Un dia foll amb el ganivet de Barcel¨®

Podria ser un dia qualsevol a la teulera de Vilafranca de Bonany, aturada en el temps si no fos pels pl¨¤stics blaus que tapen algunes peces. El fang t¨¦ el mal costum d¡¯assecar-se r¨¤pid. Nom¨¦s si el protegeixes b¨¦ mant¨¦ aquella duresa de cuir tan desitjable. Els airpods que porta Miquel Barcel¨® mentre coltelleja una pe?a delaten que les imatges enregistrades per Josep Maria Civit en el seu taller mallorqu¨ª s¨®n d¡¯ara. ?s un delit veure com observa la pe?a just abans de marcar-li l¡¯epidermis. Ras, ras, ras. Un altre dia foll amb el ganivet, que diria ell. Per¨° tamb¨¦ podria ser una massa de fusta, un punx¨® o qualsevol altra eina que l¡¯artista ¡ªen un d¨¦tournement infinit¡ª s¡¯hagi empescat per modelar el fang, una mat¨¨ria tan viva que ni neix ni mor. Nom¨¦s es transforma i tamb¨¦ et transforma. Diu Barcel¨® que de jove no estava interessat en la cer¨¤mica. Tres d¨¨cades m¨¦s tard no la pot separar de la pintura. La cer¨¤mica ¨¦s pintura amplificada, ¨¦s la mare de la pintura, ¨¦s la versi¨® extrema de la pintura. Tot per culpa del vent, diu el relat oficial. Per¨° ell sap que el vent nom¨¦s era l¡¯excusa.

Dos mesos a l¡¯any, l¡¯harmattan assota Mali. ?s un vent c¨¤lid i violent que aixeca molta pols. Tanta, que pintar un quadre es converteix en una odissea. Aix¨° passa ara i tamb¨¦ passava llavors, a mitjan anys noranta, quan Barcel¨® va mudar-se al ?pa¨ªs dels dogons. De l¡¯impediment de pintar en va fer un salt al buit. Les dones de l¡¯aldea van ensenyar-li a fer fang ¡ªuna mescla d¡¯argila, excrements d¡¯animals i palla¡ª, despr¨¦s a modelar-lo i, finalment, a coure¡¯l. Amb aquella t¨¨cnica mil¡¤len¨¤ria, elles feien gerres utilit¨¤ries i ell va comen?ar a explorar els l¨ªmits de la mat¨¨ria. D¡¯aqu¨ª van sorgir les seves primeres peces: d¡¯aparen?a r¨²stica, cuites en foc de llenya a baixa temperatura, despullades de color a excepci¨® de l¡¯¨°xid vermell i el mangan¨¨s que regala la natura. Una d¡¯aquestes peces representa un crani ¡ªque tamb¨¦ ¨¦s un autoretrat¡ª, i ¨¦s una de les que obre el recorregut de Tots som grecs, una retrospectiva centrada en la cer¨¤mica de Barcel¨® que s¡¯acaba d¡¯inaugurar a la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera i que, com els tentacles d¡¯un pop, s¡¯expandir¨¤ per la ciutat a trav¨¦s d¡¯un programa d¡¯activitats culturals.

Qu¨¨ se sent en saltar des d¡¯un penya-segat? Barcel¨® fa servir aquesta met¨¤fora per parlar del seu proc¨¦s creatiu. No sap mai qu¨¨ passar¨¤ en arribar a l¡¯aigua, li agrada sentir aquest risc, confiar en la intu?ci¨® i donar marge a l¡¯error. Explica que, quan pinta, ho fa en horitzontal, amb el llen? a terra perqu¨¨ aix¨° li permet entrar i sortir del quadre. Bussejar-hi a pulm¨®, com quan se submergeix al mar amb el cintur¨® de ploms a esperar que passin coses. Potser d¡¯aqu¨ª brolla la seva fascinaci¨® pel m¨®n submar¨ª. Amb la cer¨¤mica practica un di¨¤leg similar. A vegades parteix d¡¯una forma, ja sigui una gerra o un plat, a vegades d¡¯una planxa o d¡¯un pil¨® de fang. Aqu¨ª no hi ha br¨²ixola, no hi ha mapa. Nom¨¦s hi ha eines per gratar, foradar, doblegar, marcar, deformar, estrangular... Amb les mans penetra dins les peces i tamb¨¦ hi busseja. De vegades a car¨ªcies; de vegades a cops de puny. Despr¨¦s de tants anys embrutant-se les mans, ja sap que la cer¨¤mica ¨¦s un receptor de mem¨°ria i un mirall que no t¡¯enganya. All¨° que veus ¨¦s all¨° que ets, all¨° que sents. Fer cer¨¤mica ¨¦s un ball cos a cos amb tu mateix.

I qu¨¨ ¨¦s Barcel¨®? Les seves peces parlen per ell, per aix¨° ¨¦s f¨¤cil resseguir-lo a trav¨¦s de tres d¨¨cades de pr¨¤ctica cer¨¤mica per diferents geografies, que a m¨¦s a m¨¦s constaten la seva evoluci¨® formal i estil¨ªstica. Barcel¨® ¨¦s ¨¤nima maliana, ¨¦s crani animal i hum¨¤, ¨¦s m¨¤scara foradada, ¨¦s tractar la seva pr¨°pia psoriasi amb una indifer¨¨ncia que es transforma en rever¨¨ncia davant d¡¯un pop, el seu animal fetitxe. Tamb¨¦ ¨¦s un multiplicador de pans i de peixos catedralicis: congres, rajades i esc¨®rpores que s¡¯escapen del seu h¨¤bitat. Benvingut, collage cer¨¤mic. Barcel¨® ¨¦s un conversador f¨¨rtil ¡ªGaud¨ª en donaria fe¡ª i un perform¨¤tic ballar¨ª de Paso Doble de la m¨¤ del core¨°graf Josef Nadj. Tamb¨¦ ¨¦s mapamundi, lava del Vesuvi, cabres, culs de cavall, bous de mar, ganivets, roses, coralls carbonitzats i una col¡¤lecci¨® de quaderns de viatge fascinant. En els darrers temps, Barcel¨® tamb¨¦ ¨¦s explosi¨® de color i creador de t¨°tems, unes escultures fetes en totxos de gran format que piquen l¡¯ullet a la serp azteca, al drac xin¨¨s i, per descomptat, al capitell j¨°nic. Potser perqu¨¨ tots som grecs, l¡¯excusa perfecta per despullar l¡¯artista i l¡¯home a c¨¤mera lenta.