Les millors exposicions de l¡¯any: Les dones als museus i altres artistes consagrats
De Suzanne Valadon, Agn¨¨s Varda i Mari Chord¨¤ a Henri Cartier-Bresson, Miquel Barcel¨® i Mir¨® amb Matisse
Suzanne Valadon. Una epopeia moderna
MNAC
Si alguna cosa de profit hem apr¨¨s enguany ¨¦s que va existir una artista que es deia Suzanne Valadon (1862-1938), amb una vida digna d¡¯una epopeia, com tan b¨¦ recollia el t¨ªtol de la retrospectiva que va dedicar-li el MNAC. D¡¯entrada, el nom d¡¯aquesta model francesa reconvertida a pintora no era un reclam per al gran p¨²blic, per¨° descobrir-la era estimar-la. I estimar ¨¦s compartir, d¡¯aqu¨ª que Valadon es convert¨ªs en un petit fenomen estiuenc, d¡¯aquells que floreixen amb el boca-orella. L¡¯exposici¨® arrencava a finals del segle XIX i continua?va en les primeres d¨¨cades del segle XX en un mateix escenari: Montmatre. La baula que unia aquests dos mons efervescents ¡ªel del modernisme i el de les avantguardes¡ª era Valadon. En la primera etapa podies resseguir la seva petjada com a model: protagonitza un cartell publicitari de Miquel Utrillo; Erik Satie la dibuixa sobre paper musical; posa per a l¡¯escultura Madeleine I de Henri Matisse... La segona etapa estava dedicada a la seva eclosi¨® com a artista. Tot i no adscriure¡¯s a cap corrent en particular, l¡¯obra de Valadon ¨¦s figurativa, de colors vibrants i siluetes delineades on podien intuir-se les influ¨¨n?cies de tots aquells que van creuar-se en el seu cam¨ª: Renoir, Degas, Toulouse-Lautrec, C¨¦zanne... Tot i que els seus retrats de l¡¯alta societat parisenca estaven molt ben considerats, tenia una m¨¤ especial per al nu femen¨ª. A difer¨¨ncia de moltes dones artistes, Valadon va gaudir del seu ¨¨xit comercial en vida, per¨° despr¨¦s de la seva mort el seu nom va anar evaporant-se fins a convertir-se simplement en la mare del pintor Maurice Utrillo. Fins ara, perqu¨¨ gr¨¤cies a aquesta exposici¨® ha tornat per la porta gran.
Potser a algun lector o lectora se li va escapar Valadon. S¨®n coses que passen, no s¡¯arriba a tot. Per¨° us proposem un pla B: encara esteu a temps de descobrir una altra vida digna d¡¯una epopeia. Es diu Mari Chord¨¤ (1942) i l¡¯etiqueta d¡¯artista es queda curta per a una dona polifac¨¨tica: pintora, escriptora, poetessa, defensora del catal¨¤ i un referent de l¡¯activisme feminista i la visibilitzaci¨® de l¡¯amor l¨¨sbic. Tamb¨¦ mare i supervivent de viol¨¨ncia dom¨¨stica. I ¨¦s que en la traject¨°ria d¡¯aquesta artista nascuda a Amposta, all¨° personal no pot deslligar-se d¡¯all¨° pol¨ªtic. Tampoc de la seva manera d¡¯entendre l¡¯art. Per aix¨° el nom de la retrospectiva que li dedica el Macba i que podeu visitar fins al 12 de gener no pot ser m¨¦s encertat: Mari Chord¨¤... i moltes altres coses, una ambiciosa retrospectiva que es va poder veure abans al Museu d¡¯Art Modern de Tarragona. Encara esteu a temps de descobrir-les.
Henri Cartier Bresson. Watch!, Watch!, Watch!
Kbr Fundaci¨® Mapfre. Fins al 26 de gener de 2025
A difer¨¨ncia de Suzanne Valadon, l¡¯exposici¨® dedicada a Henri Car?tier-Bresson (1908-2004) ja tenia un reclam per se: el nom d¡¯un dels fot¨°grafs m¨¦s importants del segle XX. Aix¨° explica que un mat¨ª qualsevol de finals d¡¯octubre la sala de la KBr Fundaci¨® Mapfre que acollia Watch! Watch! Watch! estigu¨¦s plena. Al llarg d¡¯una carrera de m¨¦s de cinc d¨¨cades, Cartier-Bresson va escodrinyar el m¨®n i les seves circumst¨¤ncies des d¡¯un punt de vista heterodox: tant li valien dues prostitutes de Ciutat de M¨¨xic com la coronaci¨® del rei Jordi VI a Londres. Gran apassionat de la pintura, la influ¨¨ncia del moviment surrealista i una c¨¤mera Leica el van convertir en un fot¨°graf de la quotidianitat, en un fotoperiodista que cobria els esdeveniments mundials per a les cap?aleres m¨¦s prestigioses i en un retratista meticul¨®s. El 1947 el ?MoMA de Nova York ja li havia dedicat una retrospectiva, i el mateix any va cofundar l¡¯ag¨¨ncia de fotografia Magnum.
¡°Observar, observar, observar. Comprenc el m¨®n a trav¨¦s dels ulls¡±, va deixar escrit el 1963. D¡¯aquesta cita es va manllevar el t¨ªtol d¡¯una exposici¨® que fins al 26 de gener us permetr¨¤ gaudir d¡¯una acurada selecci¨® d¡¯instant¨¤nies que recorren gran part de la hist¨°ria del segle XX sota la mirada tan pict¨°rica i enginyosa de Cartier-Bresson. Uns instants decisius tan vius que quan els recordeu dies m¨¦s tard potser se us apareixeran en color. I aix¨° diu molt, molt¨ªssim, de qui sempre va disparar en blanc i negre.
Agn¨¨s Varda. Fotografiar, filmar, reciclar
CCCB
A princips d¡¯estiu va aterrar al CCCB una versi¨® estesa de Viva Varda!, la retrospectiva que la Cin¨¦mathique de Par¨ªs va dedicar la tardor passada a la cineasta belga Agn¨¨s Varda (1928-2019) i que aqu¨ª es va rebatejar com a Agn¨¨s Varda. Fotografiar, filmar, reciclar. La videoinstal¡¤laci¨® Vora del mar (2009) era la porta d¡¯entrada a un univers farcit de fotografies i retrats, cartes i records, a m¨¦s d¡¯un apartat on es tractava la connexi¨® de Varda amb Catalunya (va retratar Dal¨ª i Barcel¨® la va pintar). Durant el recorregut, podies aturar-te a veure curts i fragments de pel¡¤l¨ªcules i aix¨ª prendre consci¨¨ncia de la seva revoluci¨® est¨¨tica i narrativa, a mig cam¨ª entre el documental i la ficci¨®. Varda ja va surfejar la Nouvelle Vague abans que Truffaut i companyia se n¡¯emportessin tots els m¨¨rits. Tamb¨¦ va ser pionera a trencar el rol dels personatges femenins. En tota la seva obra es copsa la influ¨¨ncia de la hist¨°ria de l¡¯art, el teatre i la literatura. Per¨° sobretot, aquell inter¨¨s genu¨ª per les persones an¨°nimes i per all¨° que passava als marges de la societat. Varda observava, jugava amb l¡¯atzar, creava, experimentava, compartia, desitjava i sempre es va mantindre fidel als seus principis, com quan defensava el dret a l¡¯avortament o no es doblegava a les exig¨¨ncies de Hollywood. Si us la vau perdre, sempre us quedar¨¤ la Filmoteca de Catalunya i el magn¨ªfic assaig Agn¨¨s Varda. Espigoladora de realitats i somnis (Ela Geminada, 2024), de la cr¨ªtica cinematogr¨¤fica Imma Merino.
Miquel Barcel¨®. Tots som grecs
Fundaci¨® Catalunya La Pedrera
Entre les moltes virtuts de Tots som grecs, l¡¯exposici¨® que va centrar-se en la producci¨® cer¨¤mica de Miquel Barcel¨®, se¡¯n pot destacar una: va permetre els visitants despullar l¡¯¨¤nima de l¡¯artista mallorqu¨ª i resseguir-lo a trav¨¦s de tres d¨¨cades de pr¨¤ctica cer¨¤mica, que a la vegada mostrava la seva evoluci¨® formal i estil¨ªstica. En sortir de la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera, ja sabies de qu¨¨ estava fet alg¨² tan poli¨¨dric com Barcel¨®: d¡¯¨¤nima maliana, de crani animal i hum¨¤, de m¨¤scara foradada. Tamb¨¦ era un multiplicador de pans i de peixos catedralicis: congres, rajades i esc¨®rpores que s¡¯escapen del seu h¨¤bitat natural i es converteixen en un collage cer¨¤mic; un conversador f¨¨rtil ¡ªAntoni Gaud¨ª en donaria fe¡ª i un ballar¨ª perform¨¤tic de Paso Doble, de la m¨¤ del core¨°graf Josef Nadj. Per¨° aix¨° no acabava aqu¨ª: tamb¨¦ era mapamundi, lava del Vesuvi, cabres, culs de cavall, bous de mar, ganivets, roses, coralls carbonitzats i una col¡¤lecci¨® de quaderns de viatge fascinant. Pel que fa als darrers temps, descobries que Barcel¨® era explosi¨® de color i creador de t¨°tems, unes escultures que fa en totxos de gran format que piquen l¡¯ullet a la serp asteca, al drac xin¨¨s i, ¨¦s clar, al capitell j¨°nic. Potser perqu¨¨ tots som grecs, l¡¯excusa perfecta per escodrinyar-lo a c¨¤mera lenta i des de l¡¯angle del fang.
Mir¨®Matisse. M¨¦s enll¨¤ de les imatges
Fundaci¨® Joan Mir¨®. Fins al 9 de febrer de 2025
Les exposicions consagrades a grans artistes, com Cartier-Bresson o Barcel¨®, funcionen gaireb¨¦ b¨¦ soles. Aix¨ª que l¡¯atracci¨® que poden provocar dos cognoms tan il¡¤lustres com Mir¨® i Matisse anant de bracet est¨¤ m¨¦s que descomptada. I la prova ¨¦s la quantitat de gent que va anar a la Fundaci¨® Mir¨® el darrer cap de setmana d¡¯octubre, coincidint amb la inauguraci¨® de Mir¨®Matisse. M¨¦s enll¨¤ de les imatges, una exposici¨® comissariada per l¡¯historiador de l¡¯art R¨¦mi Labrusse. La hist¨°ria diu que el 1936 els pintors Joan Mir¨® i Henri Matisse es van fotografiar junts al caf¨¨ Les Deux Magots de Par¨ªs. Eren de dues generacions diferents, fins i tot els seus estils eren diferents, per¨° aix¨° no va impedir que un surrealista catal¨¤ i un fauvista franc¨¨s s¡¯admiressin m¨²tuament. Una admiraci¨® que tamb¨¦ va acabar influint en les seves respectives obres segons defensa Labrusse, i que ¨¦s la tesi d¡¯una exposici¨® que explica com es va travar aquesta relaci¨® d¡¯amistat i com la concepci¨® tan trencadora que Mir¨® i Matisse tenien de l¡¯art els va acabar unint m¨¦s del que podria semblar a primera vista.