Suzanne Valadon, l¡¯amazona que volia ser pintora

Tu, que poses nua per als vells, t¡¯hauries de dir Suzanne. Toulouse-Lautrec pensava en la hist¨°ria b¨ªblica que va retratar Rubens quan va amollar aquestes paraules a la seva model. Marie-Cl¨¦mentine Valadon nom¨¦s tenia 15 anys i ja es despullava per als pintors de Montmartre. Abans havia fet d¡¯acr¨°bata de circ, per¨° una mala caiguda li va impedir continuar. La seva bellesa i desimboltura li van obrir altres portes i va convertir-se en una de les models preferides dels artistes del Par¨ªs de finals del segle XIX. Va posar set anys per a Puvis de Chavanne. Tamb¨¦ per a Renoir, que la va immortalitzar a Ball a la ciutat (1883), Steinlen, Bartholom¨¦, Forain, Hynais... Per¨° la jove Suzanne no es conformava amb ser un objecte. Tamb¨¦ volia ser subjecte i va aprofitar aquella posici¨® privilegiada ¡ªentrar a l¡¯estudi dels pintors i poder observar durant hores com treballaven¡ª per formar-se com a artista.

Quan Toulouse-Lautrec va veure uns dibuixos seus, va ensumar el talent i va escriure una carta al seu col¡¤lega Degas, el qual va acollir-la al seu estudi, li va ensenyar a gravar, li va posar el malnom de ¡°la terrible Maria¡± pel seu car¨¤cter fort i es va acabar convertint en un bon amic i en col¡¤leccionista de la seva obra. El tr¨¤nsit de model a artista no va ser f¨¤cil, i menys en aquell entorn tan mascul¨ª. Per¨° Toulouse-Lautrec va posar-hi un gra de sorra amb Retrat de Suzanne Valadon, pintora (1885). Dos anys abans, ella ja havia estrenat carrera amb un autoretrat, tot i que conviuria encara m¨¦s temps amb el modelatge. En aquell moment acabava de trencar una relaci¨® amb Miquel Utrillo ¡ªdel cercle de pintors catalans a Par¨ªs i amic ¨ªntim de Ramon Casas i Santiago Rusi?ol¡ª, havia sigut mare i tamb¨¦ havia tingut un idil¡¤li breu i convuls amb Erik Satie. Finalment, el 1896 es va casar amb l¡¯agent de borsa Paul Mousis, va publicar els seus primers gravats i va exposar a l¡¯estranger. A les portes del canvi de segle, la vida de Valadon ¡ªque nom¨¦s tenia 35 anys¡ª ja era digna d¡¯una epopeia. I aix¨° que encara no havien repercutit en ella els problemes de salut del seu fill ni s¡¯havia casat amb Andr¨¦ Utter, un jove pintor que tenia vint anys menys que ella.

Una dona lliure

La retrospectiva de l¡¯artista francesa que acull el MNAC no podia ser m¨¦s eloq¨¹ent: Suzanne Valadon. Una epo?peia moderna. Una fant¨¤stica aventura que arrenca a finals del segle XIX i continua en les primeres d¨¨cades del segle XX en un mateix escenari: Montmartre. La baula que uneix aquests dos mons efervescents ¡ªel del modernisme i el de les avantguardes¡ª ¨¦s una dona lliure com una amazona que volia ser pintora. L¡¯exposici¨® s¡¯ha concebut com un metaretrat de Valadon: permet resseguir la seva petjada com a model ¡ªprotagonitza un cartell publicitari d¡¯Utrillo; Satie la dibuixa sobre paper musical, posa per a l¡¯escultura Madeleine I de Matisse...¡ª, aix¨ª com la seva evoluci¨® com a artista. Tot i no adscriure¡¯s a cap corrent en particular, l¡¯obra de Valadon ¨¦s figurativa i cavalca influenciada per aquells que es van creuar en el seu cam¨ª. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que aquests ecos ¡ªja siguin les ballarines de Degas o els arabescos de C¨¦zanne¡ª va integrar-los en un estil propi de colors vibrants i siluetes delineades que sobretot destil¡¤lava veritat.

A difer¨¨ncia d¡¯altres pintores coe?t¨¤nies, Valadon va poder gaudir en vida del seu ¨¨xit (va morir el 1938, als 73 anys, i el seu nom es va anar evaporant fins a convertir-se simplement en la mare del pintor Maurice Utrillo). Els seus retrats, on solien apar¨¨ixer personatges de l¡¯alta societat parisenca, estaven molt ben considerats. I la seva particular aproximaci¨® al nu femen¨ª ¡ªhist¨°ricament constru?t sota la mirada masculina¡ª va ajudar a redefinir una identitat forjada primer al davant i despr¨¦s al darrere del cavallet. A Valadon li agradava mostrar la complicitat femenina en moments d¡¯intimitat. Per¨° tamb¨¦ pintava dones vestides com la de L¡¯habitaci¨® blava (1923), un quadre magn¨ªfic que va comprar-li el govern franc¨¨s i que trenca els esquemes de l¡¯odalisca cl¨¤ssica: la seva fuma, llegeix i es mostra feli? i relaxada amb el seu cos. Una estampa que omple i remou perqu¨¨, tot i haver estat pintada fa un segle, encara avui fa ressonar el missatge d¡¯aquella habitaci¨® pr¨°pia.