L¡¯efecte Olot en una singular exposici¨® de l¡¯estudi Un parell d¡¯arquitectes

A l¡¯Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot, es pot veure actualment Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotx¨ª, una exposici¨® singular, fins i tot en la seva simplicitat: dues dotzenes de parelles de fotografies projectades sobre una paret blanca emmarcades amb trossos de tortell de matafaluga pintats amb pintura daurada. Les imatges mostren les predileccions d¡¯un parell d¡¯arquitectes, Eduard Call¨ªs i Guillem Moliner, que han constru?t el seu Olot triant coses diverses de la ciutat i els voltants, fotografiades per Roger Serrat-Calv¨®.

Coses de proced¨¨ncies distintes, interiors de cases particulars o de botigues, r¨¨tols, aparadors, fonts, escultures, jardins, f¨¤briques, blocs, horts, passeigs, eres, esgl¨¦sies o pessebres, formant una barreja de finesa, extravag¨¤ncia i imaginaci¨® sorprenent, mostrant un gust refinat allunyat dels motlles habituals. Una col¡¤lecci¨® de parelles que mostren de manera natural les dobles p¨¤gines del cat¨¤leg i que convida a la comparaci¨®, fent que totes dues diguin coses que, per si soles, no dirien, i a descobrir els elements que formen el paisatge d¡¯Olot, duent-nos a pensar que, en certa manera, les ciutats contenen museus. ?s clar que aix¨° tothom ho sap. Per¨° no es tracta d¡¯edificis solemnes amb objectes i obres v¨¤ries; es tracta d¡¯un museu de peces que s¨®n part de la ciutat, per¨° situades lluny les unes de les altres, sense endre?ar ni catalogar. Un museu imaginari, una variant dels museus de la Innoc¨¨ncia situats en carrers secundaris, que reclamava Orhan Pamuk, per oposici¨® als museus oficials i commemoratius, uns museus que ens fem nosaltres mateixos de manera semblant al que se sol dir: que hi ha tants paisatges com observadors.

Les ciutats s¨®n fetes de coses aix¨ª; cercar-les, triar-les i endre?ar-les ¨¦s propi del col¡¤leccionista, i el seu inter¨¨s ¨¦s la lectura d¡¯Olot que proposa aquesta col¡¤lecci¨®. Per¨° tamb¨¦ ens fa pensar en la dist¨¤ncia real entre els indrets i els objectes escampats per la ciutat i els voltants. Aquestes dist¨¤ncies s¨®n el ¡°fons negre¡± de les l¨¤mines d¡¯Aby Warburg, l¡¯autor de l¡¯Atlas Mnemosyne, i veiem els objectes singularitzats i no pas formant part del teixit urb¨¤. Ens trobem davant d¡¯una manera d¡¯explicar un lloc parant atenci¨® en all¨° que l¡¯esquitxa, convertint el conjunt de la ciutat en una mena d¡¯arxip¨¨lag, amb objectes separats per la mateixa ciutat que els uneix.

En veure els llocs i les coses triades d¡¯Olot no podem deixar de pensar en l¡¯efecte produ?t i en com seria fer el mateix, per exemple, a Barcelona. Crec que hi hauria b¨¤sicament coses desaparegudes i, una gran majoria, coses contaminades o convertides en reclams tur¨ªstics. Potser el cas que ens ocupa pot entendre¡¯s, com s¡¯explica al cat¨¤leg, amb all¨° que Ernest Lluch denominava l¡¯efecte seu, per referir-se, en termes econ¨°mics, a aquells llocs en els quals l¡¯a?llament geo?gr¨¤fic feia que la despesa econ¨°mica revert¨ªs en el mateix ¨¤mbit, contribuint aix¨ª a una dinamitzaci¨® autoestimulada, que tan b¨¦ il¡¤lustra la relaci¨® entre l¡¯Escola d¡¯Art i el Museu dels Sants d¡¯Olot. Culturalment, seria semblant a convertir aquest a?llament en una manera de llegir el m¨®n, sense sortir de la ciutat: una extrapolaci¨® dels Viatges al voltant de la meva habitaci¨® de Xavier de Maistre. Per¨° el m¨¦s bonic ¨¦s la quantitat de coses reunides que no podrien aspirar a cap premi actual, fetes per artesans o autodidactes, an¨°nimes, reblant el que afirmen els autors, ¡°per transformar el nostre entorn ¨¦s m¨¦s important educar la mirada que qualsevol tipus d¡¯obra¡±.