Bad Gyal, la princesa del poble

A finals dels noranta, la princesa del poble era Bel¨¦n Esteban: una noia de barri qualsevol, an¨°nima, que s¡¯havia emparellat amb el torero Jesul¨ªn de Ubrique. El seu carisma i dots comunicatius la van introduir r¨¤pidament a l¡¯univers televisiu, on ha fet una carrera espectacular i ha acabat esdevenint una figura ic¨°nica en l¡¯imaginari espanyol. L¡¯¨¨xit del fenomen? Que una gran massa de poblaci¨® s¡¯identificava amb el seu car¨¤cter espontani, incorrecte i de classe obrera. Avui, per a ?la gent jove ¡ªb¨¦, per a un ventall que os?cil¡¤la entre l¡¯adolesc¨¨ncia i els trenta i ?pocs¡ª,? ¨¦s Bad Gyal: una cantant de 27 anys de Vilassar de Mar que cada dia s¡¯aixecava a les sis del mat¨ª per anar a treballar al forn de la cantonada i que ha lluitat per fer valer el seu projecte musical fins a fer-lo conegut arreu del m¨®n.

En el marc del festival In-edit, es va estrenar La joia, un documental de David Camarero basat en les dificultats de l¡¯artista per llan?ar el seu ¨¤lbum debut, de t¨ªtol hom¨°nim. Un retard de m¨¦s de dos anys causat per contratemps burocr¨¤tics i d¡¯ind¨²stria, que sotmet la compositora a episodis de nerviosisme, impaci¨¨ncia i tensi¨® mentre la seva comunitat de fans el reclama desesperadament i no en t¨¦ prou amb les seves desenes de senzills i col¡¤laboracions llan?ades pr¨¨via?ment. Les escenes de contractes que no arriben i de trucades que la pressionen per complir amb els deadlines s¡¯alternen amb les de concerts multitudinaris, l¡¯assist¨¨ncia a les fashion weeks de Par¨ªs i Mil¨¤ o l¡¯entrega del premi a Talent Jove Internacio?nal per part dels Reis. Davant d¡¯aquest estil de vida ostent¨®s i una agenda atape?da per una promoci¨® desbordant, la resposta d¡¯Alba Farelo ¡ªen el llargmetratge tota l¡¯estona ¨¦s l¡¯Alba, la de sempre, la que s¡¯envolta d¡¯un equip format per amistats properes¡ª ¨¦s senzilla: ella nom¨¦s vol anar al camp, bullir una patata i fumar-se un porro. ?s a dir, la d¡¯una ociositat que podria ser la nostra, aquells que tenim una quotidianitat molt menys glamurosa.

En els ¨²ltims anys, en qu¨¨ la hipervigil¨¤ncia de les celebritats s¡¯ha exacerbat notablement a causa dels nous formats, podem percebre com la figura de l¡¯artista que desperta simpatia ha canviat. Hem deixat d¡¯estimar l¡¯individu amable, obligat a posar bona cara en tots els photocalls i controlat fins a l¡¯¨²ltim al¨¨ per les multinacionals: avui dia, s¡¯idolatra qui mostra les esquerdes del propi car¨¤cter, qui s¡¯emprenya quan les coses no li surten com vol, qui t¨¦ respostes descarades. Preferim el fam¨®s menys perfecte abans que aquell que brilla en totes les seves facetes, i per aix¨° Bad Gyal guanya devots quan en una pantalla immensa se¡¯ns mostra com condueix, temer¨¤ria, el cotxe que pilota en un dels seus video?clips, el complex que carrega amb les cames o com es considera en falta d¡¯all¨° que ¨¦s precisament la seva ra¨® de ser, quan en el minut u del film confessa entre rialles que ¡°soy cantante de mentira, de caja de cigarrillos Camel¡±.

A l¡¯assaig Esto no es m¨²sica (Galaxia Gutenberg), el fil¨°sof Jose Luis Pardo assenyala a trav¨¦s d¡¯un ampli quadre cronol¨°gic com la m¨²sica ha deixat de ser l¡¯experi¨¨ncia transcendent i m¨ªstica que suposava fins a la meitat del segle XX, en detriment de les din¨¤miques d¡¯un mainstream que desplacen l¡¯inter¨¨s i la qualitat de l¡¯obra en q¨¹esti¨®. La joia i la manera d¡¯aproximar-nos als artistes i cantants de la nostra ¨¨poca s¨®n la constataci¨® que el defecte ¨¦s la nova sacralitat. I que posar la cara i no la veu ¨¦s el que marca el preu del diamant.