees de Jacotot, pensador franc¨¨s que proposava un plantejament radical i displicent per a l¡¯Europa erudita del XIX. Com? Ensenyant franc¨¨s sense impartir cap lli?¨®, per exemple. O dient que es pot ser autodidacte sense mestre explicador, o que un pare de fam¨ªlia pobre i ignorant pot ser l¡¯instructor ideal del seu fill. Una mai¨¨utica remasteritzada. Un rebentar la jerarquia de les intel¡¤lig¨¨ncies que se suposava ¡ªi encara se suposa¡ª que porten a la igualtat. L¡¯emancipaci¨®, en aquest sentit, tamb¨¦ ¨¦s el fil conductor del discurs de Ranci¨¨re. L¡¯emancipaci¨® entesa com a desenvolupament de les capacitats de qualsevol. Ell diu que hi s¨®n i, per tant, tots som iguals en la nostra potencialitat. Haurem de llegir m¨¦s Ranci¨¨re per veure en qu¨¨ s¡¯equivoca.

O no. Tamb¨¦ pot ser que com a bon mestre ens esperoni, comen?ant per mostrar els topalls de l¡¯enteniment. Ho afina Eudald Camps, cr¨ªtic d¡¯art i comissari de la mostra: ¡°La ignor¨¤ncia de qu¨¨ ens parla no ¨¦s una ignor¨¤ncia qualsevol, sin¨® que es tractaria (...) d¡¯una actitud conscient enfront de la realitat i els l¨ªmits de l¡¯epistemologia¡±. La docta ignor¨¤ncia socr¨¤tica. La sospita sobre el llenguatge, la transmissi¨® de coneixement i el muntatge del sistema educatiu que van posar en pr¨¤ctica tants altres mestres ¡°ignorants¡± que van ensenyar-nos a procurar aprendre (i desaprendre!) per nosaltres mateixos. Temptativament i sempre de manera provisional. No he pogut sortir de la Merc¨¨ sense tenir un pensament per Terricabras i Pag¨¨s Jord¨¤. No he pogut sortir-ne sense cantussejar The Wall, de Pink Floyd.

Finalment, l¡¯exposici¨® ¨¦s una reflexi¨® sobre el proc¨¦s d¡¯ensenyament i aprenentatge. Les obres que hi veureu aborden temes com la democratitzaci¨® del coneixement, la import¨¤ncia de l¡¯autonomia dels alumnes i el paper transformador de l¡¯educaci¨® art¨ªstica. Un exemple: Alfabet per analfabets, de Clara Oliveras, ¨¦s un casc amb dues llargues orelles d¡¯ase que conviden a ser emprovades tot fent-nos sentir com un denigrat alumne de l¡¯antigor. Un enregistrament sona des de dins. Diu A, ase; B, burro; C, cap de suro; D, dr¨°pol (i aix¨ª anar fent fins a la devastaci¨® de la Z, de zero a l¡¯esquerra). Els improperis us faran continuar la visita amb un somriure (espin¨®s, ¨¦s del que es tracta). Tot seguit trobareu, en la fonda obra de Manel Bayo, un sospir immanent; en la de Cesc Pujol, un enjogassament amb la curiositat imparable; en la de l¡¯Imma Vi?als, l¡¯evid¨¨ncia del proc¨¦s creatiu com a humil plasmaci¨® del cam¨ª de l¡¯art, de l¡¯educaci¨® en art. I paro d¡¯explicar-vos coses que no s¨¦ si s¨¦, que no soc pas un mestre, jo!